Albert Boadella i Oncins

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:35, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert Boadella i Oncins
Albert Boadella 2015 (cropped).jpg
Biografia
Naixement10 de juliol de 1943 (1943-07-10) (77 anys)
CAT Barcelona, Catalunya
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Conegut perDirector d'Els Joglars
Activitat
OcupacióActor, dramaturg
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 desembre 2019En defensa d'Elvira Roca
14 juliol 2014manifest «Lliures i Iguals»
5 novembre 2012Amb Catalunya, amb Espanya
7 juny 2005Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra
30 abril 1997Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
La torna, Ubú president
Premis

IMDB: nm1209316 Twitter: BoadellaAlbert Modifica el valor a Wikidata

Albert Boadella i Oncins (Barcelona, 10 de juliol de 1943) és un actor, dramaturg i director català, d'ideologia espanyolista[1][2] i membre de la companyia de teatre Els Joglars des de la seva fundació el 1961 i director d'aquesta fins al 2012.

Biografia

Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, al Centre Dramatique de l'Est d'Estrasburg i expressió corporal a París. Quan encara era estudiant, va formar part de la companyia de mim d'Italo Riccardi.

L'any 1962 quan només tenia 19 anys, va fundar a Barcelona, juntament amb els seus companys Carlota Soldevila i Escandon i Anton Font, Els Joglars, la companyia on ha desenvolupat tota la carrera artística. Amb Els Joglars ha estrenat més de trenta muntatges. Les seves obres tenen una forta càrrega crítica i satírica, especialment amb el poder establert i amb qualsevol poder fàctic, la qual cosa li ha costat diversos problemes amb autoritats polítiques de signe diferent.

El primer gran problema amb les autoritats el va patir el 2 de desembre de 1977 quan, uns dies després de l'estrena de La Torna, va ser detingut, empresonat i sotmès a un consell de guerra per un delicte d'injúries a l'exèrcit. Posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida que el va forçar a viure una temporada exiliat a França. Els altres membres de la companyia consideraren que aquest fet va provocar que perdessin la seva llibertat condicional.

A part del currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió i és autor del llibre El rapto de Talía (DeBolsillo, 2000, en castellà) i un llibre de memòries, Memòries d'un bufó (Espasa, 2001).

El 2003 va escriure el guió i va dirigir la pel·lícula Buen viaje, excelencia, una paròdia dels darrers mesos de vida del general Franco.

El 2005 va estrenar al Teatre Romea de Barcelona La torna de la torna, versió de La torna de 1977. Això provoca un nou enfrontament amb els actors de la primera versió, que en reclamen la coautoria.[3]

Acte fundacional d'UPyD

Ara com ara, compagina els seus projectes amb Els Joglars amb la seva feina com a professor de Dramatúrgia i Direcció a l'Institut del Teatre de Barcelona, i és també un dels impulsors del partit polític de caràcter contrari al nacionalisme català Ciutadans de Catalunya, que critica les mesures preses per les institucions públiques de Catalunya per preservar el català a Catalunya, tot i que actualment s'hi ha desvinculat de manera activa. És un dels primers firmants del "Manifest per la llengua comuna" de juny del 2008.

L'onze de setembre 2012 va anunciar que traspassava la direcció de Els Joglars a Ramon Fontseré. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb la qual Els Joglars ha produït l'obra El coloquio de los perros, de Cervantes.[4][5][6]

L'agost del 2013 generà tota mena de comentaris quan aparegué en una foto, de clars propòsits políticament provocatius, posant embolcallat amb una estelada foradada que deixava veure les seues natges despullades.[7]

Obres

  • Columbi Lapsus (1993)
  • Teledeum (1994).
  • Yo tengo un tío en América (1995).
  • El rapto de Talia (2000)
  • Memorias de un bufón (2001)
  • Adiós Cataluña. Crónicas de amor y de guerra (2007), Premio Espasa de Ensayo
  • Dios los cría y ellos hablan de sexo, drogas, España, corrupción... (2010), junto a Fernando Sánchez-Dragó
  • Diarios de un francotirador (2012)

Referències


Precedit per:
Víctor Gómez Pin
Premi Espasa d'Assaig
2007
Succeït per:
Ana Ramírez Cañil