Alacant

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Alacant (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaAlacant
Alacant (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera d'Alacant Escut d'Alacant
Bandera d'Alacant Modifica el valor a Wikidata Escut d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Vista de Alicante, España, 2014-07-04, DD 49.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Alacant respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 20′ 43″ N, 0° 28′ 59″ O / 38.3453°N,0.4831°O / 38.3453; -0.4831
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesAlacantí Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total334.887 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.663,87 hab/km²
Gentilicialacantina, alacantí Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià[1]
Geografia
Superfície201.270.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlacant
Dades històriques
Creacióp. 231 aC
Esdeveniment clau
PatrociniNicolau de Mira i Mare de Déu del Remei Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatdijous i dissabtes
Festa majorFogueres de Sant Joan
Del 21 al 24 de juny
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis José Barcala Sierra (19 abril 2018) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03000–03016 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic966 i 965 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE03014 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03014 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalacant.es Modifica el valor a Wikidata

Alacant (en castellà i cooficialment, Alicante) és una ciutat del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima. Situada a la costa mediterrània, té una població de 335.052 habitants (2013) i forma una conurbació de més de 452.462 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello. Estadísticament s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que té 757.443 habitants.

Econòmicament, es tracta d'una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament és una ciutat situada oficialment dins del predomini lingüístic valencianoparlant, tot i que ha patit des de mitjans del segle xx un procés de substitució lingüística continuu (similar al que es produïx en altres grans poblacions del domini lingüístic com València i Barcelona), fent del castellà la llengua majoritària en la ciutat. L'ús vehicular del valencià en este territori és reduït, no obstant això, una part important de la població sap utilitzar-lo i entendre'l.[2]

Etimologia[modifica]

No s'ha esbrinat de forma conclusiva el significat del topònim d'Alacant. Tradicionalment s'ha considerat que el primer topònim que feia referència a un nucli identificable amb l'actual Alacant és la vila grega Akra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ, Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα, Leukḗ Akra, 'muntanya blanca'), que ençà feia referència a una factoria o un assentament cartaginès del qual no coneixem el seu nom original en púnic,[3] tot i que recolliria probablement la forma íbera de Leukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fonts romanes coneixiem com a Castrum Album ('fortalesa blanca').[3] Tanmateix, no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant, aquesta població, i el Tossal de Manises, encara que alguns autors han apuntat a una relació etimològica entre Akra Leuké i la posterior denominació llatina de Lucentum o Leukante.[3]

Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant es manté netament en la seua forma original ibera, el qual podria provenir de ala ('vall') + can ('muntanya') + t ('alt').[4] Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta en un ambient especialment irregular, emmarcat pel Benacantil[5].

Contra eixa hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètim ala com a 'planura' és discutible,[6] si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònim Alacant no duien la a- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'article al-), sinó que començaven directament per l- (així, la forma indígena Lqnt o la romana Lucentum). Siga com siga, amb l'arribada dels andalusins, esta denominació evolucionà cap a Medina Laqant o al-Laqant[7] (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nom valencià (Alacant) en l'actualitat.[8] Altres autors, com Mikel de Epalza o Joan Coromines han proposat altres possibilitats per a l'origen del nom.[9]

Història[modifica]

Plaça de la Santíssima Faç.
Article principal: Història d'Alacant

Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, que mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, la primera ciutat va ser fundada pels romans, l'assentament el qual ocuparia hui dia un solar a l'actual barri de Benalua, uns quilòmetres a l'oest de l'assentament musulmà posterior que defineix la ciutat actual. En eixe lloc, conegut com els Antígons, s'han trobat restes arqueològiques romanes datades entre el s. i i viii aC. A l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marco Aureli i Còmode pel municipi de Lucentum. Aquest nucli es va acabar abandonant, i un segon nucli, més estable i durador, es va establir en el Tossal de Manises, al costat de l'Albufereta, aprofitant-se de les aigües estanques per al conreu.

En època de la conquesta musulmana a la segona meitat del s. viii s'hi instal·laren andalusins provinents d'Aràbia, Síria i pobles berbers en finques situades al voltant de la falda del Benacantil, marcant l'inici del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Laqant o al-Laqant, nom del qual prové l'actual nom Alacant en valencià, i iniciaren una important activitat comercial des del seu port, principalment cordatges. No coneixem prou dades sobre la vida pública musulmana en Alacant, a banda de les muralles o la mesquita (actual Basílica de Santa Maria).

L'any 1248 va ser conquerida militarment per Alfons X el Savi, i va ser colonitzada per diversos pobles cristians, principalment catalans. Va passà a formar part definitivament de la Corona d'Aragó i del Regne de València amb el rei Jaume el Just en 1296 i amb la signatura del Tractat d'Elx en 1302, tot i que foren contínues i intermitents les tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant eixe període la vila gaudix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.[10] En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.

Escut històric d'Alacant en l'època foral.

