Alba Sabaté i Villagrasa
 L'escriptora Alba Sabaté a Girona  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Alba Sabaté i Villagrasa 17 febrer 1962 (62 anys)Manresa (Bages) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Novel·la |
| Ocupació | Professora i escriptora |
| Ocupador | Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament |
Premis 2002 Premi Miquel Martí i Pol de Poesia
2005 Premi Pere Calders. Finalista amb Paradisos d'aigua 2011 Premi Just Maria Casero de novel·la curta. Finalista amb El soroll de les balenes 2012 Premi de novel·la breu Ciutat de Mollerussa amb Cançó de setembre 2013 Premi Marian Vayreda de prosa narrativa amb Aniversari 2015 Premi Prudenci Bertrana, Finalista amb L'hotel blanc de la platja | |
Alba Sabaté i Villagrasa (Manresa, 17 de febrer de 1962) és una novel·lista i catedràtica de Llengua i literatura catalana. Per la seva trajectòria a l'INS Salvador Dalí del Prat de Llobregat, el 2013 se li va atorgar el Premi Ciutat del Prat en reconeixement a la seva contribució a l'educació pública de qualitat.[1] Col·labora a la revista digital Núvol.
Estil[modifica]
Sam Abrams escriu sobre la seva novel·la L'hotel blanc de la platja: "La novel·la de Sabaté destaca per diversos factors: la profunditat i l'alta significació del text; la sinceritat i autenticitat en el tractament dels temes; la humanitat, la saviesa i el vitalisme radical que mostra a tota hora la narradora; la capacitat d'observació i anàlisi; el reflex insòlitament fidel del món contemporani; la bellesa, la precisió i la subtilesa de la llengua; la callada, discreta i innovadora tècnica formal."[2]
Sobre la novel·la Aniversari ha escrit Jordi Capdevila al diari Avui: "Unes ferides i punxades que van caient lentament, tant en silencis com en accions i retrets, en tot el relat que ha bastit Alba Sabaté. Ferides i punxades per les dues bandes, acumulades en gairebé mig segle de vida comuna, que es veuen tendrament superades per les mirades, expressions i amoretes que van deixant anar un a l'altre en tota la narració. Com per compensar el dolor. Una història que destil·la una aura de placidesa, comprensió i sentiment que va generant una atmosfera de tendresa i sensibilitat en l'ànima lectora" [3]
"Tens una mà de lluna plena”, li va dir el Frederic a l'Antònia. “El Frederic tenia la sensació que se l'estimava com mai, i que s'estimava com mai totes i cadascuna de les ferides i punxades que aquells dits acumulaven des de feia tant de temps.”
Obra publicada[4][modifica]
- Divulgació científica
- 1994: La frontera de la llum. Amb Martínez i Nó, Maria Dolors. Edicions 62. ISBN 978-84-7602-187-3. S'ha traduït al castellà. Editorial Octaedro
- Narrativa
- 2005 Paradisos d'aigua. Edicions Proa. ISBN 978-84-8437-891-4
- 2012 Cançó de setembre. Pagès Editors. ISBN 978-84-9975-273-0
- 2013 Aniversari. Editorial Empúries. ISBN 978-84-978-792-86
- 2016 L'hotel blanc de la platja. Editorial Columna. ISBN 978-84-664-2098-3
- 2021 Galetes de mel i gingebre.[5] Editorial Columna. ISBN 9788466426657.
- 2023 La meva història és la història d'un amor. Editorial Columna. ISBN 978-84-664-3109-5
Poesia
Contes
- 2014 Lluna minvant. Publicació inclosa al recull Tot és possible. Edicions de l'Albí.
Premis i reconeixements[modifica]
- 2002 Al caliu de les pedres. Premi Miquel Martí i Pol de Poesia. Guanyadora[7]
- 2005 Paradisos d'aigua. Premi Pere Calders 2005. Finalista.[8]
- 2011 El soroll de les balenes. Premi Just Maria Casero. Finalista.[9]
- 2012 Cançó de setembre. Primer premi de novel·la breu “Ciutat de Mollerussa”. Guanyadora.[10]
- 2013 Aniversari. Premi Marian Vayreda de prosa narrativa. Premis Literaris Ciutat d'Olot. Guanyadora[11]
- 2016 L'hotel blanc de la platja. Premi Prudenci Bertrana (2016). Finalista[12]
Referències[modifica]
- ↑ «10 llibres per oblidar (una mica) la calor». Núvol.
- ↑ «"Recordem per viure"». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ «La bellesa de la vellesa / - Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes». [Consulta: 10 maig 2018].
- ↑ Benejam, Júlia Català. «Alba Sabaté i Villagrasa». [Consulta: 10 maig 2018].
- ↑ Sabaté, Alba. Galetes de mel i gingebre. 1. ed. Barcelona: Columna Edicions, 2021. ISBN 978-84-664-2665-7.
- ↑ «Premis Miquel Martí i Pol». Ajuntament de roda de Ter, 2015. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2018. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ «Històric de premis». Ajuntament i diputació de Girona. Arxivat de l'original el 2019-11-16. [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ «"L'aigua ens remet a la idea de sentir-nos vius" / - Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ «Inici - Premis Just M. Casero de novel·la curta». [Consulta: 28 abril 2018].
- ↑ associats, Partal, Maresma i «Alba Sabaté guanya el Novel·la Breu de Mollerussa amb Cançó de Setembre». VilaWeb.cat.
- ↑ «El Marian Vayreda 2013 podria ser una revelació d'aquest Sant Jordi». Arxivat de l'original el 2018-04-29. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Vàzquez, Eva «Alba Sabaté narra un viatge al passat ambientat a Girona». El Punt Avui.
Enllaços externs[modifica]
- Entrevista .TV Girona.[Enllaç no actiu] "L'hotel blanc de la platja"[1] Arxivat 2018-04-29 a Wayback Machine. 16/06/16
- Ràdio, Catalunya «Alba Sabaté i el pas del temps». CCMA. 16/07/16. Audio
- Edicions Columna .Biografia de l'autora Arxivat 2018-04-29 a Wayback Machine.
- Institució de les Lletres Catalanes. Quí és quí. Índex d'autors. Alba Sabaté
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Silvestre Vilaplana i Barnés El lent camí de l'heura |
Premi Miquel Martí i Pol de poesia (Guanyadora) Al caliu de les pedres 2002 |
Succeït per: Isidre Julià Avellaneda El mar, la mar, l'home |
| Precedit per: Albert Villaró La bíblia andorrana |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la (Finalista) L'hotel blanc de la platja`' 2016 |
Succeït per: Xevi Sala Puig I ens vam menjar el món |