Alaior

Infotaula de geografia políticaAlaior

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 56′ 02″ N, 4° 08′ 24″ E / 39.934°N,4.14°E / 39.934; 4.14
EstatEspanya
Nacionalitat històricaIlles Balears
ProvínciaIlles Balears
IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total9.606 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat87,33 hab./km²
GentiliciAlaiorenc, alaiorenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície110 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud130 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Llorenç i Santa Eulàlia
Organització política
• Batlessa Modifica el valor a WikidataMaria Misericòrdia Sugrañes Barenys Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07730 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07002 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalaior.org Modifica el valor a Wikidata

Alaior (pron. local [lo][1]) és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.606 habitants (INE 2022) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats. Conté un gran nombre de jaciments arqueològics, la qual cosa palesa l'antiguitat de l'ocupació humana.

Etimologia[modifica]

Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Joan Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaro i d'Alarona, suburbi de Mataró.

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants (2021)
Alaior 7.677
l'Argentina 189
Cala en Porter 1.064
Cales Coves 82
Sant Jaume 186
Son Bou 66
Son Vitamina 108
Torre Solí Nou 105
Font: Idescat

Història[modifica]

Com a vila, fou fundada pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim. No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, car figura esmentada en el Pariatge de 1303.

L'església més important és la de Santa Eulàlia que fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior. Des del 1995 fins al 1998 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.

El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.

Geografia[modifica]

La vila, edificada al voltant de l'antic turó d'Ihalor, presenta una estampa panoràmica ben característica de gran impressió estètica. Per això, efectuar recorreguts per l'interior de l'estructura urbana esdevé una experiència alhora interessant i lúdica.

A tall d'exemple, anotam alguns racons que cal no perdre's: la façana de Santa Eulàlia des de la costa de l'Església, a més de l'annexa placeta des Fossar; el pati de sa Lluna, antic claustre de franciscans; l'ermita de Sant Pere Nou i la seva placeta arbrada; es Pouet i la costa des Pous; s'Ull de Sol, i l'esplèndid mirador del Munt de l'Àngel.

Amb caràcter general, és ben interessant el recorregut pels carrers i carrerons de la vila medieval: Sa Plaça, Menor, Ses Novies, Sa Muntanyeta, S'Arraval, Es Retxats, Sa Bolla, Es Regaló, etc.

Vista d'Alaior i El Toro, Menorca

Política i govern[modifica]

Alcaldes i alcaldesses electes (1979-2019)[modifica]

D'ençà la celebració de les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979, sis persones han ocupat el càrrec d'alcalde o alcaldessa (cinc homes i una dona).

Legislatura Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Cristòfol Triay Humbert
Govern UCD i Independents
II 1983 - 1987 Antoni Pons Timoner
Govern AP i Independents
III 1987 - 1991 Antoni Pons Timoner
Majoria absoluta
IV 1991 - 1995 Antoni Pons Timoner
Majoria absoluta
V 1995 - 1999 Antoni Gómez Arbona
Majoria absoluta
VI 1999 - 2003 Antoni Gómez Arbona
Majoria absoluta
VII 2003 - 2007 Antoni Gómez Arbona (2003 - 2004)
Govern PSOE i EM
Pau Morlà Florit (2004 - 2007)1
VIII 2007 - 2011 Pau Morlà Florit
Govern PSOE i EM
IX 2011 - 2015 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Misericòrdia Sugrañes Barenys
Majoria absoluta
XI 2019 - 2023 José Luis Benejam Saura
Majoria absoluta
XII 2023 - actualitat José Luis Benejam Saura
Majoria absoluta
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals.

Fou substituït pel primer tinent de batle, el Sr. Pau Morlà Florit.