El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al Castell de Santa Bàrbara. Als segles xviii i xix es fa palesa la importància comercial de la ciutat, sobretot al voltant de la indústria viticultora i del comerç naval. Històricament una ciutat d'importància relativa, en 1833 guanya importància gràcies a la divisió en províncies de Javier de Burgos, que la designada com a capital en perjudici d'Oriola, que havia mantingut l'hegemonia econòmic i política segles enrere.

Al llarg dels segles xix i xx la ciutat d'Alacant destaca com un dels nuclis liberals i republicans, com poden demostrar les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari, perdent la vida molts alacantins en el procés. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i eixa tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. El 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana. Este darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos com el del 25 de maig, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i molts alacantins hagueren de patir la repressió de la posterior dictadura.

El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La dècada dels seixanta es va caracteritzar per un desenvolupament econòmic i demogràfic explosius, que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector serveis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi, duplicant la seua superfície urbana. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant patix inundacions destructives.

Amb la Transició, el govern municipal passaria a mans del PSPV des de 1978 fins a 1995, i des d'aleshores hi ha governat el PP, amb excepció de la legislatura del 2015 fins a l'any 2018, que governaren PSOE, Guanyem Alacant i Compromís. El 1982 amb 220 mm i el 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.[11]

L'entrada del segle xxi es caracteritza, principalment, per una nova expansió urbanística, acompanyada per un creixement demogràfic gràcies a la immigració, i la tornada del tramvia a la ciutat després de la seua desaparició en 1960, el TRAM.

Geografia[modifica]

Vista panoràmica d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara.

La ciutat es troba a la riba del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 m. d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el Tossal de Manises. Enmig hi discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament amagats pel creixement urbà com les rambles de Canícia, Bonhivern o la de Sant Blai/Benalua; altres, de més envergadura, són canalitzades, com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aigua Amarga.

Pel que fa a la línia costanera, cal assenyalar les platges, que són, de nord a sud, les de Sant Joan, l'Almadrava, l'Albufereta, el Postiguet (la més idiosincràtica de la ciutat), la del Saladar, Aigua Amarga (també coneguda com a Urbanova), totes situades dins de la malla urbana. També cal esmentar les platges de l'illa de Tabarca. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, els Cantalars, els Jueus, o la Palmera.

L'Ajuntament és situat a 0 m. d'altura, ja que es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt de la península Ibèrica. Encara que hi ha barris al mateix nivell, com la platja Sant Joan, hi ha un gran desnivell a la mateixa ciutat, com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai situats a 30 metres, els Àngels a 75 metres. o Ciutat Jardí i Mare de Déu del Remei a més de 80 metres.

El terme municipal abraça més de 200 km² i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com les serres de les Àguiles, l'Alcoraia, Mitjana, Fontcalent (428 metres), i les de Sanç i els Teixos, que separen l'Alacantí de les comarques del Vinalopó. Eixes elevacions són formacions compostes per de roca calcària, marga i gres. Quant a la hidrografia, cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles, a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

Vista panoràmica d'Alacant des del Castell de Sant Ferran.

Clima[modifica]

Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)

El clima d'Alacant és de tipus mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8 °C i 6,2 °C de gener i els 30,6 °C i 20,4 °C d'agost, la temperatura mitjana anual és de 17,8º, les gelades i les temperatures per damunt dels 40º són excepcionals. L'oscil·lació tèrmica diària és molt petita degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15 °C. Pel que fa a l'oscil·lació anual, també és reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Eixa irregularitat explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentre que les hores de sol són 2.864.

