Al sud de la frontera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAl sud de la frontera
South of the Border
Fitxa
Direcció Oliver Stone
Protagonistes
Producció Oliver Stone
Suzie Gilbert
Chris Hanley
Guió Oliver Stone
Dissenyador de so Adam Peters
Fotografia Albert Maysles
Muntatge Elisa Bonora
Alexis Chávez
Productora Good Apple productions
Ixtlan
Muse Productions
New Element Productions
Pentagrama Films
Distribuïdor Cinema Libre Studio (DVD)
Dogwoof Pictures
Europa Filmes
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 2009
Durada 78 min.
Idioma original Anglès
Castellà
Color en color
Descripció
Gènere documental
Tema Pink tide Tradueix

Lloc web Lloc web
IMDB: tt1337137 Filmaffinity: 196995 Allocine: 170590 Rottentomatoes: m/south-of-the-border Mojo: southoftheborder Allmovie: v499457 TCM: 787142 Metacritic: movie/south-of-the-border TV.com: movies/south-of-the-border
Modifica les dades a Wikidata

Al sud de la frontera (en anglès South of the Border) és un documental polític produït i dirigit per Oliver Stone. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cine de Venècia del 2009.[1] Tracta sobre la presidència d'alguns líders llatinoamericans d'esquerra, en particular els dirigents de Veneçuela, Bolívia, Argentina, Brasil, Cuba, Paraguai i Equador. També és rellevant durant el documental el tractament que aquests mandataris han rebut per part dels mitjans de comunicació americans.

Contingut[modifica]

El documental tracta molts aspectes de la vida del President veneçolà, Hugo Chávez, el qual és entrevistat profundament. A més també són tractats els moments més significatius de la seva carrera política; la seva emergència popular, el cop d'estat que dirigí, el seu empresonament, el triomf electoral, el cop d'Estat del 2002 i el retorn al poder. A la cinta també s'hi inclouen entrevistes a altres dirigents com són: Evo Morales, Fernando Lugo, Cristina Kirchner, Néstor Kirchner, Lula da Silva o Fernando Correa.

El film també examina les polítiques econòmiques del lliure mercat afavorides pels governs dels Estats Units d'Amèrica i el Fons Monetari Internacional durant els últims anys. Mostra com aquestes pràctiques han afavorit les grans diferències econòmiques en els països llatinoamericans. Es fa referència també a com els col·lapse econòmic argentí del 2001, la lluita contra el tràfic de drogues i el descontentament per la venda dels recursos naturals propis han propiciat l'auge d'aquests mandataris.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]