Albatros de Buller
Thalassarche bulleri  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 51 anys |
| Envergadura | 209 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22728328 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Diomedeidae |
| Gènere | Thalassarche |
| Espècie | Thalassarche bulleri (Rothschild, 1893) |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Walter Lawry Buller |
| Protònim | Diomedea bulleri |
| Distribució | |
 | |
L'albatros de Buller (Thalassarche bulleri)[1] és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae) [2] que habita al Pacífic meridional. És un ocell d'hàbits pelàgics, cria a diferents illes de Nova Zelanda, com les Snares, Solander i Chatham, dispersant-se pel Pacífic meridional.[2]
Taxonomia[modifica]
L'albatros de Buller són un tipus d’albatros que pertanyen a la família Diomedeidae de l’ordre Procellariiformes, juntament amb baldrigues, fulmars, ocells de tempesta, i petrells de busseig. Comparteixen certes característiques identificatives. En primer lloc, tenen passatges nasals anomenats narius que s’adhereixen al bec superior, tot i que les fosses nasals de l’albatros es troben als costats del bec. Els becs dels Procel·lariiformes també són únics en el fet que es divideixen en set a nou plaques còrnies. Finalment, produeixen un oli d’estómac format per èsters de cera i triglicèrids que s’emmagatzema al proventricle. S’utilitza contra depredadors i també com a font d’aliment rica en energia per als pollets i per als adults durant els seus llargs vols.[3] També tenen una glàndula salina situada per sobre del passatge nasal i ajuda a dessalar els seus cossos, a causa de la gran quantitat d'aigua de l'oceà que absorbeixen. Excreta una solució altament salina del nas.[4]
Subespècies[modifica]
El 1998, C.J.R. Robertson i G. B. Nunn van dividir aquesta espècie en dos, Thalassarche (bulleri) bulleri, i Thalassarche (bulleri) platei ,[5] encara que la majoria de les autoritats incloses ITIS,[6] James Clements,[7] BirdLife International,[8] i Michael Brooke[9] encara no han acceptat aquesta divisió.
D'acord amb el Congrés Ornitològic Internacional compren les següents subespècies:[10]
- T. b. bulleri (Rothschild, 1893) — illes Solander i Snares.
- T. b. platei (Reichenow, 1898) — illes Three Kings i Chatham.
Referències[modifica]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Primera parte: Struthioniformes-Anseriformes)». Ardeola. SEO/BirdLife [Madrid], 41, 1, 1994, pàg. 79-89. Arxivat de l'original el 2020-09-25. ISSN: 0570-7358 [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan & C. L. Wood «The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015». The Cornell Lab of Ornithology, 2015.
- ↑ Double, MC (2003)
- ↑ Ehrlich, Paul R. (1988)
- ↑ Robertson CJR, Nunn GB (1998). "Cap a una nova taxonomia per als albatros" a G. Robertson i R. Gales, eds. Biologia i conservació d'albatros . pp13-19.
- ↑ ITIS
- ↑ Clements, J. (2007)
- ↑ BirdLife International (2008)
- ↑ Brooke, M. (2004)
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Loons, penguins, petrels» (en anglès). IOC World Bird List v 6.3. [Consulta: 12 setembre 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albatros de Buller |