Alaior

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaAlaior
Bandera de Alayor (Islas Baleares).svg Escut d'Alaior.svg
Alayor, en Baleares (España).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Alaior respecte de Menorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14Coord.: 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Població
Total9.477 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat86,15 hab./km²
GentiliciAlaiorenc, alaiorenca
Geografia
Superfície110 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Llorenç i Santa Eulàlia
Organització política
• Cap de governMaria Misericòrdia Sugrañes Barenys Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07730 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07002 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalaior.org Modifica el valor a Wikidata

Alaior (pron. local [lo][1]) és una vila i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.477 habitants (INE 2021) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Etimologia[modifica]

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants (2021)
Alaior 7.677
l'Argentina 189
Cala en Porter 1.064
Cales Coves 82
Sant Jaume 186
Son Bou 66
Son Vitamina 108
Torre Solí Nou 105
Font: Idescat

Història[modifica]

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

Geografia[modifica]

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Vista d'Alaior i El Toro, Menorca

Política i govern[modifica]

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2019)[modifica]

Legislatura Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Cristòfol Triay Humbert
Logo UCD.svg
Govern UCD i Independents
II 1983 - 1987 Antoni Pons Timoner
AP logo (1983–1989).svg
Govern AP i Independents
III 1987 - 1991 Antoni Pons Timoner
AP logo (1983–1989).svg
Majoria absoluta
IV 1991 - 1995 Antoni Pons Timoner
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
V 1995 - 1999 Antoni Gómez Arbona
Logotipo del PSOE.svg
Majoria absoluta
VI 1999 - 2003 Antoni Gómez Arbona
Logotipo del PSOE.svg
Majoria absoluta
VII 2003 - 2007 Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE i EM
Pau Morlà Florit (2004 - 2007)1
VIII 2007 - 2011 Pau Morlà Florit
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE i EM
IX 2011 - 2015 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
XI 2019 - actualitat José Luis Benejam Saura
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit.

Històric de resultats eleccions municipals (1979-2019)[modifica]

Partit Polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partit Popular
Logo PP 2019.png
- - - 7 6 6 6 6 8 7 7
Junts per Lô
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
- - - - - - - - - 6 6
Proposta per les Illes Balears
El Pi-Proposta per les Illes logo.svg
- - - - - - - - - 0 0
Partit Socialista Obrer Espanyol
Logotipo del PSOE.svg
- 6 4 - 7 7 6 6 3 - -
Esquerra de Menorca
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 19.47.40.png
- - - - 0 0 1 1 1 - -
Partit Socialista de Menorca
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 19.45.32.png
- - - - - - - - 1 - -
Unió Menorquina
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.21.48.png
- - - - - - - - 0 - -
Unió Centrista de Menorca
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.31.22.png
- - - - - - 0 0 - - -
Unió del Poble Balear
Logo UPB 2022.png
- - - - - 0 0 - - - -
Independents de Menorca - - - - 0 - - - - - -
Socialistes d'Alaior - - - 5 - - - - - - -
Centre Democràtic i Social
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.25.26.png
- - 1 1 - - - - - - -
Aliança Popular
AP logo (1983–1989).svg
- 4 7 - - - - - - - -
Entesa de l'Esquerra de Menorca
Captura de pantalla 2022-09-03 a las 18.39.10.png
- - 1 - - - - - - - -
Independents d'Alaior 4 3 - - - - - - - - -
Progressistes d'Alaior 5 - - - - - - - - - -
Unió del Centre Democràtic
Logo UCD.svg
4 - - - - - - - - - -
Número total regidors/es 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

Corporació municipal XI legislatura (2019-2023)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit Polític
José Luis Benejam Saura Alcalde
Logo PP 2019.png
Maria Antònia Pons Mascaró Primer tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Sanitat Pública, Recursos Humans i Administració Electrònica
Logo PP 2019.png
Rafael Quintana Villalonga Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Logo PP 2019.png
Cristóbal Marqués Palliser Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
Logo PP 2019.png
Maria del Mar López Corral Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
Logo PP 2019.png
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Promoció Econòmica, Foment de l'Ocupació, Manteniment de Vies Públiques, Cementiri i Parcs i Jardins. Portaveu del grup municipal.
Logo PP 2019.png
Jaime Reurer Morlà Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
Logo PP 2019.png
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Lluis López Camps Regidor a l'oposició
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Eulàlia Torrà i Canyelles Regidora a l'oposició
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Marc Serena Espeitx Regidor a l'oposició
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Àlex Vidal Sierra (1) Regidor a l'oposició
Captura de pantalla 2022-06-30 a las 20.24.11.png
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Turisme[modifica]

Monuments[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments d'Alaior
Taula de Torralba d'en Salort, Menorca, Illes Balears.

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[2]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

Platges[modifica]

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

Cultura[modifica]

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

Tradicions[modifica]

Galetes

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

Festes[modifica]

festa popular a Binixems obra de Giuseppe Chiesa Baratti

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

Pregoners i pregoneres Festes de Sant Llorenç (2009-2022)[modifica]

Any Nom Observacions
2022 Xisca i Maria Riudavets Propietàries i comerciants de "Ca ses Germanes". Artistes.
2021 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2020 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2019 Paco Perea Villalonga Funcionari municipal i president Associació Històrica Futbol Menorquí.
2018 Pau Sintes Pons Pintor i publicista. Impulsor de les Carrosses de Sant Llorenç.
2017 Pere Pons Ester Economista i vicepresident multinacional de cosmètica Estée Lauder.
2016 Antoni Pons Morlà Professor de piano al Conservatori i director musical.
2015 Miquel Timoner Vidal Metge cirurgià.
2014 Osvaldo Correche Ciutadà involucrat a diverses entitats com la Colla Gegantera i Creu Roja
2013 Ricard Ramisa Músic i professor de música. Director musical.
2012 Rita Barber Riudavets Actriu, cantant i pedagoga.
2011 José Luis Benejam Saura Comunicador. Alcalde d'Alaior. Organitzador de la Gala Illa de Menorca.
2010 Josep M. Quintana Petrus Escriptor i registrador de la propietat i mercantil.
2009 Àngels Gonyalons Actriu, cantant i presentadora

Esport[modifica]

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Camp de futbol Los Pinos
  • Club Hípic Alaior
  • Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior