Alain Tanner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlain Tanner
Alain Tanner répondant à André S. Labarthe à la Cinémathèque française.JPG
Alain Tanner responent a André S. Labarthe a la Cinemathèque française en una taula rodona « Mai 68 a-t-il été filmé ? »
Dades biogràfiques
Naixement 6 de desembre de 1929 (1929-12-06) (88 anys)
Ginebra (Suïssa)
Nacionalitat Suïssa Suïssa
Alma mater Universitat de Ginebra
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista i productor de cinema
Obra
Films Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (1976)
Messidor (1978)
Dans la Ville blanche (1983)
Dades familiars
Cònjuge Janine Giudici (1964-present)
Premis i reconeixements
Premis César
Millor pel·lícula francesa
1984 - Dans la ville blanche
Festival de Canes
Gran Premi del Jurat
1981 - Les années lumière

Lloc web AlainTanner.ch
IMDB: 0849609
Modifica dades a Wikidata

Alain Tanner (Ginebra, 6 de desembre de 1929) és un director de cinema suís.

Biografia[modifica]

Estudia ciències econòmiques a la Universitat de Ginebra. Amb Claude Goretta, funda el 1951 el Ciné-club univesitari de Genève. Amb 23 anys, és contractat per dos anys en la marina mercant.

De 1955 a 1958, s'està a Londres on s'apassiona pel cinema i troba una feina al British Film Institute de Londres. El 1957, realitza la seva primera pel·lícula, amb Claude Goretta Nice Time. La pel·lícula obté el premi a la pel·lícula experimental al Festival de Niça 1957.

De tornada d' Anglaterra, entra com realitzador a la Televisió suïssa romande on signa diversos curtsi documentals (com el de les Inundacions de Florència de 1966 del 01/12/1966). El 1962, funda l'Associació suïssa dels directors.

El 1968, funda el Grup 5 amb Michel Soutter, Claude Goretta, Jean-Louis Roy i Jean-Jacques Lagrange, instrument de concertació destinat a promoure el jove Cinema Suís.

Es dóna a conéixer des del final dels anys 1960 amb pel·lícules com Charles mort ou vif (1969), La Salamandre (amb Bulle Ogier) (1971), Jonas que aura 25 ans en l'an 2000 (1976), Els Anys llum (1981), Gran premi al Festival de Canes, o À la ville blanche (1983), César a la millor pel·lícula.

El 29 de maig de 2008, Alain Tanner rep el títol de Doctor honoris causa de la Universitat de Lausanne.[1] És el convidat d'honor de les Trobades de Cinema de Gindou[2] del 23 al 30 d'agost de 2008.

És membre del jurat del Festival de Canes 1972 i de la Mostra de Venècia 1983

Les seves idees, el seu cinema[modifica]

Tanner estima que cal compartir alguna cosa amb l'espectador, tenir-lo a bona distància (ni massa a prop per no adormir-lo, ni massa lluny per no sofrir), oferir alguna cosa per despullar-se. A continuació viure a on es roda, que no es pot confondre amb el seu enemic, la decoració:

« Cal sentir-ho, palpar-ho amb els sentits, deixar que s'acosti, amb les llums del matí i del vespre. »

Res de plans tallats, o massa breus (petit truc per tenir un so directe encertat). En resum, per Tanner, és « sentir » el món, és a dir la política, i citant Jean Vigo:

« Tenir un punt de vista documentat. »
« Un dia, conversant amb una classe d'una escola de cinema, vaig posar als estudiants la pega següent: « Sabeu perquè es diu que tallar és de dretes i el muntatge d'esquerres ? » Silenci incòmode en els bancs. Trenta anys abans, algú tindria la resposta, i avui, és com si hagués parlat xinès.[3] »

Filmografia[modifica]

Alain Tanner, per Erling Mandelmann (1993)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: cinema