Albert Fibla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert Fibla
Biografia
Naixement18 juny 1968 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantautor i compositor Modifica el valor a Wikidata

MySpace: albertfibla Musicbrainz: c874d6e6-e141-4321-ba65-c70011ed0deb Songkick: 1016052 Modifica el valor a Wikidata

Albert Fibla (Badalona, Barcelonès, 18 de juny de 1968) és un cantautor català.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Ciències de la Informació i inicialment dedicat al periodisme esportiu, el 2002 va decidir començar la seva carrera musical, que va simultanejar amb la feina de periodista.[1][2][3] Va ser guanyador del concurs Èxit organitzat per TV3 i Catalunya Ràdio el 1999 i el 2000 i del Premi Cerverí a la millor lletra de cançó en llengua catalana a les temporades de 2003 a 2004 i de 2005 a 2006 amb les cançons Volia voler i Un nom de dona, respectivament. Va concursar també al Sona 9 i Rock & Clàssic el 2003, dels quals va ser finalista.[4]

Va publicar Senzill, el seu primer disc, l'any 2004,[3] i des d'aleshores ha estat autor de cinc discos entre 2004 i 2013, tots publicats sota el segell discogràfic Picap.[5] Les seves cançons s'allunyen de la música pop i s'acosten més al jazz.[4] Ha col·laborat amb diversos músics com Túrnez & Sesé, Gerard Quintana, Pedro Javier Hermosilla, Joan Tena o Josep Traver, que l'acompanya amb la guitarra habitualment en els seus treballs i en directe.[6] El 2005 també va gravar la cançó Ne me quitte pas de Jacques Brel, catalanitzada com No em deixis, no, en el disc col·lectiu de La Marató de TV3 en la seva edició de 2005.[7] El 2008 va rebre el premi Enderrock a millor cançó d'autor per votació popular.[8]

Ha participat a diversos esdeveniments i actes, especialment diverses vegades al festival internacional de cançó d'autor Barnasants,[5] on el 2014, amb motiu del disc Mocambo i els altres contes (2013), va cantar en homenatge cançons del músic italià Paolo Conte.[9][10]

Discografia[modifica]

Aquests són els discos editats:[11][12]

  • Senzill (Picap, 2004)
  • El vals de la ingenuïtat (Picap, 2006)
  • El món es mou (Picap, 2008)
  • En directe al Barnasants (Picap, 2010)
  • Mocambo i altres contes. Albert Fibla canta Paolo Conte (Picap, 2013)
  • Si els fills de puta volessin... el Quico es faria caçador (EDR Discos, 2014)

Referències[modifica]

  1. «Meritxell Gené i Albert Fibla, a la Trobada de cançó d'autor dels Països Catalans». Vilaweb, 04-08-2008.
  2. «Albert Fibla balla». Enderrock, 28-02-2006.
  3. 3,0 3,1 B. «Albert Fibla graba un disco en Badalona». El Periódico, 12-03-2010.
  4. 4,0 4,1 «Albert Fibla i Òscar Briz, a la 3a nit de Tastautors». Nació Digital, 30-01-2013.
  5. 5,0 5,1 Vidal, Guillem «Albert Fibla torna avui al Barnasants». El Punt Avui, 02-02-2018.
  6. «Joan Tena i Albert Fibla, al Voilà!». Regió7, 02-10-2009.
  7. «El disc de La Marató s'exhaureix en molts quioscos i ara es pot adquirir per telèfon i internet». 3/24, 10-12-2005.
  8. Mateus, Anna «Palmarès dels Premis Enderrock». Enderrock (supl), març 2015, pàg. 16-21.
  9. «Albert Fibla. Mocambo i altres contes». L'Auditori Barcelona. [Consulta: 7 abril 2021].
  10. B., J. «Albert Fibla: «Paolo Conte es la esencia de la canción»». El Periódico, 06-03-2014.
  11. «Discografia d'Albert Fibla - Cancioneros.com». [Consulta: 7 gener 2016].
  12. «Albert Fibla». Viasona. [Consulta: 7 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]