Vés al contingut

Alasdair MacIntyre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlasdair MacIntyre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Alasdair Chalmers MacIntyre Modifica el valor a Wikidata
12 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 2025 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
South Bend (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Manchester - Master of Arts
Universitat Queen Mary de Londres
Epsom College Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiDorothy Emmet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÈtica, metaètica, filosofia política, filosofia, història de la filosofia i història de la teologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Essex
Universitat Duke
Universitat de Notre Dame
Universitat de Brandeis
Universitat Metropolitana de Londres Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Musicbrainz: 377531c2-54c6-43c0-b951-a0cf8ba625f7 Goodreads (personatge): 994334 Modifica el valor a Wikidata

Alasdair MacIntyre (Glasgow, 12 de gener de 192921 de maig de 2025)[1] va ser un filòsof escocès especialitzat en filosofia moral i política. Es va formar a les universitats de Londres, Manchester i Oxford, i va exercir com a professor de filosofia en diverses institucions del Regne Unit i dels Estats Units, incloent-hi les universitats de Leeds, Essex, Oxford, Brandeis, Boston, Wellesley, Vanderbilt, Notre Dame, Yale i Duke, on era professor emèrit des del 2007.[2]

És autor de més de dos-cents articles acadèmics i una vintena de llibres. La seva obra més destacada és After Virtue (1981), un assaig que va tenir un gran impacte en el pensament ètic contemporani i que es considera una de les contribucions més importants a la filosofia moral del segle xx. MacIntyre defensava una aproximació narrativa a l'ètica, lligada a la història i inspirada en l'aristotelisme, amb la qual analitzava la crisi moral de la modernitat. Aquest enfocament li va valer el qualificatiu d'«aristotèlic revolucionari».[2]

Va ser membre de diverses institucions acadèmiques prestigioses: l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1985), l'Acadèmia Britànica (1994), la Reial Acadèmia Irlandesa (1999) i la Societat Filosòfica Americana (2005).[2]

Obra filosòfica

[modifica]

Entre els primers treballs destaquen Marxism: An Interpretation (1953) i The Unconscious: A Conceptual Analysis (1958), així com A Short History of Ethics (1966). La seva obra més reconeguda és After Virtue (1981). Aquesta línia continua amb Whose Justice? Which Rationality? (1988), Three Rival Versions of Moral Enquiry (1990) i Dependent Rational Animals (1999). Va explorar la relació entre religió i filosofia en obres com God, Philosophy, Universities (2009) i va reflexionar sobre el desig i la raó pràctica en Ethics in the Conflicts of Modernity (2016). El conjunt de la seva producció inclou també reculls d'assajos i edicions de textos, així com estudis sobre figures com Edith Stein i Herbert Marcuse.[3]

Referències

[modifica]
  1. Miró i Ardèvol, Josep «Alasdair MacIntyre: el darrer mestre de la virtut (1929-2025)». Catalunya Cristiana, vol. XLVI, núm. 2382, 15-06-2025, pàg. 12.
  2. 2,0 2,1 2,2 Boix, Arnau. «Ha mort Alasdair MacIntyre, el filòsof de la moral». [Consulta: 24 maig 2025].
  3. «Bibliography of Works by Alasdair MacIntyre (Books)» (en anglès americà). [Consulta: 24 maig 2025].

Enllaços externs

[modifica]