Albert II de Cuijk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert de Cuijk
Coat of arms of Cuijk.jpg
Escut de la nissaga de Cuijk[1]
Biografia
Naixement ±1134
Mort 2 de febrer de 1200
Lieja
Lloc d'enterrament Catedral de Sant Lambert (Lieja) 
  Príncep-bisbe de Lieja
1195 – 1200
Religió Catolicisme
Es coneix per Estatuts d'Albert de Cuijk
Activitat
Ocupació Sacerdot i sacerdot catòlic
Modifica les dades a Wikidata

Albert II de Cuijk (altres ortografies Cuyck, Cuijk, Cuyk, Cuiq), (±1134-1200) fou prebost del capítol de Sant Joan d'Utrecht (1174 ‑…),[2] ardiaca de Sant Lambert de Lieja (… ‑1295) i príncep-bisbe del Principat de Lieja de 1195 a 1200.[3] Pertany a una nissaga noble que tenia la seva senyoria entorn de la vila de Cuijk, actualment un municipi de la província de Brabant Septentrional als Països Baixos. Era el segon fill d'Herman de Cuijk i una filla d'Otó II de Chiny del qual no és conegut el nom.

Una investidura embolicada[modifica]

Lieja sempre era ocupada per les tropes de les forces aliades de Limburg i de Brabant, l'elecció d'un nou príncep-bisbe havia de celebrar-se a la catedral de Sant Albí a Namur amb molt pocs electors. El 1195, Balduí V d'Hainaut, un aliat d'Albert II ocupa Dinant, saqueja Ciney i assetja els castells d'Halloy i d'Huy, mentrestant Simó de Limburg continua governar de fet la ciutat de Lieja. Davant l'atzucac de la situació, els adversaris Balduí V (que era també marquès de Namur i comte de Flandes i Enric I de Brabant van pactar d'enviar Simó i Albert a Roma per demanar al papa Celestí III d'arbitrar. Fins que tornin, els bel·ligerants anaren a mitges: Enric I rep Lieja, Maastricht, Tongeren, Franchimont i Waremme, Balduí rep Huy, Halloy, Dinant, Fosses, Thuin i Couvin.

Otó de Valkenburg[modifica]

La mort de Simó a Roma embolicà la situació. En saber la notícia i malgrat que Albert II ja havia estat elegit, els canonges romanents a la ciutat de Lieja ocupada van celebrar eleccions i van elegir l'ardiaca i prebost Otó de Valkenburg com a príncep bisbe[4] Tot i això, el papa va ratificar l'elecció d'Albert II.

Investidura i consagració[modifica]

Al desembre de 1195 Albert va anar-se a Worms per a rebre la regalia d'Enric VI. Otó de Valkenburg va haver de sotmetre's al decret imperial, segons certes fonts, s'exposà a la riota de l'assistència.[5] Aquest desenllaç de la successió al cap del principat anava forca bé a l'emperador, que temia l'ascensió massa ràpida al poder dels ducs de Brabant a la seva frontera occidental.[6] El 7 de gener de 1196 va ser consagrat a la catedral de Colònia.

L'elecció (novembre 1194), la investidura (desembre 1195) i la consagració (gener 1196) expliquen les diferències entre les fonts quan determinen la data de l'inici de l'episcopat d'Albert II.

Un episcopat de lluites socials i de defensa[modifica]

Al costat de les batalles amb els estats veïns, al si de Lieja i de les Bones Viles un altre conflicte covava ja des d'uns decennis entre els tres estaments (Clergat, noblesa i tercer estat). Aleshores, el tercer estat es limitava a la burgesia representada al poder: les nissagues de dinasties comercials d'oficis, dits nobles i rics: banquers, negociants (drapaires) i vinyaters, anomenats els grans, els senyors o els amos. Els altres oficis d'artesans (els petits), de les quals els drets davant l'absolutisme bisbal i els privilegis de la burgesia eren força restringits, quedaven sense gaire drets polítics ni representació als estats.[7]

El 1196 o el 1198, Albert II va dictar els 26 articles dels Estatuts d'Albert de Cuijk.[8][9] Aquest estatut no era una constitució sensu stricto, però molt probablement una compilació i una confirmació del dret consuetudinari. El text només és conegut per una confirmació posterior feta pel rei Felip de Suàbia del 2008, del qual l'autenticitat és controvertida. El que és segur, amb estatut o sense, és que entre 1196 i 1200, Albert II va confirmar, entre altres, la inviolabilitat del domicili, els drets i deures del servei militar, el dret dels serfs de llegar els seus béns. També va fixar els preus del pa, del vi i de la cervesa.[10] Aquest estatut va ser un pas a la direcció de la pau de Fexhe, que va concloure's un segle més tard el 1316.

Mentrestant, l'episodi traumàtic de l'ocupació brabançona va obligar la ciutat a millorar les seves fortificacions. El consell dels burgmestres i dels jurats va decidir crear una taxa firmitas (fermetat) per a pagar l'obra. El tercer estat va protestar, però acabà per acceptar. El clergat va invocar els seus privilegis per a no pagar. El 1199, la fermetat està reemplaçat per un peatge a l'entrada a la vila, un impost sobre la renda i la decisió d'artigar la selva de Glain.[11]

El 2 de febrer de 1200, Albert II va morir i estar sebollit a la catedral de Sant Lambert. A Lieja, el carrer Rue Albert de Cuyck li està dedicat.[12]

Precedit per:
Simó de Limburg
(Otó de Valkenburg)
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
12951200
Succeït per:
Hug de Pierrepont

Referències i bibliografia[modifica]

  1. De Cuijk és el primer bisbe que va tenir un escut més o menys estable. Abans, segons Claude Mélard, op. cit., els nobles canviaven el seu escut segons les circumstàncies
  2. E.N. Palmboom, Het kapittel van Sint Jan te Utrecht: een onderzoek naar verwerving, beheer en administratie van het oudste goederenbezit (elfde-veertiende eeuw), Amsterdamse Historische reeks, tom 20, Hilversum, Editorial Verloren, 1995, 575 pàgines, ISBN 9789065502674 (en català: El capítol de Sant Joan d’Utrecht: un estudi de l’adquisició, la gestió i l’administració dels béns més antic (segle XI-XIV)) (neerlandès)
  3. Claude Mélard,Albert de Cuyk, Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 4 de març 2012
  4. Karl Morz Fabritius, Albert Quic (1196-1200), Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 85-87s. (en català: Història del principat bisbal de Lieja) (alemany)
  5. Franklin Geselbracht, Das Verfahren bei den deutschen Bischofswahlen in der zweiten Hälfte des 12. Jahrhunderts, Leipzig, Thomas & Hubert, 1905, pàgina 54
  6. Karl Morz Fabritius, op. cit., pàgina 85
  7. Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Le village était devenu une cité: Conflits politiques et sociaux, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgines 48-51 ISBN 2-7089-4724-9
  8. Conegut amb el seu nom francès: La Charte d'Albert de Cuyck
  9. Texte dels articles in: Joseph Daris, Volum I: depuis leur origine jusqu'au XIIIe,, Histoire du diocèse et de la principauté de Liège, Liège, Editorial Dumarteau, 1890, pàgina 649 ss.
  10. Jean-Louis Kupper, in: Jacques Stiennon, op. cit., pàgina 47-48
  11. Claude Mélard, ibídem
  12. 50° 37′ 29.23″ N, 5° 34′ 16.11″ E / 50.6247861°N,5.5711417°E / 50.6247861; 5.5711417