Alan d'Albret

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlan d'Albret
Nom original (fr) Alain d'Albret
Biografia
Naixement 1440
Mort 1522 (81/82 anys)
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Duc
Família Albret Tradueix
Cònjuge Françoise of Châtillon Tradueix
Fills Joan III Albret
Charlotte of Albret Tradueix
Amanieu d'Albret Tradueix
Louis d'Albret Tradueix
Pares Jean I of Albret TradueixCatherine de Rohan Tradueix
Germans Louise d'Albret Tradueix

Escut d'armes Alan d'Albret
Modifica les dades a Wikidata

Alan d'Albret, dit el Gran ( 1440- 1522), va ser el setzè senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, segon comte de Gavre i comte de Castres.

Biografia[modifica]

Fill de Caterina de Rohan († 1471) i de Joan I d'Albret († 1468). Nét i hereu de Carles II d'Albret, va esdevenir cap de la casa d'Albret el 1471.

El 1477, mentre que era alhora senyor d'Avesnes i conestable de França, va posar setge davant la seva pròpia ciutat per compte del rei Lluís XI; Avesnes tenia llavors el sentiment de pertinença als Països Baixos Borgonyons.

Es va casar el 1470 amb Francesca de Châtillon (Francesca de Blois-Bretanya † 1481), comtessa de Périgord, i vescomtessa de Llemotges, que era filla de Guillem de Blois, dit també Guillem de Bretanya, i d'Isabel de La Tour d'Auvergne; la seva esposa li va portar l'heretatge del comtat de Périgord, del vescomtat de Llemotges i algunes pretensions al ducat de Bretanya. Van tenir per fills:

La guerra boja[modifica]

Malgrat la seva edat, va pretendre la mà d'Anna de Bretanya, encara una nena, i per aquest matrimoni el ducat de Bretanya com a gendre de Francesc II de Bretanya. Es va aliar al duc contra l'autoritat reial.[1] Les seves intrigues no van reeixir i va ser vençut sense poder aportar el seu suport al duc de Bretanya el 1487. L'any següent, va aportar els seus reforços a Bretanya pel mar, però va ser derrotat junt amb Francesc II i el futur Lluís XII per l'exèrcit de Carles VIII a Saint-Aubin-du-Cormier. No obstant va seguir esperant regnar a Bretanya, però despitat pel matrimoni de la duquessa Anna amb el rei dels Romans Maximilià d'Àustria, va trobar més avantatjós de lliurar a les tropes franceses la ciutat de Nantes de la qual se li havia confiat la guarda. Va guanyar així de ser anomenat llavors, breument, governador de Bretanya per Carles VIII.

Alan d'Albret va morir el 1522.

Referències[modifica]

  1. . Diccionari de la França Medieval, Jean Favier