Aladern

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAladern
Rhamnus alaternus Modifica el valor a Wikidata
Rhamnus alaternus,Aladern.jpg
Fulles i fruits d'aladern
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN19180829 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRhamnaceae
GènereRhamnus
EspècieRhamnus alaternus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Alaternus angustifolia Mill.
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.
  • Alaternus glabra Mill.
  • Alaternus hispanicus Steud.
  • Alaternus latifolia Mill.
  • Alaternus phylica Mill.
  • Alaternus rotundifolia Steud.
  • Alaternus variegata Steud.
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.
  • Rhamnus clusii Willd.
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[1]
Varietats
Coscoll marí o aladernó: (Rhamnus alaternus) var. balearica DC.
Aladern florit

L'aladern, llampúdol, la llampuga o llampuguera (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae. És un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les fulles són petites, de 2 a 6 cm de llargada, endurides (ço és, esclerofil·les), estan disposades de manera alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie), similars a les de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i femenins. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu; els fruits són esfèrics, de 4 a 6 mm, primer vermells i després negres quan maduren. Els fruits contenen 3 llavors. És un arbust molt resistent a la secada que, encara que molt freqüent en els alzinars, mai domina el paisatge. Creix habitualment entre 0 i els 1.000 metres d'altitud.[2]

Noms populars[modifica]

Aquesta planta té molts noms vulgars en català, variant segons la zona, entre aquests, nesto, nyesto, mesto,[3] aladern ver, arnet, boix bord, garrigó, grana d'Avinyó, llampuga (blanca), llampugo, mata-selva, etc.[4][5]

Referències[modifica]

  1. «Rhamnus alaternus» a The Plant List. Data consulta: 24 de febrer de 2014.
  2. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 26 juny 2016].
  3. Giner Monfort, Joan. El valencià de la Valldigna. València: Universitat de València-Mancomunitat de la Valldigna, 2013, p. 150. ISBN 9788437090955. 
  4. Noms de plantes
  5. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 26 juny 2016].