Albalat dels Sorells

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlbalat dels Sorells
Escut d'Albalat dels Sorells
Escut d'Albalat dels Sorells
Albalat. Castell 1.jpg
Façana principal del castell d'Albalat, seu de l'Ajuntament

Localització
Localització d'Albalat dels Sorells respecte del País Valencià.png
39° 32′ 37″ N, 0° 20′ 46″ O / 39.5436955°N,0.3461912°O / 39.5436955; -0.3461912
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Nord
Entitats de població
Capital Albalat dels Sorells
Municipis 1
Població
Total 3.889 (2016)
• Densitat 841,77 hab/km²
Gentilici albalatà, albalatana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 4,62 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 10 m
Limita amb
Partit judicial Montcada (Horta Nord)
Història
Festa major Primer diumenge de setembre
Organització i govern
• Alcalde Nicolau J. Claramunt Ruiz (Compromís)
Indicatius
Codi postal 46135
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46009
Codi ARGOS 46009
Altres dades

Web www.albalatdelssorells.net
Modifica dades a Wikidata

Albalat dels Sorells és un municipi a la comarca valenciana de l'Horta Nord. A nivell monumental hi destaquen l'Església parroquial dels Sants Reis del segle XVIII, d'estil barroc, amb una gran cúpula i frontera de pedra; té com a titulars als Sants Reis.[1] i el Palau dels Sorells del que es conserva este notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta. Hui dia és la seu de l'ajuntament.

Se celebren les festes majors el primer diumenge de setembre dedicades al Crist de les Ànimes, a la Mare de Déu del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abad; amb este motiu té lloc la "Baixà" de la imatge del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'església parroquial. Albalat dels Sorells és també coneguda per ser el bressol del colpbol, esport creat pel professor d'educació física Juanjo Bendicho del col·legi municipal El Castell.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Església parroquial d'Albalat dels Sorells

El terme municipal se situa entre el raiguer d'acumulació de Museros i el de vessament del glacis de Puçol-Meliana, sent un ambient de planura costanera i pertanyent a un sistema al·luvial col·luvial. Format per un material de tipus ventall al·luvial i altres. Quant al seu sistema hídric cal dir que el règim dels seus rius és perenne i la importància d'aqüífers de tipus detrític.

El seu relleu (pendent) és pla, inferior a 5%, que es considera, per tant, llisa.

Limita amb Albuixec, Foios, Montcada, Museros i amb València.

El principal accés a Albalat és la carretera CV-300 que des de 2009 passa per l'exterior de la població (a l'Est de la població). Antigament, l'únic accés era el carrer major (o també conegut com a antiga carretera de Barcelona), que creua el poble de nord (des d'Emperador) a sud (del de Foios). L'eixida 9 a l'autovia V-21 està a escassos quilòmetres.

Albalat dels Sorells compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, entre Rafelbunyol i l'Aeroport.

Història[modifica | modifica el codi]

En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I efectuà diverses donacions al seu terme, probablement adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1242 com a senyor de la població. A partir d'aquesta època se succeiran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de València i jurat de la ciutat que l'aliena devers el 1330. El nou senyor d'Albalat fou el català Pere March, tresorer del rei Jaume el Just, que va fer donació del senyoriu al seu fill Jaume, ciutadà de València, avi del poeta Ausiàs March. El 1352, per compra, passaria el domini a Berenguer de Codinachs, també català, mestre racional de Pere el Cerimoniós, al llinatge del qual romangué vinculat per espai d'un segle i mig, afegint-se en aquest temps al nom del lloc, per tal de diferenciar-lo d'altres poblacions homònimes, l'apel·latiu de Codinachs o Codinats. La decadència de la família va determinar la venda del senyoriu per Lluís Agulló de Codinats, el 1480 a l'opulent ciutadà de València, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgès originari de Catalunya establert a la ciutat el segle anterior. El canvi de domini va comportar el de l'apel·latiu de la població anomenada des d'aleshores Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells, i en aquest llinatge, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomàs Sorell, es perpetuarà el senyoriu en l'Edat Moderna; elevat a comtat el 1626, aquest va passar el segle XVIII, en extingir-se la línia directa, als Toran. Quant a la qüestió eclesiàstica, Albalat va pertànyer des de la conquista a la parròquia de Foios, fins a la creació de la parròquia independent el 1426 i el seu desmembrament el 1454. Hom conserva el palau senyorial, notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després del 1480, de planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta.

Topònim[modifica | modifica el codi]

El nom prové de l'àrab "al-balat" (la població o el territori) i de la família dels Sorells que comprà la població vora el 1480. No té cap relació, per tant, amb el peix sorell ni tampoc amb alguna accepció d'albalat com estany.

