Al cafè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaAl cafè
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorÉdouard Manet
Creació1878
Mètode de fabricaciópintura a l'oli
Gènereart de gènere Modifica el valor a Wikidata
Mida78 (Alçada) × 84 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Oskar Reinhart
Catàleg

Al cafè és una pintura a l'oli realitzada per Édouard Manet el 1878 i actualment pertany al Museu Oskar Reinhart.

L'escena s'ambienta a la Brasserie Reichshoffen del boulevard Rochechouart de París. El cavaller amb barret és el gravador Henri Guérard, marit d'Eva Gonzales, model i alumna de Manet. Al seu costat l'actriu Ellen Andrée, que havia posat en L'absenta, de Degas. La dona que apareix de perfil ens és desconeguda. A la vidriera s'aprecia el cartell que anuncia l'espectacle dels Hanlon Lees, uns famosos acròbates que actuaven al Folies Bergère.

Als darrers anys de la seva vida, Manet fa un bon nombre d'escenes de cafès i locals nocturns, entesos com els temples de la modernitat. El contacte amb els impressionistes, especialment amb Degas, motiva el canvi en la seva temàtica, que pocs anys després influirà en el postimpressionisme de Toulouse-Lautrec.

L'artista va realitzar una gran tela sobre el cafè concert Reichshoffen, que més tard seria dividit en dues parts: aquesta que veiem i La cambrera. L'estil difuminat de Manet motiva que avui dia semblin dues obres independents. De nou recorre Manet, com havia fet a La pruna, a situar l'escena en un primeríssim pla per convidar a l'espectador a participar-hi. Fins i tot la dona somriu i ens ofereix una cadira. El seu estil mostra la influència dels joves artistes en emprar una pinzellada ràpida, deixant les figures difuminades per crear l'efecte atmosfèric d'un local tancat. Malgrat aquesta rapidesa en el toc de pinzell, continua molt interessat pels detalls, com veiem a les gerres de cervesa o als vestits dels models. Les seves tonalitats recorden la primera etapa, més aviat per la moda dels protagonistes que per l'interès cap als colors foscos. La cortina del fons permet alguna cosa de llum, creant-se un interessant joc d'ombres acolorides.

Referències[modifica]