Vés al contingut

Alaior

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlaior
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
EstatEspanya

Comunitat autònomaIlles Balears

Província històricaIlles Balears

IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.748 (2023) Modifica el valor a Wikidata (88,62 hab./km²)
GentiliciAlaiorenc, alaiorenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície110 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Llorenç i Santa Eulàlia
Identificador descriptiu
Codi postal07730 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07002 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalaior.org Modifica el valor a Wikidata

Alaior (pron. local [lo])[1] és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Etimologia[modifica]

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Població[modifica]

Padró municipal a 1 de gener
Any Habitants Any Habitants
2023 9.748 2009 9.257
2022 9.606 2008 9.133
2021 9.477 2007 8.972
2020 9.467 2006 8.933
2019 9.065 2005 8.671
2018 9.012 2004 8.308
2017 9.097 2003 8.197
2016 8.959 2002 7.982
2015 8.997 2001 7.684
2014 9.162 2000 7.390
2013 9.769 1999 7.229
2012 9.610 1998 7.046
2011 9.600 1997 -
2010 9.399 1996 6.705

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants (2021)
Alaior 7.677
l'Argentina 189
Cala en Porter 1.064
Cales Coves 82
Sant Jaume 186
Son Bou 66
Son Vitamina 108
Torre Solí Nou 105
Font: Idescat

Història[modifica]

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

Símbols del municipi[modifica]

Escut d´Alaior[modifica]

El municipi d´Alaior te com a representació heràldica l´aprovada pel Reial Decret 1154/1977 de 3 maig de 1977, publicat al Butlletí Oficial de l´Estat Núm. 127 de 28 de maig de 1977. Segons el dit Reial Decret i en traducció lliure,

“Escut mig partit i tallat. Primer, de sinople, l'aspa d'or; segon d'or, els quatre pals, de gules. Tercer d'azur, el gall d'or. Bordura general, de plata, carregada amb la paraula Alayor, en lletres de sabre, dividida en dues parts «Ala» i «Yor», a la dreta i sinistra, respectivament, d'aquesta peça. Al timbre, corona reial tancada.”[2]

Mitjançant el Decret del Govern de les Illes Balears 26/1988, de 14 d´abril, pel qual es publiquen es formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s´estableix que la denominació oficial d´Alaior es només la versió catalana “Alaior”, i així es recull actualment a la seva representació heràldica dividida en dues parts “Ala” i “ior”.[3]

La representació heràldica del municipi, representa la creu de Santa Eulàlia, patrona del municipi, las barres d´or de la Corona d´Aragó. En el cas del Gall d´or. En versions anteriors es representava únicament una ala d´ocell d´or, com es pot veure en el catàleg de segells de tinta de l´arxiu històric nacional, en el que apareix com a representació heràldica de 1876,[4] un escut tallat i mig partit, a l'inrevés de l´actual, primer cinc pals, segon aspa, tercer, una ala. Probablement aquesta adopció heràldica es va fer per la similitud d´aquesta combinació de paraules “Ala y or” amb el nom del municipi, si bé com s´exposa a l´apartat d´etimologia d´aquest article, el nom del municipi no provindria d´aquesta combinació de paraules.

L´escut està representat en diverses ubicacions de les cases consistorials d´Alaior, un edifici del segle XVII considerat Bé d´Interès Cultural, i en particular a la seva façana on es representa tal com s´utilitza de forma habitual, és a dir, presentat sobre un pergamí.[5]

Bandera d´Alaior o bandera d´en Barçola

La bandera d´Alaior també anomenada bandera d´en “Barçola”, va ser aprovada segons acord del Consell del Govern de les Illes Balears de data 8 d´octubre de 1987, i es definia com una bandera quadrada formada per 8 franges horitzontals del mateix ample, alternant els colors groc amb el blau-verdós, i per sobre una aspa en color ocre-groc.[6]

