Aladern

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAladern
Rhamnus alaternus Modifica el valor a Wikidata
Rhamnus alaternus,Aladern.jpg
Fulles i fruits d'aladern
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN19180829 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRhamnaceae
GènereRhamnus
EspècieRhamnus alaternus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Alaternus angustifolia Mill.[1]
  • Alaternus balearica Duhamel ex Steud.[2]
  • Alaternus glabra Mill.[3]
  • Alaternus hispanicus Steud.[4]
  • Alaternus latifolia Mill.[5]
  • Alaternus phylica Mill.[6]
  • Alaternus rotundifolia Steud.[7]
  • Alaternus variegata Steud.[8]
  • Rhamnus alaternus var. angustifolia DC.[9]
  • Rhamnus alaternus var. hispanica DC.[10]
  • Rhamnus alaternus var. vulgaris DC.[11]
  • Rhamnus clusii Willd.[12]
  • Rhamnus myrtifolia Willk.[13][14]
Varietats
Coscoll marí o aladernó: (Rhamnus alaternus) var. balearica DC.
Aladern florit

L'aladern, llampúdol, la llampuga o llampuguera (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae. És un arbust perenne típic de la vegetació mediterrània i les Illes Canàries. Fa fins a dos metres d'alçada, però sovint és més baix. Les fulles són petites, de 2 a 6 cm de llargada, endurides (ço és, esclerofil·les), estan disposades de manera alterna (disposició d'on deriven els noms comú i científic de l'espècie), similars a les de l'alzina carrasca, però lluents per l'absència de pèls.

L'aladern és una planta dioica, amb individus masculins i femenins. Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu; els fruits són esfèrics, de 4 a 6 mm, primer vermells i després negres quan maduren. Els fruits contenen 3 llavors. És un arbust molt resistent a la secada que, encara que molt freqüent en els alzinars, mai no domina el paisatge. Creix habitualment entre 0 i els 1.000 metres d'altitud.[15]

Noms populars[modifica]

Aquesta planta té molts noms vulgars en català, variant segons la zona, entre aquests, nesto, nyesto, mesto,[16] aladern ver, arnet, boix bord, garrigó, grana d'Avinyó, llampuga (blanca), llampugo, mata-selva, etc.[17][18]

Referències[modifica]

  1. Institut d'Estudis Catalans. L'Institut d'estucis catalans: els seus primers XXV anys. Palau de la Generalitat, 1935. 
  2. Miguel Colmeiro y Penido. Enumeración de las plantas de la Peninsula Hispano-Lusitana é Islas Baleares, con la distribución geográfica de las especies, y sus nombres vulgares, tanto nacionales como provinciales. las Viuda é Hija de Fuentenebro, 1886, p. 7–. 
  3. Lewis Weston DILLWYN. Hortus Collinsonianus: An Account of the Plants Cultivated by the Late Peter Collinson, Esq., F.R.S., Arranged Alphabetically According to Their Modern Names, from the Catalogue of His Garden, and Other Manuscripts. W.C. Murray and D. Rees, 1843, p. 45–. 
  4. Index Kewensis: An Index of the Genera and Species of Flowering Plants from the Time of Linnaeus, Together with Their Author's Names, the Works in which They Were First Published, Their Native Countries and Their Synonyms. Clarendon Press, 1893, p. 71–. 
  5. H. M. Drummond Hay. The Comparative Hardihood of Hardwooded Plants, from Observations Made at Seggieden, Perthshire, During the Winters of 1878-1881, 1882, p. 22–. 
  6. Lewis Weston DILLWYN. Hortus Collinsonianus: An Account of the Plants Cultivated by the Late Peter Collinson, Esq., F.R.S., Arranged Alphabetically According to Their Modern Names, from the Catalogue of His Garden, and Other Manuscripts. W.C. Murray and D. Rees, 1843, p. 45–. 
  7. Flores Silvestres del Mediterráneo. Enric Martí- Fotografia.
  8. Elizabeth May McClintock. An Annotated Checklist of Woody Ornamental Plants of California, Oregon & Washington. Division of Agricultural Sciences, University of California, 1979. ISBN 978-0-931876-28-8. 
  9. Sue Minter. The Apothecaries' Garden. History Press, 30 September 1996, p. 93–. ISBN 978-0-7524-9527-9. 
  10. Miguel Colmeiro y Penido. Enumeración de las plantas de la Peninsula Hispano-Lusitana é Islas Baleares, con la distribución geográfica de las especies, y sus nombres vulgares, tanto nacionales como provinciales. las Viuda é Hija de Fuentenebro, 1886, p. 7–. 
  11. Flora de Andalucía. Rhamnus alaternus L. subsp. Alaternus.
  12. Anne Pratt. The Flowering Plants of Great Britain. Society for Promoting Christian Knowledge, 1855, p. 151–. 
  13. Gabriel Blanca López; Concepción Morales Torres, Carlos Salazar. Claves de la flora vascular de Andalucía oriental. Universidad Almería, 22 September 2011, p. 906–. ISBN 978-84-8240-983-2. 
  14. «Rhamnus alaternus» a The Plant List. Data consulta: 24 de febrer de 2014.
  15. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 26 juny 2016].
  16. Giner Monfort, Joan. El valencià de la Valldigna. València: Universitat de València-Mancomunitat de la Valldigna, 2013, p. 150. ISBN 9788437090955. 
  17. Noms de plantes
  18. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-06-27. [Consulta: 26 juny 2016].