Demografia[modifica | modifica el codi]

L'evolució demogràfica d'Albalat mostra un lent increment entre els segles XV i XVIII, en què registra un avanç notable --585 habitants (balatans) el 1794-- que es duplicaren en el segle XIX --1198 el 1900--, els 3.852 del 1981 són producte de l'elevat creixement de les últimes dècades, encara que en 1994 n'hi ha una lleugera davallada (3.548). L'any 2002 hi vivien 3.508 persones; el 66,01% parlaven valencià.

L'evolució més detallada es pot veure en la següent taula:

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2009
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486 3.708 3.849


Creixement i plans urbanístics[modifica | modifica el codi]

Vista d'Albalat dels Sorells des de la pedania de Mauella

Tot i ser un poble de l'Àrea Metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha sabut mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comú de la majoria de les poblacions de l'Horta Nord. No obstant això, esta situació podria canviar en els pròxims anys, com que el polígon industrial de la part nord del poble té un creixement molt significatiu i a més serà la seu de les instal·lacions matrius de Mercadona. A banda, existeixen diferents PAIs aprovats (La Macària, Espais Est) o en tramitació dins del nou PGOU (Espai Oest) amb previsió de 4.000 vivendes, allò que pot fer quadruplicar la població en els pròxims anys.

També cal anomenar els plans que han afectat recentment municipis veïns (com ara Emperador, que ha duplicat la seua població en 5 anys) i que ha d'acudir a molts recursos d'Albalat (com ara el col·legi públic). Un cas encara més significatiu serà Mauella, pedania de València, situada a l'Est de la població. El nou pla d'ordenació urbana de València proposat per l'equip de Rita Barberà (encara en debat) té previst l'edificació de 625 habitatges en esta pedania, tenint en compte que en 2008 el nombre d'habitants era de 60 persones. Allò pot significar multiplicar per 30 la població d'esta pedania i canviar dramàticament el seu paisatge i forma de viure en els pròxims anys. Tot això afectarà lògicament als serveis i recursos del municipi més pròxim, Albalat dels Sorells.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és tradicionalment agrària, la major part del terme (4,9 Km²) està formada per terra d'horta, regada amb aigües del Túria per la séquia de Montcada. A hores d'ara hi predomina el conreu de la taronja, coincidint amb una apreciable activitat industrial.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 4 de la Coalició Compromís i 2 del Partit Socialista del País Valencià.

Escut d'Albalat dels Sorells.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Albalat dels Sorells

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg José Rafael Tamarit Sotomayor 982 39,53% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Albalat dels Sorells Compromís (isotip).svg Nicolau Josep Claramunt Ruiz 762 30,68% 4 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Yolanda Sánchez Herrero 463 17,55% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Per Albalat Unit (PAU) PAU-Per-Albalat-Unit.png Vicente Jesús Almenar Climent 134 5,39% 0 (Red Arrow Down.svg-2)
Ara Junts per Albalat Ara junts per Albalat.png Daniel Gimeno Benlliure 79 3,18% 0
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Fernando Hidalgo Alcañiz 73 2,94% 0
Vots en blanc Transparent.gif 18 0,72%
Total vots vàlids i regidors 2.486 100 % 11
Vots nuls 39 1,55%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.523 79,89%**
Abstenció 635* 20,11%**
Total cens electoral 3.158* 100 %**
Alcalde: Nicolau Josep Claramunt Ruiz
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de Compromís i 2 de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de València.[4] Periòdic El Mundo[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

En els primers 20 anys de democràcia, des de les primeres eleccions municipals de 1979 fins a 1999, va ser l'alcalde Daniel Ruix, sota les sigles d'UCD i Grup Independent (GI).

El 1999 el PP va aconseguir majoria absoluta i Vicente Jesús Almenar va ser elegit alcalde. Va revalidar la majoria absoluta en les dues eleccions posteriors. Després de les eleccions de 2007, el 8 d'abril de 2008, 6 regidors del PP (tot el seu grup excepte ell) van presentar una moció de censura per desavinences internes, i va ser nomenat alcalde José Rafael Tamarit Sotomayor, també del PP.

Des de 2015 l'alcalde d'Albalat dels Sorells és Nicolau Josep Claramunt Ruiz de la Coalició Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Daniel Ruix Garcés UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 Daniel Ruix Garcés Grup Independent 15/06/1991 --
1995 - 1999 Daniel Ruix Garcés UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Jesús Almenar Climent PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Jesús Almenar Climent PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Jesús Almenar Climent
José Rafael Tamarit Sotomayor
PP
PP
16/06/2007
08/04/2008
Moció de censura PP
--
2011 - 2015 José Rafael Tamarit Sotomayor PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Nicolau Josep Claramunt Ruiz Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?
  2. Redacció «Nicolau Claramunt, alcalde de Albalat dels Sorells con los votos a favor de Compromís y PSPV». hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 28 [Consulta: 10 juliol 2015].
  5. El Mundo. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albalat dels Sorells. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]