Històric de resultats eleccions municipals (1979-2019)[modifica]

Partit Polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Partit Popular
- - - 7 6 6 6 6 8 7 7 7
Partit Socialista Obrer Espanyol
- 6 4 - 7 7 6 6 3 - - 3
Més per Menorca i Esquerra de Menorca
- - - - - - - - - - - 3
Junts per Lô
- - - - - - - - - 6 6 -
Proposta per les Illes Balears
- - - - - - - - - 0 0 -
Esquerra de Menorca
- - - - 0 0 1 1 1 - - -
Partit Socialista de Menorca
- - - - - - - - 1 - - -
Unió Menorquina
- - - - - - - - 0 - - -
Unió Centrista de Menorca
- - - - - - 0 0 - - - -
Unió del Poble Balear
- - - - - 0 0 - - - - -
Independents de Menorca - - - - 0 - - - - - - -
Socialistes d'Alaior - - - 5 - - - - - - - -
Centre Democràtic i Social
- - 1 1 - - - - - - - -
Aliança Popular
- 4 7 - - - - - - - - -
Entesa de l'Esquerra de Menorca
- - 1 - - - - - - - - -
Independents d'Alaior 4 3 - - - - - - - - - -
Progressistes d'Alaior 5 - - - - - - - - - - -
Unió del Centre Democràtic
4 - - - - - - - - - - -
Número total regidors/es 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)

Membres corporacions municipals (1995-2023)[modifica]

Corporació municipal XI Legislatura (2019-2023)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
José Luis Benejam Saura Alcalde
Maria Antònia Pons Mascaró Primera tinent d'alcalde i regidora de l'Àrea Social, Habitatge, Seguretat, Mobilitat i Recursos Humans
Rafael Quintana Villalonga Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Cristóbal Marqués Palliser Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme i Hisenda
Maria del Mar López Corral Regidora d'Urbanitzacions, Medi Ambient, Energia i Neteja Viària
Luis Alberto Arevalo González Regidor de Promoció Econòmica, Ocupació, Manteniment i Cementiri. Portaveu del grup municipal.
Jaime Reurer Morlà Regidor de Cultura, Educació i Patrimoni
Oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
Lluis López Camps Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
Marc Serena Espeitx Regidor a l'oposició
Àlex Vidal Sierra (1) Regidor a l'oposició
Observacions
(1) El 22 de juliol de 2020, es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Anselm Barber Luz. Fou substituït pel número 7 de la llista electoral, el Sr. Àlex Vidal Sierra. Prengué possessió del càrrec el dia 3 de novembre en sessió ordinària.

Corporació municipal X Legislatura (2015-2019)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa i regidora d'Urbanisme
Arturo Pons Reurer Primer tinent d'alcaldessa i regidor de Policia, Cementiri i Personal
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Roger Ferrer Kemp Tercer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanitzacions, Medi Ambient i Manteniment
Cristóbal Marqués Palliser Quart tinent d'alcaldessa i regidor d'Hisenda i Obres Públiques. Portaveu del grup municipal.
Rafael Quintana Villalonga Regidor d'Esports, Festes, Fires, Mercats i Joventut
Llorenç Cardona Seguí (1) Regidor de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística.
Oposició
Llorenç Pons Llabrés Regidor a l'oposició
Maria Camps Sintes Regidora a l'oposició i portaveu del grup municipal
Bartolomé Servera Esbert Regidor a l'oposició
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició
Antoni Payeras Urbina Regidor a l'oposició
Eulàlia Torrà Canyelles Regidora a l'oposició
Observacions
(1) El març de 2018, es produeix la renúncia per motius professionals del regidor d'Hisenda, el Sr. Emilio Agis Benejam. Fou substituït pel número 8 de la llista electoral, l'exassessor de l'alcaldessa, el Sr. Llorenç Cardona Seguí. Després de la reorganització interna de l'equip de govern, el Sr. Llorenç Cardona passà a gestionar l'Àrea de Serveis Socials, Dinamització, Promoció Econòmica i Turística. D'altra banda, el Sr. Cristóbal Marqués assumí Hisenda i Obres Públiques i portaveu municipal del Grup Popular.