Els màxims de temperatura màxima a Alacant són 41,4 °C el 4 de juliol de 1994, 41,2 °C el 12 de juliol de 1961 i 40,4 °C el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6 °C el 12 de febrer de 1956 i -2,6 °C el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Dades climàtiques a Alacant 81m (1981-2010)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 29.2
(84.6)
29.4
(84.9)
32.6
(90.7)
32.6
(90.7)
35.1
(95.2)
38.4
(101.1)
41.4
(106.5)
40.4
(104.7)
38.4
(101.1)
36.2
(97.2)
30.6
(87.1)
26.6
(79.9)
41.4
(106.5)
Màxima mitjana °C (°F) 17.0
(62.6)
17.6
(63.7)
19.6
(67.3)
21.3
(70.3)
24.1
(75.4)
27.8
(82)
30.3
(86.5)
30.8
(87.4)
28.5
(83.3)
24.9
(76.8)
20.5
(68.9)
17.7
(63.9)
23.3
(73.9)
Mitjana diària °C (°F) 11.7
(53.1)
12.3
(54.1)
14.2
(57.6)
16.1
(61)
19.1
(66.4)
22.9
(73.2)
25.5
(77.9)
26.0
(78.8)
23.5
(74.3)
19.7
(67.5)
15.4
(59.7)
12.6
(54.7)
18.3
(64.9)
Mínima mitjana °C (°F) 6.3
(43.3)
7.1
(44.8)
8.9
(48)
10.9
(51.6)
14.1
(57.4)
18.1
(64.6)
20.7
(69.3)
21.2
(70.2)
18.5
(65.3)
14.5
(58.1)
10.3
(50.5)
7.4
(45.3)
13.2
(55.8)
Mínima rècord °C (°F) −2.6
(27.3)
−4.6
(23.7)
−1.0
(30.2)
2.6
(36.7)
4.8
(40.6)
10.4
(50.7)
13.4
(56.1)
13.2
(55.8)
9.4
(48.9)
4.0
(39.2)
0.2
(32.4)
−2.6
(27.3)
−4.6
(23.7)
Precipitació mitjana mm (polzades) 23
(0.91)
22
(0.87)
23
(0.91)
29
(1.14)
28
(1.1)
12
(0.47)
4
(0.16)
7
(0.28)
56
(2.2)
47
(1.85)
36
(1.42)
25
(0.98)
311
(12.24)
Mitjana de dies de precipitació (≥ 1 mm) 4 3 3 4 4 2 1 1 3 5 4 4 38
Mitjana mensual d'hores de sol 181 180 227 247 277 302 330 304 250 217 173 164 2.851
Font: Agencia Estatal de Meteorologia[12]

Població[modifica]

Vegeu Organització politicoadministrativa d'Alacant.
Barris i zones d'Alacant
Estrangers (+ 1.000 habitants)[13]
Posició Estat Població
1a Algèria Algèria 8.652
2a Colòmbia Colòmbia 3.943
3a Marroc Marroc 3.782
4a Romania Romania 3.693
5a Itàlia Itàlia 3.620
6a Rússia Rússia 2.598
7a França França 2.097
8a Flag of Ukraine.svg Ucraïna 1.994
9a República Popular de la Xina Xina 1.881
10a Argentina Argentina 1.702

Segons el padró de l'1 de gener de 2019, el terme municipal té 344.109 habitants, sent la 2a ciutat més poblada del País Valencià i l'11a d'Espanya. Al nucli urbà hi viuen 337.152 habitants i 6.957 en partides rurals. Platja de Sant Joan és el barri amb més població de la capital, amb 23.795 habitants.[13]

El 1900 hi havia 50.495 habitants que van augmentar lentament fins al 1950, amb 101.791. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i se superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1981. Amb la restauració democràtica el creixement va ser més lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou creixement demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 15% d'habitants provinents d'altres països, els quals destaquen els algerians amb 8.652, colombians amb 3.943 i marroquins amb 3.782.

La conurbació que forma amb els municipis fronterers de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello) sobrepassa els 450.000 habitants (462.694 en 2017) i disposa de serveis compartits com són els transports públics (Autobusos interurbans i el TRAM Metropolità d'Alacant. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té 751.342 habitants i és la vuitena d'Espanya.

Demografia pre-estadística[14]

any població
1250 2.500
1350 3.250
1418 1.539
1609 5.040
any població
1646 6.174
1717 11.019
1735 12.604
1754 14.394
any població
1768 17.213
1786 17.345
1797 19.313
1803 21.447
Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[15]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[16]
Any 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Població 272.432 276.886 283.243 293.629 305.911 310.330 319.380 322.431 322.673 331.750 334.757 334418 334.329 334.678 335.052 332.067 328.648 330.525 329.988 331.577 344.109


Política i govern[modifica]

Ajuntament[modifica]

L'Ajuntament és l'òrgan de govern del municipi.

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 29 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 9 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2 d'Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV), 2 de Compromís per Alacant (Compromís) i 2 de Vox.

Escut d'Alacant 02.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alacant

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Luis José Barcala Sierra 39.479 29,34% 9 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Paco Sanguino Oliva 37.193 27,63% 9 (Green Arrow Up.svg+3)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg María del Carmen Sánchez Zamora 22.267 16,54% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Unides Podem-Esquerra Unida Logo Unidas Podemos 2019b.png Xavier López Díez 12.254 9,09% 2 (Red Arrow Down.svg-4)
Compromís per Alacant Compromís (isotip).svg Natxo Bellido Suay 9.043 6,72% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vox VOX logo.svg Mario Ortolá Martínez 8.580 6,38% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[a] Transparent.gif 5.100 3,81% 0
Vots en blanc Transparent.gif 676 0,50%
Total vots vàlids i regidors 134.592 100 % 29
Vots nuls 501 0,40%
Participació (vots vàlids més nuls) 135.093 56,03%**
Abstenció 106.005* 43,97%**
Total cens electoral 241.098* 100 %**
Alcalde: Luis José Barcala Sierra (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 9 de PP i 5 de Cs.[17])
Fonts: JEC,[18] JEZ Alacant,[19] M. Interior,[20] Periòdic Ara.[21]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions municipals des de 1979[modifica]

