Albatera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlbatera
Bandera d'Albatera Escut d'Albatera
Escut d'Albatera
Iglesia de Santiago Apóstol - Albatera.jpg
Església de sant Jaume Apòstol d'Albatera

Localització
Localització d'Albatera respecte al País Valencià.png
38° 10′ 43″ N, 0° 52′ 05″ O / 38.178611111111°N,0.86805555555556°O / 38.178611111111; -0.86805555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Baix Segura
Municipis 1
Població
Total 11.756 (2016)
• Densitat 191,03 hab/km²
Gentilici Albaterà, albaterana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 61,54 km²
Altitud 20 m
Limita amb
Partit judicial Oriola
Organització i govern
• Alcalde Federico del Pilar Berna Gutiérrez
Economia
Pressupost 5049615.03 (2003)
Indicatius
Codi postal 03340
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03005
Codi ARGOS 03005
Altres dades

Web www.albatera.es
Modifica dades a Wikidata

Albatera és un municipi del nord de la comarca del Baix Segura, en el marge esquerre del riu Segura, a 16 metres sobre el nivell de la mar. Segons el cens de l'INE de 2014, la població era d'11.767 albaterans.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de 1729 dels termes municipals de Callosa de Segura, Coix, Albatera i la Granja de Rocamora

Sembla que l'etimologia de la paraula Albatera, amb bases preromanes i ibèriques, es troba en el vocable arabitzat "batar". L'arabista Asín Palacios diu que ve de l'àrab "al-uatira" que significa "el sender" o "la senda".

Albatera fou conquerida per Alfons X el Savi, el 1266, i inclosa dins del terme general d'Oriola per un privilegi del monarca castellà. Jaume II la concedí a Arnau de Mur, del qual passà a la família Rocafull. Durant la guerra de les Germanies, fou lloc de resistència senyorial contra els agermanats d'Oriola i Elx. Lloc de moriscos, comptava amb 320 famílies el 1609. Precisament eixe any començà l'expulsió dels moriscos, iniciant-se la repoblació castellana, que acabarà amb la implantació d'aquesta llengua i la desaparició progressiva del valencià, i així l'any 1646, el "Consell d'Albatera" redacta ja els seus documents en castellà.

S'independitzà d'Oriola el 1627, i fou elevada a comtat el 1628. Passà a mans dels marquesos de Dosaigües i, posteriorment als de Cerdanyola. Acabada la guerra civil el 1939, al seu terme (73,1 km²) s'establí un camp de concentració de tropes republicanes que arribà a tenir 17.000 homes. A mitjans dels seixanta tenia 4.268 habitants.

Economia[modifica | modifica el codi]

La població d'Albatera ha estat tradicionalment agrícola (de regadiu amb arbres fruiters, hortalisses, etc.); avui en dia, però, aquesta activitat econòmica no constitueix el sector principal, ara és el sector serveis, el comerç. Destaquen, dins d'aquest sector, la venda ambulant, una activitat de màxima importància entre els habitants d'Albatera. També hi ha indústria tèxtil, de productes carnis, etc.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Albatera compta amb 11.767 habitants (INE 2014). Un 17,6% de la seua població és de nacionalitat estrangera, principalment d'origen iberoamericà i d'altres països del continent europeu.[1] En la seua gran majoria, els habitants són castellanoparlants, tot i que últimament s'està introduint novament el valencià i el cens de 2001 indica un percentatge del 7,42% de valencianoparlants.

Evolució demogràfica d'Albatera [2]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2014
Població 3.253 3.844 3.939 4.047 3.821 3.897 4.582 4.858 6.026 6.848 8.076 8.795 9.080 10.878 11.102 11.656 11.767
  • En 1993 es va segregar d'Albatera el municipi de Sant Isidre, la qual cosa implica que els censos de 1991 i anteriors inclouen la població d'ambdós localitats.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

El més destacat del patrimoni històric d'Albatera és l'església parroquial de sant Jaume Apòstol, construïda en 1727 d'estil barroc valencià, amb influències ornamentals del rococó francès.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Manuel Sánchez Carreño PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Antonio Martínez Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Juan Pedro García Carbonell PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Juan Pedro García Carbonell PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Francisco García Gelardo PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Federico Berná Gutiérrez PP 16/06/2007
2011 - 2015 Federico Berná Gutiérrez PP 11/06/2011
Des del 2015 Rosa Guillen Cantó PSPV-PSOE 13/06/2015
Resultats electorals - Albatera, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Federico Berná Gutiérrez 2.533 8 43,01%
Partit Socialista del País Valencià Rosa Guillen Cantó 2.115 6 35,91%
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Domingo Fco. Guillen Fernández 699 2 11,36%
Unió, Progrés i Democràcia Maria Rosario Ballester Hurtado 475 1 8,06%
Total 5.991 17 74,28%

Albaterans destacats[modifica | modifica el codi]

  • Jesús Aguilar Hernández, Cronista Oficial
  • Manuel Berná García, músic i compositor
  • Valentín García Quinto, escultor
  • Armonía Gómez Sánchez Armonía Móntez, cantant i actriu
  • Hermenegildo Gómez Sánchez José Móntez, ballarí
  • Santiago Quinto Serna, músic i compositor
  • Santiago Sanz Quinto, atleta

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]