Al Gore
Premi Nobel de la Pau (2007) |
Albert Arnold Gore, Jr. (Washington DC, Estats Units, 31 de març de 1948) és un polític i ecologista nord-americà. Fou vicepresident dels Estats Units durant la presidència de Bill Clinton, entre els anys 1993 i 2001. L'any 2000 fou el candidat demòcrata a la presidència del país, però va perdre les eleccions en obtenir un menor nombre de grans electors que George Bush Jr., tot i haver obtingut més vots en total.
Biografia
És fill del senador nord-americà Al Gore, Sr. i de Pauline LaFon Gore. Va créixer a Carthage (Tennessee) i es va graduar en estudis governamentals a la Universitat Harvard l'any 1969. Després de la seva graduació, va ingressar en l'Exèrcit nord-americà i va complir el seu servei militar al Vietnam.
Carrera política
Va iniciar la seva carrera com a polític l'any 1976, quan va ser escollit congressista demòcrata per l'estat de Tennessee al Congrés dels Estats Units. Posteriorment l'any 1984 fou escollit senador, càrrec en el qual fou reescollit el 1990. Anteriorment, però, l'any 1988 presentà la seva candidatura per a la nominació demòcrata a la presidència d'aquell mateix any, però no tingué èxit.
Vice presidència Estats Units
L'any 1993 fou nomenat vicepresident dels Estats Units durant la presidència de Bill Clinton. Durant la seva estapa de govern es va negar a firmar el Protocol de Kyoto. L'any 1999 va firmar el Pla Colòmbia, país que utilitza de forma sistemàtica la fumigació d'àrees amb glisofat (herbicida) a poblacions i plantacions de cocaïna.
Eleccions per la presidència
Va ser candidat pel Partit Demòcrata a la Casa Blanca per a les eleccions de novembre de l'any 2000, sent el candidat que més vots va obtenir, lleugerament més que George W. Bush i molt per davant de Ralph Nader i Pat Buchanan.
No obstant això, el seu oponent republicà, George W. Bush va guanyar en nombre de compromisaris. El fet decisiu per aconseguir aquests resultats fou que Bush va obtenir oficialment uns centenars més de vots a l'estat de Florida, estat clau per al recompte donat l'estret marge dels resultats. La validesa d'aquests resultats va ser molt discutida, entre altres motius perquè en diverses taules es presentaven paperetes que propiciaven els equívocs, perquè no es va permetre el vot a nombrosos ciutadans de Florida pels seus antecedents penals, i perquè es van posar greus traves a votants el nom dels quals i cognoms coincidissin amb el dels ciutadans vetats pels seus antecedents. Malgrat tot, després d'unes setmanes de successius recomptes i apel·lacions judicials, Gore va desistir i va reconèixer Bush com guanyador.
Al setembre de 2002 va condemnar fortament la política de Bush a l'Iraq, denominant-la "una distracció" i acusant Bush de danyar la imatge dels Estats Units a l'estranger.
Després d'aixecar una gran expectació, no es va presentar a les primàries demòcrates de 2004, però va donar suport a la candidatura fallida de Howard Dean.
Activitat ecologista
Després de perdre les eleccions de 2000 Gore es va convertir en professor de periodisme durant alguns mesos. Va treballar a la Middle Tennessee State University, tot i que més tard també va ser professor convidat a les universitats de Colùmbia, la Fisk i la UCLA. Posteriorment va tornar a donar conferències sobre ecologia. Anteriorment, l'any 1992, havia publicat Earth in the Balance: Ecology and Human Spirit, en el qual planteja una revolució ecològica necessària per al segle XXI. Posteriorment, Al Gore s'ha transformat en un dels líders ecològics més importants a nivell mundial.
L'any 2005 va fundar la cadena de televisió Current TV. A l'estiu de 2006 fou el narrador del documental An Inconvenient Truth ("Una veritat Incòmoda"), que parla sobre l'escalfament global i el canvi climàtic. Aquest documental es convertí amb un gran èxit de públic a nivell internacional, guanyant dos premis Oscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, durant el mes de març de 2007: el de millor documental i el de millor cançó original, aquest últim pel tema I Need To Wake Up de Melissa Etheridge. Lluny de qüestionar al consum estatunidenc i responsabilitzar a les empreses trasnacionals que el generen, el documental insta a emprendre un camí de recerca d'energies "netes" que reconfiguren el model de destrucció del planeta.
Gore, ha recorregut el món en una atapeïda agenda de difusió i divulgació sobre tema de l'escalfament global, del qual se n'ha fet partícip i cèlebre exponent gràcies a les seves innates capacitats de comunicador.
El juny de 2007 fou proclamat guanyador del Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional,[1] i el setembre del mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, pels seus esforços d'obtenció i difusió d'informacions sobre els canvis climàtics provocats per l'home i per haver posat les bases per a prendre mesures necessàries en la lluita contra aquests canvis.
Referències
Enllaços externs
- Al Gore - Lloc web oficial (anglès)
- Premis Príncep d'Astúries, Cooperació Internacional 2007 (castellà)
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Dan Quayle (R) |
Vicepresident dels Estats Units 20 de gener de 1993 - 20 de gener de 2001 |
Succeït per: Dick Cheney (R) |