Aquesta bandera ve a reproduir una bandera en possessió de l´Ajuntament d´Alaior des de 1944 que hauria estat enarborada l´any 1644 per Miquel Barçola i Cardona, en uns fets anomenats "de s´Òlla de ses Coves", en els quals Miquel Barçola hauria defensant el municipi d´un atac dels pirates barbarescs, morint en dies posteriors com a conseqüència de les ferides rebudes durant l´assalt. Aquests fets que no tenen suport històric contemporani com senyala Miquel Àngel Limón Pons, han estat interpretats en sentits diversos en moltes ocasions, si bé la bandera resultant es d´ús amplament popular al municipi.[6]

Aproximació als colors originals de la bandera segons la restauradora Judit Tur Portella

Com a conseqüència de la restauració de la bandera per part de l´Ajuntament d´Alaior l´any 2010 es va concloure que els colors originals de la bandera no eren els colors aprovats per l´acord del Consell de Govern, sino que aquests eren en realitat en el cas de les franges, groc intens i blau de prússia, i l´aspa d´un vermell terrós. Si bé no consta que s´hagi modificat el símbol oficial del municipi.[7]

Geografia[modifica]

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Vista d'Alaior i El Toro, Menorca

Política i govern[modifica]

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2023)[modifica]

Des de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona).

Legislatura Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Cristòfol Triay Humbert
Govern UCD i Independents
II 1983 - 1987 Antoni Pons Timoner
Govern AP i Independents
III 1987 - 1991 Antoni Pons Timoner
Majoria absoluta
IV 1991 - 1995 Antoni Pons Timoner
Majoria absoluta
V 1995 - 1999 Antoni Gómez Arbona
Majoria absoluta
VI 1999 - 2003 Antoni Gómez Arbona
Majoria absoluta
VII 2003 - 2007 Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)
Govern PSOE i EM 1
Pau Morlà Florit (2004 - 2007)
VIII 2007 - 2011 Pau Morlà Florit
Govern PSOE i EM
IX 2011 - 2015 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Majoria absoluta
XI 2019 - 2023 José Luis Benejam Saura
Majoria absoluta
XII 2023 - actualitat José Luis Benejam Saura
Majoria absoluta
Observacions
El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals.

Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit. Prengué possessió del càrrec el 2 de novembre de 2004.

1

Alcaldes anteriors a 1979 (01-01-1835 a 19-04-1979)[8][modifica]