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Històric de regidors a l'ajuntament d'Alacant
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
AP / PP[b] 0 8 9 12 14 15 14 15 18 8 9
PSPV-PSOE 13 19 12 12 10 11 12 14 8 6 9
C's 6 5
PCE / EUPV / GA / UP[c] 4 0 2 2 3 1 1 0 2 6 2
Compromís 0 3 2
Vox 2
UCD 10
CDS 0 5 0
SCAL 1 0
UPiD 1 0
Fonts: Ministeri de l'Interior[22]

Alcaldes[modifica]

Des de 1979 fins a 1995 la ciutat va estar governada per alcaldes pertanyents al PSPV, i des de 1995 fins a 2015 el PP va mantindre l'hegemonia política.[23] Entre 2015 i 2018 l'alcalde d'Alacant va ser Gabriel Echávarri Fernández del PSPV. Va ser elegit amb els vots dels regidors de PSPV, GA-AC, C's i Compromís.[24] El 9 d'abril de 2018 va dimitir com a alcalde.[25] Des de 2018 l'alcalde d'Alacant és Luis José Barcala Sierra (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Luis Lassaletta Cano PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Ángel Luna González PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 17/06/1995 --
1999–2003 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 03/07/1999 --
2003–2007 Luis Bernardo Díaz Alperi PP 14/06/2003 --
2007–2011 Luis Bernardo Díaz Alperi
Sonia Castedo Ramos
PP
PP
16/06/2007
17/09/2008
Dimissió/Renúncia
--
2011–2015 Sonia Castedo Ramos
Miguel Valor Peidró
PP
PP
11/06/2011
15/01/2015
Dimissió/Renúncia
--
2015–2019 Gabriel Echávarri Fernández
Luis José Barcala Sierra
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
19/04/2018
Dimissió/Renúncia
--
Des de 2019 Luis José Barcala Sierra PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[26]

Seus de l'administració de l'Estat i autonòmica[modifica]

A la plaça de la Muntanyeta es troben les principals seus administratives de l'Estat, en què se situen la seu del Subdelegació del Govern espanyol a la província d'Alacant, així com la seu provincial de l'Agència Tributària, o la Sots-secretaria provincial del Ministeri de Justícia.

Quant a seus autonòmiques, destaca la Delegació Provincial del Consell de la Generalitat (govern valencià) en la Torre Generalitat que es troba presidint la Rambla de Méndez Núñez, amb el seu popular rellotge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. Així mateix, es troben direccions territorials de totes les conselleries, destacant per la singularitat de l'edifici la Casa de Bruixes (Direcció territorial de Presidència i Benestar Social), el Teatre Arniches (Infraestructures i Transports) o l'edifici de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que es troba en el carrer Carratalá, en el barri de Benalua i contigua als Jutjats.

Economia[modifica]

Seu principal de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, actualment seu estatal del Banc Sabadell

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector terciari, que dóna ocupació al 90,5% de la població activa.[27] Entre les activitats econòmiques desenvolupades a Alacant destaca de manera especial el comerç, que històricament tingué el suport del port de la ciutat. Les activitats comercials de la ciutat tenen un gran poder d'atracció per a gran part del sud valencià, amb un eix que gira al voltant del Vinalopó fins a la localitat manxega d'Almansa. Actualment, Alacant ocupa el cinquè lloc a nivell estatal en importància pel que fa al comerç, només superada per Madrid, Barcelona, València i Sevilla.

El sector del turisme ja hi sorgí a mitjans del segle xix, si bé el seu gran desenvolupament té lloc principalment als anys 50 del segle xx, passant a ser una activitat important de la ciutat, afavorit per un clima benigne, les platges i el patrimoni històric (Castell de Santa Bàrbara, Església de Santa Maria, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, nucli antic, entre altres) i la seua oferta d'esplai. Antigament a la ciutat d'Alacant es situava la seu de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), actualment seu del Banc Sabadell després de la fusió bancària i el trasllat de la seu social. També desenvolupa importants activitats administratives, com ara l'agència europea de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), o la Torre Generalitat d'Alacant. Destaca també el desenvolupament del Districte Digital, un hub autonòmic d'empreses d'I+D+i. La Universitat d'Alacant, situada entre els municipis d'Alacant i Sant Vicent del Raspeig, té més de 30.000 alumnes i atrau un nombre important d'estudiants estrangers, i presenta un xicotet viver empresarial anomenat Parc Científic.

El sector de la indústria ocupa només al 8,8% de la població activa del municipi, sobretot en indústria de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris (Gelats Alacant). L'antiga fàbrica de la Tabacalera fou d'una gran importància econòmica durant diversos segles, arribant a tenir-hi ocupades més de 4.000 treballadores fins el seu tancament a mitjans del segle XX. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància al municipi de Sant Vicent del Raspeig, cap on s'estén la infraestructura industrial. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Atalaies, el del Pla de la Vall-llonga, el d'Aigua Amarga, i la zona industrial de la Florida. Durant la crisi econòmica de 2008 Alcoa i Altadis, les úniques grans fàbriques d'Alacant, van tancar les seues portes, deixant en l'atur a centenars de treballadors.