Corporació municipal IX Legislatura (2011-2015)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Misericòrida Sugrañes Barrenys Alcaldessa
Emilio Agis Benejam Primer tinent d'alcaldessa i regidor d'Urbanisme
Isabel Rodríguez Anglada Segona tinent d'alcaldessa i regidora de Cultura
Juan Sintes Riudavets Tercer tinent d'alcaldessa i regidor de Manteniment
Arturo Pons Reurer Regidor de Policia, Cementiri i Personal
Antoni Mascaró Camps Regidor de Serveis Socials
Roger Ferrer Kemp Regidor d'Urbanitzacions i Medi Ambient
Juana María Pons Gomila Regidora d'Hisenda
Oposició
Pau Morlà Florit Regidor a l'oposició i portaveu del grup socialista
Àngela Caules Fuentes Regidora a l'oposició
Anna Camps Morlà Regidora a l'oposició
Fanni Riudavets Florit Regidora a l'oposició i portaveu del grup PSM-Els Verds
Llorenç Pons Llabrés (1) Regidor a l'oposició i portaveu del grup Esquerra de Menorca
Oposició
(1) El 2013 es produeix la renúncia per motius personals del regidor electe, el Sr. Josep Portella Coll després de molts d'anys de dedicació a la vida política, essent conseller de Cultura, Educació i Esports del Consell Insular de Menorca (1999-2003), diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-2003) i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior (2003-2011) i regidor a l'oposició els últims dos anys (2011-2013). Fou substituït pel número dos de la llista electoral, el Sr. Llorenç Pons Llabrés, biòleg i professor de secundària. Aquest fou director general de Cooperació del Govern de les Illes Balears amb el primer pacte de progrés (1999-2003).

Corporació municipal VIII Legislatura (2007-2011)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Antoni Perea Villalonga Primer tinent d'alcalde i regidor d'Esports i Serveis Socials
Laurecia Seguí Torres Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme
Celia Osorio Tapias Regidora de Festes, Comerç, Mercats i Cooperació.
David Moll Mascaró Regidor de Medi Ambient
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
Javier Irrigaray Fernandez Regidor a l'oposició.
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
Gertrudis Verger Febrer Regidora a l'oposició.
Margarita Benejam Marín (1) Regidora a l'oposició.
Observacions
(1) L'11 de desembre de 2009, es produeix la renúncia voluntària del regidor electe el Sr. Bernardo Pons Mascaró. Fou substituït per la número 7 de la llista electoral, la Sra. Margarita Benejam Marín. Prengué possessió del càrrec el 19 de gener de 2010 en sessió ordinària.

Corporació municipal VII Legislatura (2003-2007)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Pau Morlà Florit Alcalde i regidor d'Hisenda. Portaveu del grup socialista.
Ignàsia Domènech Pons Primera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
Silverio Juanico Sintes Segon tinent d'alcalde i regidor d'Esports.
Laurecia Seguí Torres Regidora de Fems, Neteja viària, Parcs i jardins i Cementiri.
Jose Falagán Asensio Quart tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Personal i Protecció Civil.
Celia Osorio Tapias Regidora de Medi Ambient, Atenció ciutadana i Joventut.
Josep Portella Coll Tercer tinent d'alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació Ciutadana. Portaveu Esquerra de Menorca
Oposició
Misericordia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup popular.
Juan Sintes Riudavets Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
Onofre Pons Quintana Regidor a l'oposició.
Bernardo Pons Mascaró Regidor a l'oposició.
Ramon Orfila Timoner Regidor a l'oposició.
Observacions
(1) El 10 d'octubre de 2004, es produeix la dimissió del batle electe, el Sr. Antoni Gómez Arbona per motius personals. Entrar com a regidora la número 7 de la llista electoral, la Sr. Celia Osorio Tapias.

Corporació municipal VI Legislatura (1999-2003)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació i Cultura
Àngela Caules Fuentes Segona tinent d'alcalde i regidora de Serveis Generals i Medi Ambient.
Antoni Mir Vidal Tercer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.
Ignàsia Domènech Pons Quarta tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials
Silverio Juanico Sintes Regidor d'Esports.
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Sebastian Ameller Garriga Regidor a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Antoni Camps Cardona Regidor a l'oposició.
Víctor Martín Miró Regidor a l'oposició.
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició.
Jaime Reurer Morlà Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.

Corporació municipal V Legislatura (1995-1999)[modifica]

Regidor o regidora Càrrec Partit polític
Equip de govern
Antoni Gómez Arbona Alcalde.
Pau Morlà Florit Primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Obres, Turisme i Agricultura.
Vicent Petrus Villalonga Segon tinent de batle i regidor d'Educació i Cultura.
Maria Juana Paul Pons Tercera tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials.
Antoni Mir Vidal Quart tinent d'alcalde i regidor de Policia i Esports.
Àngela Caules Fuentes Regidora de Governació.
Almandina Melià Sintes Regidora de Manteniment de la ciutat i Cementeri.
Oposició
Misericòrdia Sugrañes Barenys Regidora a l'oposició. Portaveu del grup municipal.
Bartolomé Mascaró Regidor a l'oposició.
Sebastian Florit Olives Regidor a l'oposició.
Juan Cardona Riudavets Regidor a l'oposició.
Maria Elsa Pons Fortuny Regidora a l'oposició.
Juana Maria Cardona Juanico (1) Regidora a l'oposició.
Oposició
(1) Després dels resultats, l’anterior batle, Pons Timoner, decideix abandonar la corporació municipal després del 17 de juny quan serà constituïda.

