Al-Wàthiq (abbàssida)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq —en àrab أبو جعفر هارون الواثق باللهAbū Jaʿfar Hārūn al-Wāṯiq bi-Llāh— (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim. La seva mare era una esclava grega de nom Karatis.

A la mort del seu pare el 5 de gener del 842, fou proclamar successor. Feia algun temps que s'havia revoltat a Palestina un descendent dels omeis de nom Abu Harb conegut com al-Mubarka (el Velat) perquè sempre portava un vel a la cara. Per combatre la revolta havia estat enviat el general Radja ibn Ayyud al-Hidari que inicialment no el va poder derrotar; al pujar al tron al-Wàthiq, Damasc es va revoltar també sembla que d'acord amb al-Mubarka, i el governador de la ciutat va quedar assetjat a la ciutadella; els rebels van establir el seu campament a Mardj Rahit a l'est de la ciutat, però Radja els va atacar i derrotar. Llavors el general va tornar a combatre a al-Mubarka i aprofitant que molts partidaris l'havien abandonat a causa e l'arribada del temps de plantar les llavors, el va aconseguir derrotar i fer presoner.

A l'Hedjaz es van revoltar els Banu Sulaym i altres nòmades kaysites i van saquejar diversos llocs; el governador de Medina va enviar contra els rebels un exèrcit manat per Hammad ibn Djarir al-Tabari que fou derrotat i mort. Llavors el califa va haver de recórrer al general turc Bugha al-Kabir; l'abril/maig del 845 Bugha va entrar a Medina i després de derrotar als Banu Sulaym i després d'alliberar als presoners d'aquestos i deixar als presoners fets a Medina, va fer el pelegrinatge a la Meca; llavors es va girar contra els Banu Hilal, aliats dels Banu Sulaym, i molts foren empresonats a Medina, però altres foren perdonats. Bugha va marxar finalment contra els Banu Murra i Banu Fazara que s'havien apoderat de Fadak, que a l'arribada del general van abandonar. La fugida dels presoners de Medina va obligar els habitants de la ciutat a combatre'ls amb l'ajut dels esclaus negres de la població. El 846 Bugha va combatre als Banu Numayr a la Yamama, i els va sotmetre amb força dificultats. A la primavera del 846 hi va haver un intent de revolució a Bagdad, organitzada pel respectat Ahmad ibn Nasr ibn Malik al-Khuzai, que volia eliminar la influència dels oficials turcs, però el senyal fou donat massa aviat (abril del 846) i les autoritats la van poder avortar fàcilment. Ahmad ibn Nasr fou executat.

Hi va haver enfrontaments aquell any 846 entre kharigites i kurds i mentre el califa preparava una expedició contra Constantinoble que mai es va fer perquè va morir el 10 d'agost del 847 als 32 anys (altres fonts donen 34 o 36 anys, ja que la data de naixement és incerta).

Muhammad ibn Abd al-Malik ibn al-Zayyat fou el seu únic visir durant tot el regnat. Havia jurat eliminar-lo en temps del seu pare però una vegada al tron li va esdevenir indispensable; va inventar un aparell de tortura en el que va morir al pujar el nou califa al tron. En l'aspecte polític va intentar rebaixar la influència de l'oficial turc Aytakh al-Turki i en general va seguir la política del califa anterior.


Precedit per:
al-Mútassim
califa de Bagdad
842-847
Succeït per:
al-Mutawàkkil

Referències[modifica | modifica el codi]