Albert Bandura

De Viquipèdia
Infotaula de personaAlbert Bandura
Albert Bandura Psychologist.jpg
Albert Bandura a 2005. (2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Mundare (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Stanford (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de la Colúmbia Britànica - Grau en Arts (–1949)
Universitat d'Iowa - Master of Arts (–1951) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stanford (1953–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Albert Bandura (Mundare, 4 de desembre de 1925 - Stanford, 26 de juliol de 2021) va ser un psicòleg famós per la seva teoria de l'aprenentatge social, que es basa en la constatació que gran part de la conducta humana, inclosa la relacionada amb l'aprenentatge, s'adquireix a través de models del propi grup.[1] Aquest grup projecta una imatge sobre l'eficàcia del subjecte en la tasca, que aquest interioritza, anomenant-la autoeficàcia i que repercuteix en l'autoestima del subjecte i posteriorment en la seva habilitat realitzant tasques.

Considera que l'explicació de l'aprenentatge a partir de les propostes del conductisme de l'època no són suficients per explicar tots els factors que influeixen en el seu procés i hi inclou un nou element: l'aprenentatge per observació o aprenetatge observacional. Les teories de l'aprenentatge social apareixen com a complementàries de les teories conductistes. En aquest cas, però, la resposta que una persona dona davant d'una determinada situació pot estar mediatitzada pel que la persona ha vist fer abans a altres persones.

D'aquesta manera, Bandura considerava que la major part de les conductes, especialment en els infants, es donen a conseqüència de l'aprenentatge a través de l'observació i la imitació dels seus pares o de les persones que hi ha al seu voltant.

Aquestes conductes s'incorporen al repertori de l'infant i es mantenen gràcies al reforç directe o l'aprenentatge vicari. Bandura també va fer aportacions a la psicologia de la personalitat, estudiant l'agressivitat, i a la psicoteràpia, promovent la tècnica del modelat. A partir de la dècada del 1980, expandeix la seva teoria de l'aprenentatge social i la denomina teoria social cognitiva, de manera que es converteix en un dels autors pont entre el paradigma conductual i cognitiu.

És el quart psicòleg més citat de tots els temps, darrere de Skinner, Freud i Piaget, i a data de la seva mort era el psicòleg viu més citat.[2]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Concepción AROCA MONTOLÍO, Mª Carmen BELLVER MORENO, José Luis ALBA ROBLES «Concepción Aroca Montolío et al. La teoría del aprendizaje social como modelo…» (en castellà). Revista Complutense de Educación, 23, 2, 2012, pàg. 493. ISSN: 1130-2496 [Consulta: 8 juny 2022].
  2. Haggbloom, Steven J.; Warnick, Renee; Warnick, Jason E.; Jones, Vinessa K.; Yarbrough, Gary L. «The 100 Most Eminent Psychologists of the 20th Century» (en anglès). Review of General Psychology, 6, 2, 2002-06, pàg. 139–152. DOI: 10.1037/1089-2680.6.2.139. ISSN: 1089-2680.

Bibliografia[modifica]

  • Papalia, Diane E. i Wendkos Olds, Sally (1992). Psicología del desarrollo de la infancia a la adolescencia, 5a edició. McGraw-Hill.

Enllaços externs[modifica]