Alateu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV (<376)  valor desconegut |
| Mort | 387 (Gregorià) Danubi |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca, soldat, senyor de la guerra, polític |
| Família | |
| Fills | Ataülf |
Alateu també citat com Odateu per Claudià,[1] (segle iv) fou cabdill dels greutungs i regent del rei Videric. Els huns van atacar els alans, que vivien a la vora del riu Tanais, i tot seguit van caure sobre els greutungs. El rei got Hermenric es va suïcidar el 376[2] i el seu successor, Vitimir, va morir en combat contra huns i alans, sent succeït pel seu fill Videric sota regència d'Alateu i de Safrax, que van decidir la retirada cap al territori situat entre el Boristenes i el Danubi. Alateu, Safrax i Farnobius,[3] empesos per l'amenaça dels huns, van dirigir al seu poble a creuar el Danubi el mateix 376 unint-se als visigots dirigits per Alaviv i Fritigern,[4] i els taifals, però no es va permetre creuar a Alateu, Safrax, i els seus, sent abandonats a la seva sort. Va participar en la Guerra gòtica (376-382) combatent a batalla d'Adrianòpolis (378) contra els romans, batalla que van guanyar i en la que va morir l'emperador Valent. Van saquejar llavors les terres de la regió i Alateu i Safrax van tornar a creuar al Danubi refent el camí; van tornar a creuar-lo el 386 però foren rebutjats pels romans en un combat en el que Alateu va morir.
Alateu va ser mort en batalla pel general Promotus. Zòsim dona dues versions (4.35 i 4.38-9), que generalment es consideren de la mateixa història; la segona versió els anomena Grothingi i parla d'una traïció (o parany) per part de Promot. Els supervivents del seu poble es van establir a Frígia; alguns van ser reclutats per l'exèrcit i alguns es van convertir en jornalers agrícoles.[5]
El destí del poble d'Alateu
[modifica]L'any 399, Tribigild, un comandant got al servei de Roma que dirigia una unitat d'aquests supervivents frigis del regne d'Alateu,[6] es va revoltar. Michael Kulikowski suggereix que els gots de Tribigild van ser, de fet, supervivents de les massacres a l'Àsia Menor del 378/9, després de la batalla d'Adrianòpolis.[7] Gaines, un altre general got enviat per reprimir-lo, va subornar la revolta de Tribigild per als seus propis propòsits. Després d'alguns èxits inicials, Gaines va ser reprimit i va fugir al nord del Danubi, només per ser assassinat pel cap hun Uldin.[8] Així van morir molts dels que quedaven del poble d'Odoteu; es desconeix el destí de la resta a Frígia.
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, pàg. 90 [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑ François-René Chateaubriand, Los mártires o El triunfo de la religión cristiana (castellà)
- ↑ Ammià Marcel·lí, The later Roman Empire (A.D. 354-378) (anglès)
- ↑ Herwig Wolfram. History of the Goths. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988 (anglès)
- ↑ Heather (1996), n. 10 to p. 138. "Zosimus 4.35, 38-9, Cons. Const. s.a. 386 (= CM 1, 244). captivi: Claudian In Eut. 2.582. coloni: ibid. 205".
- ↑ Heather (1996), 144
- ↑ Kulikowski 2006, p. 154
- ↑ Zosimus V.21-22