Període Alcalde Context Període Alcalde Context
01-01-1835

a 01-01-1836

Pedro Rotger Trémol Regnat Isabel II 01-01-1894

a 01-07-1895

Lorenzo Pons Pons Regnat Alfons XIII
01-01-1836

a 01-01-1837

Rafael Mascaró Triay Regnat Isabel II 01-07-1895

a 01-07-1897

Juan Castell Vinent Regnat Alfons XIII
01-01-1837

a 01-01-1838

Cosme Trémol Mercadal Regnat Isabel II 01-07-1897

a 01-07-1899

Juan D. Salord Salord Regnat Alfons XIII
05-05-1838

a 26-01-1839

Francisco Pons Pons Regnat Isabel II 01-07-1899

a 01-01-1902

Jaime Pons Villalonga Regnat Alfons XIII
26-01-1839

a 02-01-1840

Rafael Mascaró Triay Regnat Isabel II 01-01-1902

a 01-01-1906

Lorenzo Pons Pons Regnat Alfons XIII
02-01-1840

a 02-01-1841

Juan Febrer Rotger Regnat Isabel II 01-01-1906

a 01-07-1909

Domingo Pons Villalonga Regnat Alfons XIII
02-01-1841

a 02-01-1842

Nicolás Guardia Meliá Regnat Isabel II 01-07-1909

a 01-01-1910

Lorenzo Villalonga Pons Regnat Alfons XIII
02-01-1842

a 04-01-1843

Miguel Villalonga Tremol Regnat Isabel II 01-01-1910

a 01-01-1912

Lorenzo Pons Pons Regnat Alfons XIII
04-01-1843

a 12-05-1844

Cosme Trémol Mercadal Regnat Isabel II 01-01-1912

a 01-01-1914

Lorenzo Villalonga Pons Regnat Alfons XIII
12-05-1844

a 01-01-1846

Lorenzo Riudavets Fábregas Regnat Isabel II 01-01-1914

a 01-01-1916

Miguel Villalonga Pons Regnat Alfons XIII
01-01-1846

a 23-02-1848

Diego Salord Salord Regnat Isabel II 01-01-1916

a 01-01-1918

Tomás D. Salord Salord Regnat Alfons XIII
23-02-1848

a 01-01-1850

Lorenzo Riudavets Fábregas Regnat Isabel II 01-01-1918

a 01-04-1920

Juan Sintes Marín Regnat Alfons XIII
01-01-1850

a 01-01-1852

Miguel Villalonga Tremol Regnat Isabel II 01-04-1920

a 01-04-1923

Juan Piris Mercadal Regnat Alfons XIII
01-01-1852

a 01-01-1859

Juan Febrer Rotger Regnat Isabel II 01-04-1923

a 18-07-1924

Juan Villalonga Sintes Regnat Alfons XIII
01-01-1859

a 01-01-1861

Constantino Pons Pons Regnat Isabel II 18-07-1924

a 04-04-1927

Lorenzo Pons Pons Regnat Alfons XIII
01-01-1861

a 01-01-1865

Diego Salord Salord Regnat Isabel II 04-04-1927

a 13-06-1927

Tomás D. Salord Salord Regnat Alfons XIII
01-01-1865

a 01-01-1869

Juan Febrer Rotger Regnat Isabel II i

Sexenni Democràtic

13-06-1927

a 19-06-1929

Lorenzo Villalonga de Febrer Regnat Alfons XIII
01-01-1869

a 01-02-1872

Lorenzo Villalonga Pons Sexenni Democràtic i

regnat Amadeu I

19-06-1929

a 26-02-1930

Juan de Salord Albertí Regnat Alfons XIII
01-02-1872

a 11-10-1873

Pedro Villalonga Vinent Regnat Amadeu I i

I República Espanyola

26-02-1930

a 12-05-1930

Juan Piris Mercadal Regnat Alfons XIII
11-10-1873

a 31-03-1875

Bernardo Pons Seguí I República Espanyola i

regnat Alfons XII

12-05-1930

a 18-04-1931

Cosme Trémol Pons Regnat Alfons XIII i

II República Espanyola

31-03-1875

a 01-03-1877

Juan D. Salord Salord Regnat Alfons XII 18-04-1931

a 26-01-1933

Juan Piris Mercadal II República Espanyola
01-03-1877

a 01-07-1881

Lorenzo Villalonga Puig Regnat Alfons XII 26-01-1933

a 10-05-1933

Antonio Gimenez Pons II República Espanyola
01-07-1881

a 01-07-1883

José Albertí Mascaró Regnat Alfons XII 10-05-1933

a 20-07-1936

Juan Pons Serra II República Espanyola
01-07-1883

a 01-07-1887

Pedro Villalonga Vinent Regnats Alfons XII i

Alfons XIII

20-07-1936

a 13-02-1939

Juan Carreras Expósito II República Espanyola
01-07-1887

a 28-09-1888

Bernardo Riudavets Pons Regnat Alfons XIII 13-02-1939

a 22-02-1939

Lorenzo Mascaró Villalonga Dictadura de Francisco Franco
28-09-1888

a 01-01-1890

Bernardo Pons Orfila Regnat Alfons XIII 22-02-1939

a 19-05-1943

Antonio Mascaró Caules Dictadura de Francisco Franco
01-01-1890

a 01-07-1890

Juan J. Pons Piris Regnat Alfons XIII 19-05-1943

a 01-07-1944

Martín Timoner Vinent Dictadura de Francisco Franco
01-07-1890

a 12-08-1890

Lorenzo Pons Pons Regnat Alfons XIII 01-07-1944

a 01-06-1949

Juan de Salort Albertí Dictadura de Francisco Franco
12-08-1890

a 17-03-1892

Juan J. Pons Pons Regnat Alfons XIII 01-06-1949

a 23-10-1954

Juan Pons Pons Dictadura de Francisco Franco
17-03-1892

a 31-03-1892

José M. Pons Piris Regnat Alfons XIII 23-10-1954

a 19-02-1971

Basilio Pons Pons Dictadura de Francisco Franco
31-03-1892

a 11-06-1892

Pedro Villalonga Vinent Regnat Alfons XIII 19-02-1971

a 19-04-1979

Antonio Pons Timoner Dictadura de Francisco Franco

i Regnat de Joan Carles I

11-06-1892

a 01-01-1894

Juan J. Pons Piris Regnat Alfons XIII
Alcaldes i alcaldesses d´Alaior des de 1835