Un dels elements importants de l'economia alacantina és el port d'Alacant, el qual es troba en fase d'expansió amb l'objectiu de situar-se entre els 10 més importants en trànsit de mercaderies. Actualment, uns 15 milers de persones treballen de manera directa o indirecta a les seues dependències. Històricament el port d'Alacant ha estat íntimament lligat al destí de la ciutat. De fet, quan al segle xvii comença el comerç amb Amèrica, el port alacantí es convertix en el més important del Regne de València, i en el segon port de la Corona d'Aragó després del de Barcelona.

El desenvolupament urbanístic també ha format part com una de les grans indústries de la ciutat des del Desarrollismo fins a l'esclat de la bombolla immobiliària l'any 2008.

Patrimoni historicoartístic[modifica]

Mercat Central d'Abastos d'Alacant
Portada de la basílica de Santa Maria d'Alacant.

Patrimoni civil[modifica]

Patrimoni religiós[modifica]

Museus[modifica]

  • Museu Arqueològic Provincial MARQ. Situat abans als baixos de la Diputació Provincial, el 2002 es va inaugurar el seu actual emplaçament a l'antic hospital del Barri del Plà.
  • Museu d'Art Contemporani d'Alacant MACA, ubicat a la Casa de l'Assegurada, junt a la Basílica de Santa Maria.
  • Llotja del Peix. De principis del segle xx, és un edifici de caràcter industrial d'estil historicista, que integra detalls ornamentals àrabs. Servix des de 1992 com a sala d'exposicions.
  • Pous de Garrigòs (s. xvi).

Transports[modifica]

TRAM - Metropolità d'Alacant[modifica]

Vegeu l'article principal de TRAM Metropolità d'Alacant.

Els serveis del TRAM combinen el tramvia en superfície, el metro lleuger i serveis de rodalia (dièsel i elèctric tren tramvia, amb velocitats de fins a 110 km/h), fins a poblacions properes de l'àrea metropolitana i altres més llunyanes.

Un rodalia de la línia 1 operat per FGV aturat en l'estació Lucentum direcció el Campello

El TRAM penetra en subterrani en arribar al nucli urbà d'Alacant.

La línia 2 s'estén des del municipi de Sant Vicent del Raspeig fins a la plaça dels Estels, al centre de la ciutat. Va iniciar les seues operacions gairebé tres anys després de ser inaugurada per falta de pressupost..

Les línies 1, 3 i 4 comuniquen amb el barri de Platja de Sant Joan i les poblacions costaneres del nord de la província a través del túnel de la Serra Grossa. En 2019 van finalitzar unes obres que duplicaren les antigues vies de ferrocarril, pràcticament sense tocar des de finals del segle xix.

El servei als municipis del nord de la província serveix com a servei de rodalia a poblacions com Benidorm, Altea i Dénia. A més, els viatgers de RENFE que disposen d'un bitllet de llarga distància poden utilitzar el servei de tramvia de manera totalment gratuïta.

El servei és operat per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Autobusos urbans[modifica]

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos urbans i metropolitans de prop de 40 línies. Els autobusos tenen totes les seues tarifes i títols de viatge integrats entre si i fins i tot amb el TRAM a través de la targeta sense contacte Móbilis que pugues usar-se indistintament per al transport dins de l'Àrea Metropolitana d'Alacant.

Actualment continua sent el mitjà de transport públic més utilitzat pels alacantins gràcies al seu gran de cobertura del territori urbà.

Aeroport d'Alacant[modifica]

Article principal: Aeroport de l'Altet

L'Aeroport de l'Altet es troba a 11 km del centre de la ciutat, dins del terme municipal d'Elx. És l'aeroport de major tràfic de passatgers del País Valencià, situant-se per davant de l'aeroport de Manises i se situa entre els 50 de major trànsit dins d'Europa. Tradicionalment ha ocupat el sisè lloc en la xarxa aeroportuària espanyola segons el nombre de passatgers, i l'any 2016 l'aeroport es va situar per primera vegada com a cinquè de la xarxa d'AENA, desbancant a l'aeroport de Gran Canària.

Durant el 2008 es va escometre la seua ampliació amb una nova i moderna terminal que dota a l'actual aeroport d'una capacitat de més de 20 milions de viatgers. D'igual forma també s'espera que tant el TRAM com la línia de rodalia de Renfe Operadora C-1 connecten l'aeroport amb la futura Estació Intermodal Central d'Alacant en una segona fase.

