Albert-Félix-Théophile Thomas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1847  Marsella (França) |
| Mort | 29 gener 1907 (59 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Professors | Alexis Paccard i Léon Vaudoyer |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Albert-Félix-Théophile Thomas (Marsella, 1847 - París, 1907) va ser un arquitecte francès.
Alumne d'Alexis Paccard i de Léon Vaudoyer a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts a París, va obtenir el Prix de Roma el 1870 pel seu projecte titulat Une école de médecine i una beca per prosseguir la seva formació a l'Acadèmia de França a Roma, entre el 15 de febrer de 1871 i el 31 de desembre de 1874. Va viatjar per Grècia i l'Àsia Menor, enviant el 1875 un treball sobre el temple d'Apol·lo a Milet i un altre sobre el del temple d'Atena a Priene que li va reportar una medalla a l'Exposició universal de París de 1878. De 1896 a 1900, va participar en el disseny i construcció del Grand Palais de París, juntament amb Henri Deglane, Albert Louvet i Charles-Louis Girault, assumint la direcció de l'obra de construcció de l'ala oest, el «Palau d'Antin», que el 1937 es batejaria com Palais de la découverte (Palau del Descobriment), i els alçats corresponents sobre l'avinguda d'Antin, —la futura avinguda Víctor Manuel III, batejada més tard com avinguda Franklin Delano Roosevelt—.[1] Interessat també per la mecànica, va inventar el 1877 un rellotge de cucut suís que no va assolir èxit.
Referències[modifica]
- ↑ «Arquitectes Grand Palais» (en francès). Arxivat de l'original el 2007-03-17. [Consulta: 30 juny 2011].