Alabandita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Linecons diamond.svgAlabandita
2461M-alabandite1.jpg
Grup de cristalls octaèdrics d'alabandita recoberts parcialment amb rodocrosita de color rosa, de la mina Uchucchacua, Oyon, Lima, Perú (mida: 60 mm x 59 mm x 46 mm, 204 g)
Fórmula química Mn2+S
Localitat tipus Săcărâmb
Classificació
Categoria sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed. 02.CD.10
Nickel-Strunz 9a ed. 2.CD.10
Nickel-Strunz 8a ed. II/C.15
Dana 2.8.1.4
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic hexoctahedral
Hàbit cristal·lí sobretot massiva o granular; cristalls cúbics o octaèdrics d'1 cm
Estructura cristal·lina a = 5.2236 Å; Z = 4
Simetria cúbic 4/m 3 2/m
Color negre, gris acer a marró, verd negrós
Macles laminar {111}
Exfoliació {100} excel·lent
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor semimetàl·lica, progressivament mat
Ratlla verd a verd negrosa
Diafanitat opaca, translúcida en fragments fins
Gravetat específica 4,053
Propietats òptiques isotropica
Índex de refracció n = 2,70
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'alabandita o alabandina és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del lloc del seu descobriment l'any 1832: Alabanda (Turquia). La localitat tipus d'aquesta espècie és Sacarîmb, Deva (Romania).

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'alabandita és un mineral que cristal·litza en el sistema cristal·lí cúbic. Químicament és sulfur de manganès (Mn2+S). Pertany al grup galena juntament amb l'altaïta, la clausthalita, la galena, la niningerita i la oldhamita.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alabandita pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teallita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, keilita, cinabri i hipercinabri.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Pot trobar-se en grans quantitats a les venes epitermals de sulfurs polimetàl·lics i especialment en els dipòsits de manganès de baixa temperatura. És un component ocasional d'alguns meteorits. La paragènesi d'aquesta espècie inclou el tel·luri nadiu, l'esfalerita, la rhodonita, la rodocrosita, el quars, la pirita, la galena, la calcopirita, la calcita i l'acantita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Handbook of Mineralogy
  2. «Alabandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].
  3. «Galena group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]