Rodalies[modifica]

Article principal: Rodalies Alacant - Múrcia

Actualment hi ha 3 línies en funcionament que connecten la ciutat amb els seus voltants i poblacions properes, que forma la xarxa de rodalia entre Alacant i Múrcia. Un és Renfe Operadora, Entitat Pública Empresarial dependent del Ministeri de Foment d'Espanya, que posa a la disposició dels usuaris trens de rodalia en la majoria de grans ciutats espanyoles.

Trens de llarg i mig recorregut de Renfe[modifica]

Renfe Operadora oferix en Alacant trens a Barcelona i València (Euromed); Madrid, Gijón i Santander (Alvia) i, a La Corunya i Montpeller (Talgo). També ofereix regionals cap a Villena o Ciudad Real.

Tren d'Alta Velocitat[modifica]

  • Alta Velocitat Espanyola: L'AVE entre Alacant i Madrid arribà a Alacant al mes de juny de 2013, coincidint amb el soterrament de les vies al seu pas pel nucli urbà de la ciutat. També serveix com a terminal per a altres tipus de comunicació d'alta velocitat com l'Euromed. Està planejada la construcció d'una nova estació de tipus intermodal. El projecte inicial incloïa un centre comercial, però la crisi econòmica va impedir dur a terme el projecte. L'estació englobarà tots els transports públics de la ciutat.

Parcs i jardins de la ciutat[modifica]

L'Esplanada d'Espanya
La closca de l'Esplanada

Esplanada d'Espanya[modifica]

Article principal: Esplanada d'Espanya

Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle xx. Està compost per 6.000.000 de tessel·les que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A més, el passeig disposa de quatre fileres de palmeres que recorren els més de 500 metres de longitud. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un símbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90 i en l'any 2009. Encara és considerat un dels grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil espanyola, esta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Màrtirs.

Parc de Canalejas[modifica]

Es troba a continuació de l'Esplanada d'Espanya. Es caracteritza per disposar d'una sèrie d'arbres centenaris de grans dimensions (Ficus), que fan ombra durant quasi tot el seu recorregut. La seua proximitat al mar, fan del parc un lloc ideal per al descans i la lectura. En els seus dos extrems, es poden trobar dues fonts decoratives, i escultures de pedra representant a lleons i gossos, que fan d'entrada al parc. Altre element d'interès és un mapa d'Espanya de gran grandària, i un monument a l'escriptor alacantí, Carlos Arniches.

Parc del Palmerar[modifica]

Este parc es troba en l'entrada sud d'Alacant. Conté centenars de palmeres i abundant vegetació autòctona, a més d'un llac i cascades d'aigua que poden ser visitats en menudes barques disponibles per a llogar.

Parc de l'Ereta[modifica]

Se situa en les faldilles del Benacantil, i constituïx una de les vistes més espectaculars de la ciutat. Des d'eixe parc poden ser albirats el Barri de Santa Creu, la Catedral de Sant Nicolau, el Port i el Mar Mediterrani. Un altre dels atractius de la zona és que està permès recórrer la renovada muralla que accedix al Castell.

Projectes de zona verda[modifica]

Alacant sempre ha patit dèficit d'àmplies zones verdes en el centre de la ciutat, per això, després del soterrament de les vies del tren, s'utilitzarà gran part del terreny alliberat per a compensar el dèficit de parcs i de vegetació que patix. En conseqüència, la zona que actualment ocupa l'estació de Madrid (Renfe) es convertirà en la plaça de major dimensió d'Alacant. L'estació (futura Intermodal) se situarà mig quilòmetre cap a l'exterior (aproximadament entre el pas a nivell d'Alipark i el Pont Roig).

Un altre dels grans projectes consistix en el desdoblament de l'Esplanada d'Espanya cap al Moll de Tomás y Valiente, duplicant així les seues dimensions. Lògicament, això requerix el soterrament de Comte de Vallellano, que segons fonts de la Generalitat, començarà quan finalitze la Volvo Ocean Race l'octubre de 2008.

Festes[modifica]

Fogueres de Sant Joan[modifica]

Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa elegix la seua reina, la Bellea del Foc, entre les que van ser Belleses de cadascun dels 85 districtes.

Les Fogueres, tal com es coneixen actualment a Alacant, daten de 1928, i promogudes principalment per José María Py y Ramírez de Cartagena. Amb el pregó es dóna el tret d'eixida els festejos, es planten les fogueres en la nit del 20 de juny, i quatre dies té lloc la cremà, després del tret d'una gran palmera de foc des del Benacantil visible des de gran part de la ciutat.

Al llarg dels quatre dies de festa, hi ha una agenda d'actes com ara les cercaviles, cavalcades, ofrenes, actuacions musicals, campionats esportius i un llarg etcètera. Al carrer, mentrestant, hi han muntades barraques i racons (també dit racós), on la gent pot dinar, sopar i ballar. Durant eixos dies és típic menjar coca amb tonyina, i bacores. En els dies posteriors a la cremà de les fogueres, hi té lloc un concurs de castells de focs i traques lluentosses que es disparen des de la platja del Postiguet.

Setmana Santa[modifica]

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Francisco Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 confrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

Moros i cristians[modifica]

Les festes de moros i cristians de la ciutat d'Alacant se celebren a cinc barris de la ciutat: El Palamó, del 12 al 19 de març; Sant Blai, del 9 al 12 de juny; Rebolledo, del 29 de juny al 2 de juliol; Altozano, del 12 al 16 d'agost i Benalua, del 24 al 28 d'agost.

Sovint comencen amb l'avís de festa, una desfilada amb vestits de gala, i després hi té lloc la «Nit de l'Olla», quan es fa un altre pregó. Els actes com ara les «Dianes», les «Despertades» i les entrades conduïxen a l'Ambaixada i l'Alardo, representacions en què el bàndol cristià venç, simbòlicament, al bàndol moro. El punt final és la finalització amb la «Retreta», una desfilada en to humorístic.

Des de 1993 existix la Federació Alacantina de Mors i Cristians. El seu objectiu és aconseguir objectius conjunts a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

Romeria de la Santa Faç[modifica]

Es tracta d'una romeria de huit quilòmetres, amb cinc segles d'antiguitat. S'inicia des de la cocatedral de Sant Nicolau de Bari, i termina al monestir de la Santa Faç, on es pot contemplar un llençol amb la cara (la faç) de Jesucrist. Se celebra el segon dijous després de la Setmana Santa, i sovint hi participen més de 300.000 persones.

Esports[modifica]

Malgrat ser el futbol l'esport rei, els èxits esportius més importants de la ciutat provenen d'altres esports. Així, s'han obtingut èxits nacionals i internacionals en esports com l'handbol i el bàsquet, però no obstant això, en esports individuals s'han arribat a millors resultats: Alacant ha estat lloc de naixença o de residència d'una vintena d'esportistes que han participat en els Jocs Olímpics.

Olímpics alacantins[modifica]

José Antonio Chicoy, que va disputar la final de 4x100 estils de Natació dels Jocs de Mèxic el 1968 és qui potser va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Però no va ser fins als Jocs de Moscou el 1980 i Los Angeles 1984 quan Domingo Ramón Menargues va aconseguir el quart i el sisè lloc respectivament en Atletisme (3000 metres obstacles).

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, hi van participar tres esportistes alacantins i, a més, van obtenir medalla per primera vegada: Miriam Blasco, medalla d'or en judo; Francisco «Kiko» Sánchez, medalla d'or en Vela, 470 masculí; i Carolina Pascual, medalla de plata en Gimnàstica rítmica.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, Juan Escarré va obtenir medalla de plata en Hoquei sobre herba, Isabel Fernández va obtenir medalla de bronze en Judo i Marta Baldó i Estela Giménez van obtenir medalla d'or en Gimnàstica rítmica. En els següents Jocs Olímpics, Sydney 2000, Isabel Fernández va tornar a obtenir una medalla, esta vegada d'or. Finalment, va tancar la seua carrera amb un cinquè lloc en els Jocs disputats en Atenes el 2004, i és l'única esportista alacantina que hi ha aconseguit dues medalles olímpiques fins ara.

Equips esportius alacantins[modifica]

Vista parcial de l'Estadi José Rico Pérez, camp de l'Hèrcules

L'equip que més títols ha aconseguit a la ciutat va ser el Club Handbol Calpisa. Entre 1975 i 1980 va ser considerat com el millor equip d'Europa. Va obtenir quatre títols de Lliga consecutius (1975, 1976, 1977 i 1978), quatre títols de la Copa del Rei (1975, 1976, 1977 i 1980) i una Recopa d'Europa (1980). Posteriorment, el club va canviar de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (amb la qual va obtenir una altra Copa del Rei el 1986), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca. Un altre equip d'handbol de la ciutat, femení en este cas, és Mar Alicante.

Quant al bàsquet, l'Etosa Alacant (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha estat l'equip esportiu de més èxit des de finals del segle xx. L'Etosa s'ha situat en dues ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. I en fèmines el Club Bàsquet Akra Leuka.

Amb tot, el futbol sempre ha estat l'esport que ha llevat més passions a la ciutat, malgrat no ser l'esport que més èxits hi ha obtingut. A Alacant, l'equip més representatiu de la ciutat és l'Hèrcules Club de Futbol, el qual ha participat 19 temporades en primera divisió de la LFP (Lliga de Futbol Professional Espanyola). Així mateix, l'altre equip de la ciutat, l'Alacant CF, actualment disputa categories inferiors, però ha arribat a competir en la segona divisió durant diversos anys. D'altra banda, l'Estadi Rico Pérez d'Alacant, amb capacitat per a 30.000 espectadors, és el tercer estadi valencià per aforament, després de Mestalla i el Martínez Valero. El camp va ser seu de la Copa del Món de Futbol de 1982, on van tenir lloc els partits del Grup C (Argentina, Bèlgica, El Salvador i Hongria), així com el partit pel 3r i 4t lloc.