Històric de resultats eleccions municipals (1979-2023)[modifica]

Partit Polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Partit Popular
- - - 7 6 6 6 6 8 7 7 7
Partit Socialista Obrer Espanyol
- 6 4 - 7 7 6 6 3 - - 3
Més per Menorca i Esquerra de Menorca
- - - - - - - - - - - 3
Junts per Lô
- - - - - - - - - 6 6 -
Proposta per les Illes Balears
- - - - - - - - - 0 0 -
Esquerra de Menorca
- - - - 0 0 1 1 1 - - -
Partit Socialista de Menorca
- - - - - - - - 1 - - -
Unió Menorquina
- - - - - - - - 0 - - -
Unió Centrista de Menorca
- - - - - - 0 0 - - - -
Unió del Poble Balear
- - - - - 0 0 - - - - -
Independents de Menorca - - - - 0 - - - - - - -
Socialistes d'Alaior - - - 5 - - - - - - - -
Centre Democràtic i Social
- - 1 1 - - - - - - - -
Aliança Popular
- 4 7 - - - - - - - - -
Entesa de l'Esquerra de Menorca
- - 1 - - - - - - - - -
Independents d'Alaior 4 3 - - - - - - - - - -
Progressistes d'Alaior 5 - - - - - - - - - - -
Unió del Centre Democràtic
4 - - - - - - - - - - -
Número total regidors/es 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Membres corporacions municipals (1979-2027)[modifica]

Corporació municipal XII Legislatura (2023-2027)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític O
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde i regidor de Turisme, Comerç Local, Promoció Econòmica i Comunicació
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Recursos Humans, Joventut, Ocupació, Diversitat, Protecció Civil, Cooperació, Ocupació via pública i Coordinació General. Portaveu del grup popular.
Nando Orfila Timoner Segon tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Contractació, Tresoreria, Educació, Biblioteca Municipal, Arxiu, Subvencions, Administració Electrònica, Atenció al Ciutadà, Participació Ciutadana i Transparència
Llorenç Mascaró Florit Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obra Pública i Patrimoni
Eva Petrus Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Festes, Fires i Mercats
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Manteniment de les vies públiques, Parcs, Jardins, Camins Rurals, Carreteres, Edificis Municipals, Enllumenat Públic, Brigada i Cementiri
Lorenzo Triay Caules Regidor d'Esports, Urbanitzacions, Platges, Medi Ambient, Neteja Viària, Recollida de Residus, Energia i Salut Pública
Oposició
Antoni Mir Vidal Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
Mireia Gómez Pons Regidora a l'oposició
Maite Verger Cortés Regidora a l'oposició
1
Isa Allès Ferrer Regidora a l'oposició i portaveu del grup Avançam
Lluís López Camps Regidor a l'oposició
Víctor Ferrer Olives Regidor a l'oposició
Observacions
El 6 de febrer de 2024, en sessió ordinària, es produeix la renúncia al càrrec de regidor el Sr. Àlex Vidal Sierra, en motiu de la incompatibilitat del càrrec amb el nou lloc de treball al mateix consistori com a agent d'ocupació i desenvolupament local. Fou substituït per la número 4 de la llista electoral, la Sra. Maite Verger Cortés. Prengué possessió del càrrec el dia 2 d'abril de 2024 en sessió ordinària. 1

Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans
Rafael Quintana Villalonga Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Cristóbal Marqués Palliser Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
Maria del Mar López Corral Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal.
Jaime Reurer Morlà Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
Oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
Lluis López Camps Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
Marc Serena Espeitx Regidor a l'oposició
Àlex Vidal Sierra (1) Regidor a l'oposició
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Corporació municipal X Legislatura (2015-2019)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa i regidora d'Urbanisme
Arturo Pons Reurer Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Roger Ferrer Kemp Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment
Cristóbal Marqués Palliser Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal.
Rafael Quintana Villalonga Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Llorenç Cardona Seguí (1) Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística.
Oposició
Llorenç Pons Llabrés Regidor a l'oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició
Antoni Payeras Urbina Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
Observacions
(1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular.

Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa
Emilio Agis Benejam Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Juan Sintes Riudavets Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment
Arturo Pons Reurer Regidor de Policia, Cementiri i Personal
Antoni Mascaró Camps Regidor de Serveis Socials
Roger Ferrer Kemp Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient
Juana María Pons Gomila Regidora d'Hisenda
Oposició
Pau Morlà Florit Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
Àngela Caules Fuentes Regidora a l'oposició
Anna Camps Morlà Regidora a l'oposició
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds
Llorenç Pons Llabrés (1) Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca
Observacions
(1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003).

Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Antoni Perea Villalonga Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials
Laurecia Seguí Torres Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme
Celia Osorio Tapias Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació.
David Moll Mascaró Regidor de Medi Ambient
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
Javier Irrigaray Fernandez Regidor a l'oposició.
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
Gertrudis Verger Febrer Regidora a l'oposició.
Margarita Benejam Marín (1) Regidora a l'oposició.
Observacions
(1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària.

Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Ignàsia Domènech Pons Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
Silverio Juanico Sintes Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports.
Laurecia Seguí Torres Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri.
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil.
Celia Osorio Tapias Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut.
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
Onofre Pons Quintana Regidor a l'oposició.
Bernardo Pons Mascaró Regidor a l'oposició.
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias.

Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura.
Àngela Caules Fuentes Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient.
Antoni Mir Vidal Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
Ignàsia Domènech Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
Silverio Juanico Sintes Regidor d'Esports i Turisme.
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Sebastian Ameller Garriga Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Antoni Camps Cardona Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició.
Jaime Reurer Morlà Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.

Corporació municipal V Legislatura (1995-1999)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turisme i Agricultura.
Vicent Petrus Villalonga Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura.
Maria Juana Paul Pons Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
Antoni Mir Vidal Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports.
Àngela Caules Fuentes Regidora de Governació.
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Bartolomé Mascaró Regidor a l'oposició.
Sebastian Florit Olives Regidor a l'oposició.
Juan Cardona Riudavets Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
Juana Maria Cardona Juanico (1) Regidora a l'oposició.
Observacions
(1) Després dels resultats, l'anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda. Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular.

Corporació municipal IV Legislatura (1991-1995)[9][10][modifica]

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de govern
Antonio Pons Timoner Alcalde
Sebastián Florit Olives Regidor
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora
Juan Carreras Olivar Regidor
Juan Cardona Riudavets Regidor
Lorenzo Mascaró Florit Regidor
Sebastián Ameller Garriga Regidor
Oposició
Vicente Petrus Villalonga Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Pere Jaume Alzina Seguí Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Bartomeu Josep Pons Pons Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Bienvenido Perea Villalonga Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Anselm Barber Luz Regidor a l´oposició Socialistes d'Alaior
Francesc Navas García Regidor a l´oposició

Corporació municipal III Legislatura (1987-1991)[11][modifica]

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner Alcalde
Hilario Olives Riudavets Regidor
Juana López Mercadal Regidor
Sebastián Florit Olives Regidor
Juan A. Verger Moll Regidor
Juan Caules Juanico Regidor
Isabel Petrus Melià Regidor
Oposició
Idilio Paul Pons Regidor a l´oposició
Pedro Alzina Seguí Regidor a l´oposició
Bienvenido Perea Villalonga Regidor a l´oposició
Anselmo Barber Luz Regidor a l´oposició
Onofre Quintana Seguí Regidor a l´oposició
Eduard Riudavets Florit Regidor a l´oposició

Corporació municipal II Legislatura (1983-1987)

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Antonio Pons Timoner Alcalde
Juan A. Verger Moll Regidor
Antonio Ruano Regidor
Antoni Marquès Vidal Regidor
Joan Caules Juanico Regidor
Hilario Olives Riudavets Regidor
Antoni Sintes Pons Regidor Independents
Miquel Grandio Picó Regidor
Regidor
Oposició
Miquel Alzina Timoner Regidor a l'oposició
Llorenç Petrus Carreras Regidor a l'oposició
Lidio Ameller Carreras Regidor a l'oposició
Joan Barber Borràs Regidor a l'oposició
José Coll Pons Regidor a l'oposició
Antoni Riudavets López Regidor a l'oposició

Corporació municipal I Legislatura (1979-1983)

Regidor o Regidora Càrrec Partit Polític
Equip de Gonvern
Cristòfol Triay Humbert Alcalde
Martí Piris Mascaró Regidor
Basili Enrich Regidor
Alejo Cánovas Regidor
Santiago Pons Quintana Regidor Independents
Juan Ignacio Fortuny Regidor Independents
Onofre Pons Quintana Regidor Independents
Joan Mascaró Palliser Regidor Independents
Oposició
Miquel Alzina Timoner Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Antoni Gomez Solsona Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Sebastià Pons Pallliser Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Antoni Fortuny Alzina Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior
Pedro Florit Olives Regidor a l'oposició Progressistes d'Alaior

Turisme[modifica]

Monuments[modifica]

Taula de Torralba d'en Salort, Menorca, Illes Balears.

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[12]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

Platges[modifica]

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

Cultura[modifica]

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

Cal destacar LÔAC, Alaior Art Contemporani, que alberga una impressionant col·lecció d'obres d'art contemporani d'artistes tan reconeguts internacionalment com Joan Miró, Miquel Barceló, Marina Abramović, Jaume Plensa, Antonio Saura o Antoni Tàpies, entre molts altres. Es tracta de l'única exhibició pública d'una col·lecció privada d'aquestes característiques a l'illa de Menorca, destacant també per ser una de les més destacades de totes les Illes Balears.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

Tradicions[modifica]

Galetes

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

Fills Il·lustres i adoptius d´Alaior[modifica]

Tipologia Nom Observacions Data del nomenament
Fill Il·lustre Bisbe Gonyalons Bisbe de Solsona aproximadament l´any 1700
Fill Il·lustre Pare Ramón Villalonga Religiós, rector de S.J Baptista de Muro 1753
Fill Il·lustre Comte de Cifuentes Governador de Menorca 1783
Fill Il·lustre Josep Miguel Guàrdia escriptor, filòsof i metge 1868
Fill Il·lustre Paborde Doctor Marc Martí Totxo Paborde de Menorca 1917
Fill Il·lustre Miquel Barçola Cardona 1973
Fill Il·lustre Doctor Joan Comas Camps Antropòleg 1975
Fill Il·lustre Josep Mascaró Pasarius Arqueòleg i investigador 1996
Fill Il·lustre Antoni Cardona Sans Cooperativista 2018
Fill Il·lustre Santiago Pons Quintana empresari del calçat 2022
Fill Adoptiu Carlos de Torres i Alonso Metge a Alaior durant 44 anys 1998
Fill Adoptiu Joaquín Pardo Rodriguez Mestre
Fill Adoptiu Enrique Cuadra de Miguel Metge
Fill Adoptiu Bernat Ribot Ferriol Hermano de la Salle
Fill Adoptiu Augusto Cortés Bonnin Mestre
Fill Adoptiu Antonio Gómez Metge

Festes[modifica]

Jaleo a les festes de Sant Llorenç
Festa popular a Binixems obra de Giuseppe Chiesa Baratti

Festes de Sant Llorenç[modifica]

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

Conferenciant convidat/da commemoració Diada de la Fundació d'Alaior (2008-2024).[modifica]

L´any 2004 es celebrava a Alaior el 700 aniversari del document en el qual el Rei Jaume II fundava la vila, i l´any 2007 es va acordar instituir el 29 d'abril como a diada per celebrar l´efemèride amb un acte institucional on cada any els partits polítics representats al Ple de l'Ajuntament, escullen un alcalde o personalitat destacada per tal que realitzi una conferència sobre el municipalisme.