Fou substituït per Juana Maria Cardona Juanico, que ocupa el número set en la candidatura popular.

Turisme[modifica]

Monuments[modifica]

Taula de Torralba d'en Salort, Menorca, Illes Balears.

Alaior posseeix una extraordinària riquesa arqueològica. Aquests són els principals jaciments: Torralba d'en Salort (amb la taula més magnífica de Menorca), Calescoves (necròpolis amb més d'un centenar de coves funeràries), el poblat talaiòtic de Sa Torre d'en Gaumés (el més extens de l'illa), So na Cassana i la basílica paleocristiana de Son Bou.[2]

Pel que fa als monuments urbans, en destacam: l'església de Santa Eulàlia (reedificada en el XVII, d'inspiració barroca), les Cases Consistorials (edifici civil del XVII), l'església de Sant Diego (amb el pati de sa Lluna), l'ermita de Sant Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç de Binixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civil representativa d'antigues famílies benestants, Can Salort, avui de propietat municipal. D'interès etnològic són també els molins que rodegen la població, el d'en Jon, el d'en Pujol, etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

Platges[modifica]

El terme municipal sols limita amb el mar pel sud, per la qual cosa l'expansió turística està situada en aquest litoral. Les platges principals són: Cala en Porter, Calescoves i Son Bou, aquest darrer és l'arenal més llarg de Menorca.

L'economia turística ha donat lloc a l'aparició de diverses urbanitzacions en aquests paratges, d'entre les quals esmentam: Son Vitamina, Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí. En aquestes urbanitzacions els visitants poden trobar tot tipus d'ofertes: hotels, restaurants, bars, discoteques i botigues. A prop de Son Bou hi ha un càmping.

Cultura[modifica]

La xarxa cultural de la vila és formada per un bon grapat d'organismes i de moviments artístics ben remarcables. Cal destacar-hi l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Cultural (que inclou sala de teatre), el Fòrum Tercer Mil·lenni, sala d'exposicions de l'Ajuntament, el centre de cultura de Sant Diego, Joventuts Musicals i l'Espai Rotger d'ensenyament musical.

Cal destacar LÔAC, Alaior Art Contemporani, que alberga una impressionant col·lecció d'obres d'art contemporani d'artistes tan reconeguts internacionalment com Joan Miró, Miquel Barceló, Marina Abramović, Jaume Plensa, Antonio Saura o Antoni Tàpies, entre molts altres. Es tracta de l'única exhibició pública d'una col·lecció privada d'aquestes característiques a l'illa de Menorca, destacant també per ser una de les més destacades de totes les Illes Balears.

I en el terreny educatiu: dues escoles de primària, l'institut Josep Miquel Guàrdia, l'escola d'educació d'adults i l'extensió universitària a Menorca de la UIB (Universitat de les Illes Balears).

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

Tradicions[modifica]

Galetes

Íntimament lligades a l'evolució econòmica de la vila i de Menorca, les tradicions d'Alaior intervenen decididament en les peculiaritats de la fesomia social de la població.

Sabater artesà. Entre els principals sectors industrials del poble destaquen la fabricació de calçat (a Alaior es troben alguns dels fabricants de calçat més importants de l'illa), la de mobles i de frontisses, a més d'un petit sector de bijuteria.

Arader fabricant barreres. Com a expressió de les més antigues activitats menorquines, a Alaior encara subsisteix qualque exemple de mestres araders.

En el sector industrial-artesà esmentam els transformats làctics (curació de formatge artesanal i la cooperativa COINGA), la producció d'embotits, gelats i pastisseria, i l'elaboració de licors. Alaior també disposa d'un polígon industrial en què es troben la majoria d'empreses de la població.

Les pedreres de marès produeixen una de les principals matèries primeres per a la construcció de les cases tradicionals menorquines.

