Alasdair MacIntyre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Alasdair Chalmers MacIntyre 12 gener 1929 Glasgow (Escòcia) |
| Mort | 21 maig 2025 South Bend (Indiana) |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Manchester - Master of Arts Universitat Queen Mary de Londres Epsom College |
| Director de tesi | Dorothy Emmet |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ètica, metaètica, filosofia política, filosofia, història de la filosofia i història de la teologia |
| Lloc de treball | Escòcia |
| Ocupació | filòsof, professor universitari |
| Ocupador | Universitat d'Essex Universitat Duke Universitat de Notre Dame Universitat de Brandeis Universitat Metropolitana de Londres |
| Partit | Partit Socialista dels Treballadors |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
Alasdair MacIntyre (Glasgow, 12 de gener de 1929 — 21 de maig de 2025)[1] va ser un filòsof escocès especialitzat en filosofia moral i política. Es va formar a les universitats de Londres, Manchester i Oxford, i va exercir com a professor de filosofia en diverses institucions del Regne Unit i dels Estats Units, incloent-hi les universitats de Leeds, Essex, Oxford, Brandeis, Boston, Wellesley, Vanderbilt, Notre Dame, Yale i Duke, on era professor emèrit des del 2007.[2]
És autor de més de dos-cents articles acadèmics i una vintena de llibres. La seva obra més destacada és After Virtue (1981), un assaig que va tenir un gran impacte en el pensament ètic contemporani i que es considera una de les contribucions més importants a la filosofia moral del segle xx. MacIntyre defensava una aproximació narrativa a l'ètica, lligada a la història i inspirada en l'aristotelisme, amb la qual analitzava la crisi moral de la modernitat. Aquest enfocament li va valer el qualificatiu d'«aristotèlic revolucionari».[2]
Va ser membre de diverses institucions acadèmiques prestigioses: l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1985), l'Acadèmia Britànica (1994), la Reial Acadèmia Irlandesa (1999) i la Societat Filosòfica Americana (2005).[2]
Obra filosòfica
[modifica]Entre els primers treballs destaquen Marxism: An Interpretation (1953) i The Unconscious: A Conceptual Analysis (1958), així com A Short History of Ethics (1966). La seva obra més reconeguda és After Virtue (1981). Aquesta línia continua amb Whose Justice? Which Rationality? (1988), Three Rival Versions of Moral Enquiry (1990) i Dependent Rational Animals (1999). Va explorar la relació entre religió i filosofia en obres com God, Philosophy, Universities (2009) i va reflexionar sobre el desig i la raó pràctica en Ethics in the Conflicts of Modernity (2016). El conjunt de la seva producció inclou també reculls d'assajos i edicions de textos, així com estudis sobre figures com Edith Stein i Herbert Marcuse.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Miró i Ardèvol, Josep «Alasdair MacIntyre: el darrer mestre de la virtut (1929-2025)». Catalunya Cristiana, vol. XLVI, núm. 2382, 15-06-2025, pàg. 12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Boix, Arnau. «Ha mort Alasdair MacIntyre, el filòsof de la moral». [Consulta: 24 maig 2025].
- ↑ «Bibliography of Works by Alasdair MacIntyre (Books)» (en anglès americà). [Consulta: 24 maig 2025].
Enllaços externs
[modifica]- MACINTYRE, A. (2020) "Un suggeriment inquietant" ["A Disquieting Suggestion", capítol 1 de Rere la virtut (1981)]. Filosofia, Ara! Revista per a pensar, 4(2018)2, p. 27-29. Tr. Ignasi Llobera i Trias.
- Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica
- Filòsofs de l'ètica
- Filòsofs escocesos
- Filòsofs estatunidencs
- Filòsofs aristotèlics
- Professors de filosofia
- Professors de la Universitat d'Oxford
- Professors de la Universitat Duke
- Professors de la Universitat d'Essex
- Alumnes de la Universitat de Londres
- Alumnes de la Universitat de Manchester
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Persones de Glasgow
- Alumnes de la Universitat Queen Mary de Londres
- Professors del Wellesley College
- Professors de la Universitat Yale
- Naixements del 1929
- Morts el 2025
- Morts a Indiana
- Filòsofs del segle XXI
- Filòsofs del segle XX