Alain Krivine

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlain Krivine
Alain Krivine.jpg
Biografia
Naixement 10 juliol 1941 (78 anys)
París
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Circumscripció electoral: França

Dades personals
Educació Liceu Condorcet
Activitat
Ocupació Periodista i polític
Partit Lliga Comunista Revolucionària
Família
Germans Jean-Michel Krivine
Modifica les dades a Wikidata

Alain Krivine (París, 10 de juliol de 1941) és un polític francés.

Biografia[modifica]

Prové d'una família jueva que va emigrar d'Ucraïna a França a finals del segle XIX, durant els pogroms. El seu pare era dentista. Durant l'ocupació alemanya, sent un infant, va haver d'estar ocultat pels seus pares fora de París.

Es va casar el 1962 amb Michèle Martinet, professora, filla de Gilles Martinet, periodista i exdiputat socialista al Parlament que va ser un dels fundadors de PSU i ambaixador a Roma. És cosí del director d'orquestra Emmanuel Krivine.

Estudiant a l'escola secundària i després a la Facultat de Lletres de París, va entrar el 1956 a la Jeunesses Communistes (Joventut Comunista, organització juvenil del PCF). Va seguir els estudis d'història paral·lelament a l'activitat a la Unió d'Estudiants Comunistes (UEC). Ja llicenciat, es converteix en professor d'història a l'escola secundària Voltaire i secretari de redacció a l'editorial Hachette durant dos anys (1966-1968).

Elegit a la direcció de la UEC el 1958, va ser membre de les xarxes de suport al Front d'Alliberament Nacional d'Algèria durant la guerra. Clandestinament es va incorporar al moviment trotskista i a la Quarta Internacional, sent expulsat del Partit Comunista francès el gener de 1966 per la seva oposició a l'estalinisme inherent al trotskisme.

L'abril de 1966, va fundar la Joventut Comunista Revolucionaria, dirigint les seves activitats cap als comitès contra la guerra de Vietnam i en l'organització i participació en el moviment de protesta de maig del 68, sent un dels líders de la revolta. La JCR es va dissoldre el juny de 1968 per decret del govern per les seves activitats i Alain Krivine va ser detingut i empresonat el 10 de juliol.

És posat en llibertat a la tardor i participa en la creació, l'abril de 1969, de la Lliga Comunista. A continuació, mentre feia el servei militar, serà candidat a les eleccions presidencials de 1969 (240.000 vots, 1,1%). Torna a París on es converteix en periodista de Rouge el 1970.

La Lliga Comunista és dissolta pel Govern francès el juny de 1973 a causa dels enfrontaments entre els seus militants i membres de l'extrema dreta. Passa a la clandestinitat durant dos mesos sota el nom de Front Revolucionari Comunista. De nou en les eleccions presidencials el 1974 redueix significativament els resultats (94.000 vots, 0,4%), darrere d'Arlette Laguiller (600.000 vots). La Lliga Comunista Revolucionària (LCR) s'estableix formalment poc després. Alain Krivine fou membre de la seva direcció política fins a 2006.

Malgrat la seva dimissió dels càrrecs polítics, va continuar com un dels tres portaveus de la LCR, juntament amb Olivier Besancenot i Roseline Vachetta. Tot tenint també un paper important en el lideratge de la Quarta Internacional (SU), va participar activament en la creació del Nou Partit Anticapitalista el 2008.

Trajectòria[modifica]

Eleccions presidencials[modifica]

Obres[modifica]

  • 1969, La Farce électorale.
  • 1974, Questions sud la révolution.
  • 2003, Sud li pont. Souvenirs d'un ouvrier trotskiste bretó.
  • 2006, Ca et passera avec l'âge-