Alaró

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlaró
Escudo de Alaró (Islas Baleares) 2.svg
Alaro.jpg

Localització
Localització d'Alaró respecte de Mallorca.svg
 39° 42′ 24″ N, 2° 47′ 27″ E / 39.706666666667°N,2.7908333333333°E / 39.706666666667; 2.7908333333333
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
Població
Total 5.494 (2018)
• Densitat 120,17 hab/km²
Gentilici Alaroner, alaronera
Geografia
Superfície 45,72 km²
Altitud 252 m
Limita amb
Història i celebracions
Esdeveniment clau
Patrocini Sant Roc i sant Pere
Organització política
• Alcalde Joan Simonet Pons
Identificador descriptiu
Codi postal 07340
Fus horari
Codi de municipi INE 07001
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí. Es troba al peu de la muntanya que al cim acull el Castell d'Alaró.

Toponímia[modifica]

El topònim d'Alaró apareix documentat del segle XIII ençà, al llibre dels Fets, la butla del papa Innocenci IV de 1248, el Llibre del Repartiment i la Crònica de Marsili, a més de documents i capbreus diversos, en els quals presenta les formes d'Oloró, Oleron i Alaró.[1] És evident que es tracta d'un topònim precatalà i la major part d'autors estan d'acord a afirmar que és preromà. Hom ha assenyalat la semblança formal amb les tres poblacions romanes anomenades Ilŭro: Álora, prop de Màlaga; Alarona, un nom medieval de Mataró;[2] i Auloron, al Bearn.[3] Es tracta de la llatinització d'un topònim probablement ibèric que en aquesta llengua s'anomenava Ilduro, si més no en el cas andalús i català, atès que l'ibèric no es parlava al Bearn. A aquests es pot afegir el topònim de l'illa d'Oléron, al Charente Marítim.

Història[modifica]

La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes d'Issam al-Khawlaní als bizantins es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana), al llarg de la qual els rum durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats al Castell d'Alaró.[4]

La vila té l'origen en l'alqueria musulmana d'Alārūn, entorn del seu castell, la qual es remetia a un origen força antic, com el topònim clarament preromà fa evident. Durant la conquesta de Mallorca, els seus habitants musulmans van resistir al Castell d'Alaró, essent, juntament amb Pollença, un dels darrers llocs en caure, el 1231. Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran va ocupar Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca era a Perpinyà; llavors, la sola plaça que s'hi resistí fou el castell d'Alaró, però finalment fou assaltat el 30 de desembre i la seva guarnició, formada entre altres per Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa, fou condemnada.[5] Cabrit i Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats pel rei Alfons a morir rostits damunt brases, tal com indicava el cognom d'un dels defensors del Castell, que durant la resistència no havia reconegut com a rei l'invasor Alfons del Regne de Mallorca.

El ferrocarril d'Alaró, creat per la Sociedad del Ferrocarril de Alaró unia aquest poble amb l'estació de Consell-Alaró de la línia Palma-Inca, amb la qual coordinava els horaris. El trajecte recorria 3,4 km i superava un desnivell de 50 m sobre una via de 914 mm. La línia va estar activa entre el març de 1881 i 1941.[6]

Alaró va ser el primer municipi de Mallorca a comptar amb una xarxa urbana de distribució d'electricitat. La inauguració de la xarxa elèctrica al poble va tenir lloc el 15 d'agost de 1901, coincidint amb les primeres festes patronals del municipi en el segle XX. Segons expliquen les cròniques, el poble es va vestir de gala i va haver una gran afluència de visitants vinguts de tota l'illa.[7]

El 8 de maig de 2000, el Consell Insular de Mallorca, ha declarat bé d'interès cultural, amb categoria de monument, la torre de l'antiga fàbrica d'electricitat d'Alaró,[8] i fou ser restaurada per l'ajuntament en 2001 en el marc de la celebració dels cent anys d'electricitat a l'Alaró i a Mallorca.

Economia[modifica]

Pel que fa a l'agricultura, la major part del municipi és ocupada per bosc, principalment pins i alzines. Pel que fa als cultius, els més importants són, per aquest ordre: oliveres, ametlers, garrovers i figueres. L'agricultura és predominantment de secà. La ramaderia també és important a Alaró; destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí, i cabrum. També existeix una granja d'aus de corral destinada a la producció d'ous per vendre.

Pel que fa al sector secundari, una de les activitats econòmiques més importants a Alaró ha estat, i encara ho continua de ser malgrat la crisi, la indústria del calçat, que en els seus moments d'esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones. També foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva última fase pertanyien a GESA.

Festes i tradicions[modifica]

les festes patronals se celebren anualment en honor del Patró de la localitat, sant Roc; la seva festivitat és el 16 d'agost. Juntament amb Sant Roc, són copatrons d'Alaró sant Antoni i sant Sebastià. Però també se celebren altres festes com les de Sant Pere (celebrades al barri de los d'Amunts) i de sant Antoni (amb fogueres i beneïdes).

Durant les festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen especialment les processons del Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i la tradicional Encontrada que es produeix a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit de Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Resurrecció de Crist.

També cal destacar les peregrinacions que dues vegades a l'any fan els habitants d'Alaró al Castell per celebrar una missa prop de la Mare de Déu del Refugi; una el diumenge de l'Àngel i l'altra el mes de setembre.

La Fira Gremial d'Alaró és una fira que se celebra al poble.[9] Aquesta fira engloba altres activitats, com per exemple: Mostra de cuina, Mostra de les Arts Tradicionals de caça, ball de dimonis, ballades populars... Aquest acte se celebra el primer cap de setmana d'octubre i omple els carrers principals del poble de llocs de venda i visitants (la plaça, l'avinguda de la Constitució, els carrers cèntrics...). Aquesta fira es celebra de 1999 ençà.

Política i administració[modifica]

Resultats electorals - Alaró, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de Balears Joan Simonet Pons 1.304 7 48,77
Partit Socialista Obrer Espanyol Benito Ripoll Matas 665 4 24,87
PSM-EN Mateu Marcús Alemany 295 1 11,03
Esquerra Republicana de Catalunya Gabriel Far Florit 171 1 6.39
Convergència per les Illes Antoni Genovart Brunet 113 - 4,23
Lliga Regionalista de les Illes Balears 59 - 2,21
En blanc 67 - 2,51
Total 2753 13
Resultats electorals - Alaró, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de Balears Llorenç Perelló Rosselló 1.395 8 51,42
Partit Socialista Obrer Espanyol Aina Munar Isern 641 3 23,63
PSM-EN Aina Sastre Bestard 501 2 18,47
Ciutadans Carlos Coll Marco 138 0 5,09
En blanc 38 - 1,4
Nul 38 - 1,4
Total 2753 13
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Rosselló Campaner PSIB-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Gomila Benejam PSM 03/07/1999 --
2003 - 2007 Miquel Deyà Simonet PSIB-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Joan Simonet Pons Partit Popular de les Illes Balears 16/06/2007 --
2011 - 2015 Joan Simonet Pons Partit Popular de les Illes Balears 11/06/2011 --
2015 - 2019 Aina Munar Isern / Guillem Balboa Buika PSIB-PSOE / Més per Mallorca 13/06/2015 Canvi de batlia el 17/06/2017[10]
Des de 2019 Llorenç Perelló Rosselló Partit Popular de les Illes Balears 15/06/2019 --

Organigrama municipal[modifica]

  • Llorenç Perelló Rosselló: Batle i regidor d'Educació i Patrimoni històric
  • Lourdes Bennàsar Bennàsar: Regidora de Serveis Socials, Igualtat i Gent Gran
  • Llorenç Rosselló Campins: Regidor d'Hisenda i Urbanisme
  • Biel Rosselló Cirer: Regidor d'Esports i Festes
  • Cati Cifre Rosselló: Regidora de Cultura i Promoció Econòmica
  • Mari Cabañero Lavara: Regidora de Sanitat i Mercat i Fira
  • Juan Lozano León: Regidor de Manteniment i Serveis Generals
  • Toni Mateu Morro: Regidor de Joventut, Medi Ambient i Protecció Civil

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni Maria «La llengua que parlen ara les Illes Balears ¿procedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugué lo rey En Jaume I?». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XIV, 1926, pàg. 43-44 [Consulta: 3 setembre 2019].
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Alarona». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. Pérez Orozco, Santiago. La lengua de los baleáricos. Valencia: Real Academia de Cultura Valenciana, 2018, p. 444, 651. ISBN 84-96068-50-1 [Consulta: 3 setembre 2019]. 
  4. (castellà) Jaime Vizcaíno Sánchez, Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania
  5. Gegants d'Alaró
  6. Canyellas Serrano, Nicolau. El Ferrocarril a Mallorca, la via del progrés. Palma: Edicions Documenta Balear, 2001. ISBN 84-95694-17-4. 
  7. Pizà i Rosselló, Gaspar. L'electricitat a Alaró (1901): història de la primera central elèctrica de Mallorca. Ajuntament d'Alaró, 2001. 
  8. «RESOLUCIÓN de 19 de mayo de 2000, del Consell Insular de Mallorca (Illes Balears), por la que se declara bien de interés cultural con categoría de monumento a favor de la torre de la antigua fábrica de electricidad de Alaró» (en castellà). BOE, 17-06-2000. [Consulta: 11 febrer 2011].
  9. http://www.mallorcaquality.com/fira-gremial-alaro-2011-mallorca/
  10. Guillem Balboa pren possessió com a batle d'Alaró

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaró Modifica l'enllaç a Wikidata