Any Conferenciant Observacions
2024 Xavier García Albiol Alcalde de Badalona (2011-2015, 2020-2021 i 2023 - actualitat)
2023 Javier Maroto Aranzabal Senador. Alcalde de Vitòria (2011-2015)
2022 Odon Elorza González Diputat al Congrés (2011-2023) i alcalde de Sant Sebastià (1991-2011)
2021 Manuela Carmena Castrillo Advocada i jutgessa. Alcaldessa de Madrid (2015-2019)
2020 Suspès a causa de la pandèmia.
2019 Miquel Vidal Vidal Biòleg. Alcalde de Santanyí (1999-2013).
2018 Guillem Balboa Buika Alcalde d'Alaró (2017-2019).
2017 Pedro Santisteve Roche Advocat i professor universitari. Alcalde de Saragossa (2015-2019).
2016 Íñigo de la Serna Hernaiz Enginyer de camins. Alcalde de Santander (2007-2016) i ministre de Foment (2016-2018)
2015 Félix Alonso Cantorné Geògraf. Alcalde d'Altafulla (2011-2019).
2014 Miquel Ensenyat Riutort Alcalde d'Esporles (2005-2015). President del Consell Insular de Mallorca (2015-2019).

Va perdre l´avió i no va impartir la conferència.

2013 Núria Parlon i Gil Politòloga. Alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet des de l'any 2009.
2012 Mateu Isern Estela Advocat. Alcalde de Palma (2011-2015) i diputat al Congrés dels Diputats (2016).
2011 Antoni Petrus[13] Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona
2010 Amor Pascual Carceller Alcaldessa d'Alcañiz (2007-2011).
2009 Jose Ramón Bauzà Alcalde de Marratxí (2005-2011). President del Govern de les Illes Balears (2011-2015) i Eurodiputat (2019-)
2008 Aina Calvo Sastre Doctora en Pedagogia. Alcaldessa de Palma (2007-2011) i delegada del Govern a les Illes Balears (2020-)

Esport[modifica]

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Camp de futbol Los Pinos
  • Club Hípic Alaior
  • Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. «Butlletí Oficial de l´Estat - 127 de 28 de maig d 1977» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 28-05-1977. [Consulta: 6 juliol 2023].
  3. «Butlletí Oficial de les Illes Balears - 51 de 28 d´abril de 1988». Govern de les Illes Balears, 28-04-1988. [Consulta: 6 juliol 2023].
  4. «Alayor (Baleares)». [Consulta: 6 juliol 2023].
  5. Al·lès, Bep. «L’Ajuntament d'Alaior estrena façana totalment rehabilitada», 16-07-2021. [Consulta: 6 juliol 2023].
  6. 6,0 6,1 Limón Pons, Miquel Àngel. «A propòsit d´una bandera: Barçola, l´assalt del 1644 i el "perill moro"». Ajuntament d´Alaior - Programa de festes de Sant Llorenç 2010, Agost 2010. [Consulta: 6 juliol 2023].
  7. «La senyera d'en Barçola canvia de tonalitat» (en castellà), 19-03-2010. [Consulta: 6 juliol 2023].
  8. Pergamí dels alcaldes i alcaldesses d´Alaior des de 1935 a data de consulta, exposat a les cases consistorials d´Alaior
  9. «Proclamació de candidatures eleccions locals 1991 - p. 43» (en castellà). B.O.C.A.I.B., 30-04-1991. [Consulta: 3 juliol 2023].
  10. «Resultats de les eleccions locals de 1991. p. 100» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 20-07-1991. [Consulta: 3 juliol 2023].
  11. «Candidatures proclamades segons la Junta electoral» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 28 juny 2023].
  12. Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  13. «Antoni Petrus ofrecerá la ponencia de la Diada de Alaior» (en castellà), 26-04-2011. [Consulta: 4 agost 2023].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior