Albert Herring

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióAlbert Herring
Forma musical òpera
Compositor Benjamin Britten
Llibretista Eric Crozier
Idioma anglès
Basat en Le Rosier de Madame Husson Tradueix (Guy de Maupassant)
Data de publicació segle XX
Personatges Cis Tradueix, Emmie Tradueix, Harry Tradueix, Superintendent Budd Tradueix, Sid Tradueix, Miss Wordsworth Tradueix, Mrs. Herring Tradueix, Lady Billows Tradueix, Nancy Tradueix, Albert Herring Tradueix, Florence Pike Tradueix, Mr. Upfold Tradueix, Mr. Gedge Tradueix, Q63676561 Tradueix i Q63676562 Tradueix
Estrena
Data d'estrena 29 març 1947
Lloc de la primera representació Festival de Glyndebourne, Glyndebourne
Director musical Benjamin Britten
Modifica les dades a Wikidata

Albert Herring, op. 39, és una òpera còmica de cambra en tres actes amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès d'Eric Crozier, que al seu torn està basat en un relat curt de Guy de Maupassant, Le rosier de Madame Husson, però es va traslladar enterament a un ambient anglès.[1] Es va estrenar el 20 de juny de 1947 a Glyndebourne. Aquesta òpera còmica va succeir a la seva òpera seriosa The Rape of Lucretia.

Albert Herring és una obra musicalment complexa, en alguns sentits reminiscència de les obres de Richard Strauss. El text en si és autènticament divertit, i hi ha una munió de cites musicals dins de la partitura, així com algunes formes complexes, malgrat que el tema sigui tan lleuger. Com Peter Grimes i altres obres de Britten, aquesta òpera explora la reacció de la societat davant un individu estrany, encara que, en aquest cas almenys, és des d'una perspectiva generalment graciosa i alegre.[2][3] Alguns dels contemporanis de Britten van veure en el rol titular un autoretrat satíric del compositor.[4]

Origen i context[modifica]

Es tracta de l'adaptació d'un conte de Maupassant sobre un poble de Normandia que Britten i el seu llibretista Eric Crozier actualitzen i el reubiquen a Suffolk, a l'est d'Anglaterra, al començament del segle XX. En principi, tots dos van ser atrets per les possibilitats còmiques de parodiar l'excés d'escrúpols morals d'un petit poble. A un nivell més profund, però, l'obra és un testimoni crític de les repressions sexuals britàniques. L'acció pot tenir lloc en 1900 però la rellevància per a l'Aldeburg de Britten és clarament perceptible.[5]

Tot i que Albert Herring sembla implicar un canvi d'estil i substància en relació a les dues creacions brittenianes anteriors (Peter Grimes i The Rape of Lucretia), s'adverteix similituds consistents en la idea de confrontació entre un individu enfront de la societat i les consegüents decisions entre conviccions burgeses i les preferides pels marginats, un tema repetit en les òperes de Britten al llarg de tota la seva carrera. Indubtablement, Britten sent gran simpatia per Albert i és fàcil advertir paral·lelismes amb la pròpia vida del compositor. Heus aquí a algú que ha acceptat la seva sexualitat però que al mateix temps ha acordat viure dins dels constrenyiments de la vida vilatana, com Albert acaba per fer. No obstant això i com en diverses altres de les seves òperes, Britten ens presenta ambigüitats. Mai podem estar segurs del sexe de qui va passar la nit amb Albert, ja que el compositor mai ho clarifica.[5]

Representacions[modifica]

Albert Herring es va estrenar el 20 de juny de 1947 a Glyndebourne, dirigida pel compositor. Segons l'escriptor John Christie, al propietari i fundador de Glyndebourne "li va desagradar intensament i es diu que va saludar als membres de l'audiència de l'estrena amb les paraules: "Això no és propi de nosaltres, sabeu."[6]

L'òpera es va estrenar als Estats Units el 8 d'agost de 1949 com a part del Festival de Música de Tanglewood i la producció de Glyndebourne de 1985 va ser una de les més reeixides que va tenir l'òpera.

Si a la seva mort el 1976 les òperes de Britten eren molt poc conegudes fora del seu país, a partir dels anys 90 es va convertir –juntament amb el txec Leóš Janáček– en el gran descobriment del públic fora de les seves fronteres i avui les seves òperes es programen amb regularitat en molts teatres.

Abans de la seva mort, es va representar ocasionalment, per exemple al Teatre Colón de Buenos Aires el 1972. Des del 2008, s'han fet 55 representacions per exemple a Glyndebourne i l'Òpera de Portland de Oregon (temporada de 2008); a l'Opéra-Comique de París i l'Opéra de Normandie de Rouen (2009); i el 2010, en el Landestheater de Linz, l'Òpera Nacional de Finlàndia a Hèlsinki i l'Òpera de Santa Fe.[7]

La companyia d'òpera jove, ambiciosa i premiada, Shadwell Opera, va representar una producció de l'òpera de gira per pobles anglesos l'estiu del 2011.[8] La Moores Opera House de la Universitat d'Houston va interpretar l'obra al gener de 2011 i la Universitat de Tennessee Opera Theatre la va representar com a part del Festival Rossini en Knoxville, Tennessee, a l'abril de 2011.[9]

Com una part de produccions programades, va ser programada per l'Òpera de la Universitat de Califòrnia de Santa Cruz, Califòrnia i el Conjunt d'Òpera de la University de la Columbia Britànica. L'Òpera de la Universitat d'Arizona Septentrional la va representar la tardor del 2011.[10] L'Òpera de Los Angeles al febrer i març de 2012.[11] L'Òpera Victoriana al juliol de 2011 i l'Òpera de la Universitat d'Indiana a principis de l'any 2012.[12]

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Elenc de l'estrena,
20 de juny de 1947
(Director: Benjamin Britten)
Lady Billows, vella aristòcrata soprano Joan Cross
Florence Pike, la seva majordoma Contralt Gladys Parr
Miss Wordsworth, una mestra d'escola soprano Margaret Ritchie
Mr. Gedge, el vicari baríton William Parsons
Mr. Upfold, l'alcalde tenor Roy Ashton
Superintendente baix Norman Lumsden[13]
Sid, un assistent de carnisser baríton Frederick Sharp
Albert Herring, un noi humil tenor Peter Pears
Nancy, jove empleada de la fleca mezzosoprano Nancy Evans[14]
Mrs. Herring, mare d'Albert mezzosoprano Betsy de la Port
Emmie, nena soprano Lesley Duff
Cis, nena soprano Anne Sharp
Harry, nen treble David Spenser

Argument[modifica]

Temps: abril i maig de 1900
Lloc: Loxford, una petita ciutat comercial fictícia a East Suffolk, Anglaterra

Acte I[modifica]

Lady Billows està organitzant el festival de maig anual, i ha reunit a tota la gent important del lloc per triar qui serà la reina de maig. Florence, la seva majordoma, ha criticat a totes les noies nominades, demostrant que cap d'elles és digna de portar la corona de reina de maig. El superintendent Budd suggereix que la solució pot ser, aquest any, triar un rei de maig, en lloc d'una reina de maig; ell coneix a un jove que certament és virginal a diferència de les noies: Albert Herring.

El despreocupat Sid es burla d'Albert per la seva timidesa. El comitè de la festa entra amb la notícia que ha estat seleccionat com a rei de maig. La senyora Herring està encantada, Albert menys. La mare i el fill discuteixen, per a burla dels nens del lloc.

Acte II[modifica]

El dia de la festa, Sid i la seva núvia Nancy tiren rom en el got de llimonada d'Albert. Albert es beu la llimonada ràpidament, la qual cosa Britten il·lustra satíricament amb una cita de Tristany i Isolda.[15]

Aquesta nit, Albert va arribar a casa sol, bastant borratxo. Al carrer, Sid i Nancy tenen una cita, i els dos parlen de la llàstima que els donava Albert. Aquesta és la gota que vessa el got per a Albert, qui fuig en la foscor.

Acte III[modifica]

L'endemà al matí, Albert no ha tornat. Descobreixen la corona de flors d'Albert, aixafada per una carreta. Suposen que ha mort i comencen a plorar-ho, però es veuen interromputs pel retorn sorprenent d'Albert. Albert s'enfronta finalment a la seva mare, i convida als nens del lloc per provar fruites de regal.

Anàlisi musical[modifica]

La música no és complicada. És extremadament tonal, molt divertida i bastant subtil.[16]

Enregistraments[modifica]

Any Cast:
(Albert,
Lady Billows,
Sid,
Nancy,
Mrs Herring,
Florence Pike,
Miss Wordsworth,
Mr Gedge,
Mr Upfold,
Superintendent Budd)
Director,
Orquestra,
Notes
Segell,
Cat. No.,
Any de reedició[17]
1949 Peter Pears,
Joan Cross,
Denis Dowling,
Nancy Evans,
Catherine Lawson,
Gladys Parr,
Margaret Ritchie,
Otakar Kraus,
Roy Ashton,
Norman Lumsden
Benjamin Britten,
English Opera Group Orchestra
(Live recording of a performance in the Theatre Royal, Copenhagen, on 15 September)
Nimbus
NI 5824/6
(2008)[18]
1964 Peter Pears,
Sylvia Fisher,
Joseph Ward,
Catherine Wilson,
Sheila Rex,
Johanna Peters,
April Cantelo,
John Noble,
Edgar Evans,
Owen Brannigan
Benjamin Britten,
English Chamber Orchestra
Decca
421,849–2
(1989)[19]
1985 John Graham-Hall,
Patricia Johnson,
Alan Opie,
Jean Rigby,
Patricia Kern,
Felicity Palmer,
Elizabeth Gale,
Derek Hammond-Stroud,
Alexander Oliver,
Richard Van Allan
Bernard Haitink,
London Philharmonic Orchestra
(Video recording of a performance at the Glyndebourne Festival Opera)
Director: Peter Hall
Designer: John Gunter
Warner Music Vision
5046 78790-2
1996 Christopher Gillett,
Josephine Barstow,
Gerald Finley,
Ann Taylor,
Della Jones,
Felicity Palmer,
Susan Gritton,
Peter Savidge,
Stuart Kale,
Robert Lloyd
Steuart Bedford,
Northern Sinfonia
Naxos Records
8.660170/8
(2003)[20]
1996 Christopher Pfund,
Kirsten Dickerson,
Samuel Hepler,
Nancy Maria Balach,
Barbara Kokolus,
Tara Venditti,
Lynette Binford,
Scott Bearden,
James Powell,
Scott Altman
David Gilbert,
Manhattan School of Music Orchestra
Vox Records
VXP2 7900
[21]
2001 James Gilchrist,
Susan Bullock,
Roderick Williams,
Pamela Helen Stephen,
Anne Collins,
Sally Burgess,
Rebecca Evans,
Alan Opie,
Robert Tear,
Stephen Richardson
Richard Hickox,
City of London Sinfonia
Chandos
CHAN 10036
(2003)[22]

Referències[modifica]

  1. Fiona Maddocks, "Queen for a day.
  2. Michael Kennedy, "Herring stock soars".
  3. Andrew Clements, "Britten: Albert Herring; Gillett, Bedford et al."
  4. Alfred Hickling, 'It's quite New Labour'.
  5. 5,0 5,1 Maisel, Andrew. «Manzanas y peras de Britten» (en castellà). Mundoclasico. [Consulta: 5 juliol 2017].
  6. Kennedy, Michael, "Benjamin Britten", en Holden, Amanda (ed.
  7. Interpretaciones desde 2008 en Operabase.com accedido el 4 de enero de 2010
  8. página web Shadwell Opera, accedido el 19 de marzo de 2010
  9. Universty of Tennessee at Knoxville calendario de representaciones, 2010-11
  10. [1]
  11. Se ha anunciado la temporada 2011/12, 31 de enero de 2011
  12. Victorian Opera Melbourne Australia
  13. Dennis Barker, Obituario de Norman Lumsden.
  14. Tim McDonald, Obituario de Nancy Evans.
  15. Tom Service, "Albert Herring" (Glyndebourne review).
  16. Vernon, Timothy. «Introducció» (en anglès). Pacific Opera Victoria. [Consulta: 5 juliol 2017].
  17. Recordings on operadis-opera-discography.org.uk
  18. John Quinn. «CD review Albert Herring». MusicWeb International, juliol 2008. [Consulta: 30 novembre 2011].
  19. M.K. «Britten Albert Herring». Gramophone, juny 1989. [Consulta: 25 juliol 2014].
  20. Robert Levine. «CD review Albert Herring». ClassicsToday.com. [Consulta: 30 novembre 2011].
  21. Recording source on opera-collection.net
  22. Robert McKechnie. «CD review Albert Herring». MusicWeb International, abril 2003. [Consulta: 30 novembre 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Holden, Amanda (ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam, 2001. ISBN 0-14-029312-4

Enllaços externs[modifica]

  • Notes, discografia i llibret (anglès - espanyol) Kareol