Persones il·lustres[modifica]

Categoria principal: alacantins

Vegeu també[modifica]

Portal

Portal de la ciutat d'Alacant

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (1.652 vots, 1.23%), Contigo Somos Democracia (Contigo) (756 vots, 0.56%), Partido Alicantino Regionalista - Esperanza Ciudadana (PAR-Es.C.) (747, 0.56%), Avant Alacant-Els Verds Ecopacifistes (Avant Los Verdes) (444 vots, 0.33%), Coalición de Centro Democrático (CCD) (334 vots, 0.25%), Actúa (PACT) (274 vots, 0.20%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (226 vots, 0.19%), Tercera Edad En Acción (3a en acción) (208 vots, 0.15%), Juntos Ganamos (JC) (165 vots, 0.12%), L'Esquerra d'Alacant-Ara Repúbliques-Acord Municipal (EA-AR-AM) (101 vots, 0.08%), Falange Espanyola de les JONS (FE de las JONS) (72 vots, 0,05%), Alternativa Regional Alicantina (ARAL) (66 vots, 0,10%) i Partit Llibertari (P-Lib) (55 vots, 0.04%).
  2. En les eleccions municipals de 1979 Alianza Popular es presentà dins de Coalició Democràtica i no obtingué cap regidor. En les eleccions de 1983 es presentà en la coalició AP-PDP-UL-UV. A les eleccions de 1991 la que havia sigut la Federació de partits d'Alianza Popular es presentà com a un únic partit amb un el nom nou de Partit Popular
  3. En les eleccions municipals de 1979 hi apareixen els resultats de PCE, el 1983 PCE-PCPV, el 1987 IU-UPV, el 1991 EUPV, el 1995 EU-EV, el 1999 EUPV, el 2003 la coalició Esquerra Unida - L'Entesa, el 2007 EUPV-EV-IR-AM, el 2011 EUPV i el 2015 Guanyar Alacant

Referències[modifica]

  1. «Llei 4/1983, del 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià» (en valencià). Article 35.1. Generalitat Valenciana.
  2. Enquesta sociològica a la ciutat d'Alacant
  3. 3,0 3,1 3,2 «Akra Leuké». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. Mira Tormo, Bernat: El origen ibero-tartésico del Euskera, ed. Vision Net, 2006
  5. Mira Tormo, Bernat: ¿Son o no son, los vascos iberos?, ed. Vision Net
  6. Galmés de Fuentes, Álvaro: Reseñas-estudio sobre toponimia mozárabe balear
  7. Azuar Ruiz, R.. Historia de la ciudad de Alicante. Ajuntament d'Alacant, 1990, p. 93-97. 
  8. «Laqant». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  9. Membrado-Tena, J. C. «El papel de la Geografía en el aná lisis del contenido semántico de los topónimos. El caso de Alicante». Anales de la Universidad Complutense de Madrid [Consulta: 3 agost 2020].
  10. «Los castillos de la orden de Montesa en el contexto del siglo XIV» (en castellà). Historia medieval. Anales de la Universidad de Alicante, n.13, 2000-2002, p.17 [Consulta: 9 gener 2012].
  11. directe.cat, Alacant s'inunda amb quatre gotes per la pèssima ordenació del territori
  12. «Guía resumida del clima en España (1981-2010)». [Consulta: 26 setembre 2014].
  13. 13,0 13,1 «Estadísticas población de Alicante» (en castellà). Ajuntament d'Alacant, 27-12-2019. [Consulta: 12 setembre 2020].
  14. Dades del període 1250-1609 són estimacions realitzades per historiadors. Les dades de 1646 provenen de Veïnatge de l'Arxiu del Regne de València. Dades del període 1717-1803 són de diferents censos elaborats per governs espanyols. A partir de 1857 són dades censals.
  15. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  16. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  17. Europa Press «El popular Luis Barcala, reelegit alcalde d'Alacant només amb els vots de Ciutadans». Diari La Veu, 15-06-2019 [Consulta: 26 juny 2019].
  18. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.492 [Consulta: 29 abril 2020].
  19. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 4-31. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  20. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 abril 2020].
  21. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alacant», 24-05-2015. [Consulta: 25 juny 2019].
  22. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  23. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alacant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  24. Ara/agències. «El PSPV governa les principals ciutats del País Valencià, el PP recupera Benidorm i Compromís guanya a la Ribera». ara.cat, 13-06-2015. [Consulta: 14 juliol 2015].
  25. «Gabriel Echávarri renuncia formalment a la batllia d'Alacant». Vilaweb, 09-04-2018.
  26. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alacant. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 26 juny 2019].
  27. «La indústria valencinaa». Institut Cartogràfic Valencià. [Consulta: 12 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]