Productes típics: formatge (denominació d'origen Maó), carn-i-xulla, sobrassada i formatjades, rubiols i flaons. Pastissets menorquins, galetes i coques bamba.

Festes[modifica]

Jaleo a les festes de Sant Llorenç
festa popular a Binixems obra de Giuseppe Chiesa Baratti

Una comunitat de fama festívola com l'alaiorenca expressa el seu esperit mitjançant dues fites cabdals. La primera són les festes populars de Sant Llorenç, que reprodueixen tota la tradició cavalleresca tan arrelada arreu de Menorca. I la segona, les festes de Carnaval, representades per la figura d'en Bernat Figuerola.

La festa dedicada a sant Llorenç es va iniciar a l'ermita de Binixems just després del 1301 i va perviure gairebé invariable fins al 1832-1833, moment en què la celebració es trasllada a Alaior. Les festes de Sant Llorenç tenen lloc el cap de setmana del 9 i 10 d'agost o, en el cas que aquest últim no caigui en diumenge, el cap de setmana posterior a aquest dia, i tenen el cavall com a figura protagonista.

Pregoners i pregoneres Festes de Sant Llorenç (2004-2022)[modifica]

Any Nom Observacions
2022 Xisca i Maria Riudavets Guàrdia Propietàries i comerciants de Ca ses Germanes. Artistes.
2021 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2020 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2019 Paco Perea Villalonga Funcionari municipal. President Associació Històrica Futbol Menorquí.
2018 Pau Sintes Pons Pintor i publicista. Impulsor de les Carrosses de Sant Llorenç.
2017 Pere Pons Ester Economista i vicepresident multinacional de cosmètica Estée Lauder.
2016 Antoni Pons Morlà Professor de piano al Conservatori i director musical.
2015 Miquel Timoner Vidal Metge cirurgià.
2014 Osvaldo Correche Mestre jubilat. Col·laborador de la Colla Gegantera i Creu Roja.
2013 Ricard Ramisa Músic i professor de música. Director musical.
2012 Rita Barber Riudavets Actriu, cantant i pedagoga.
2011 José Luis Benejam Saura Comunicador. Organitzador de la Gala Illa de Menorca.
2010 Josep M. Quintana Petrus Escriptor i registrador de la propietat i mercantil.
2009 Àngels Gonyalons Actriu, cantant i presentadora.
2008 Joana Pons Olives Cantant. Des de 1989 canta amb el grup Joana Pons i ses Guiterres.
2007
2006
2005
2004 Ponç Pons Giménez Poeta i escriptor. Catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes.

Homenatjats dilluns de les Festes de Sant Llorenç (2008-2022)[modifica]

Any Homenatjat/da
2022 Policia Local i Agrupació Protecció Civil d'Alaior.
2021 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2020 Suspenció de les festes patronals a causa de la pandèmia.
2019 Antoni Palliser Bagur. Fundador empresa APalliser.
2018 Sa Cosa d'en Xoroi.
2017 Maria Florit Esbert. Fundadora i propietària de Ca na Maru.
2016 Càritas Diocesana d'Alaior.
2015 Pedro Mercadal Pons. Dalrit SL - Quesos Mercadal.
2014 Mascaró Morera - Serveis Logístics
2013 Catalina Mercadal Sintes, “Kay”. Educadora infantil.
2012 Antonio Pons Pons. Propietari i fundador de l'Hotel Royal Son Bou.
2011 Francisco Sans Huguet. Recongut pintor.
2010 Cosme Sans Mercadal i Miquel Àngel Gelabert Vidal.
2009 Club Esportiu Alaior.
2008 La Salle Alaior, en motiu dels seus 100 anys de la fundació.

Esport[modifica]

Les principals instal·lacions esportives del municipi són:

  • Pavelló Esportiu Municipal
  • Camp de futbol Los Pinos
  • Club Hípic Alaior
  • Club de Tennis Alaior

Altres entitats esportives destacables són: Club Ciclista 42x21 Alaior, Club Bàsquet Jovent, Club Bàdminton Alaior, Club Voleibol Alaior, Club Atletisme Alaior, Club Automodelisme, Centro Cultural Alaior, Club Gimnàstica Rítmica i Club Gimnàstica Alaior.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Font, Marga «Pensaments convertits en pedra». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, febrer 2009, p. 57. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaior