Vés al contingut

Albert IV d'Habsburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert IV d'Habsburg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Albrecht, II. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1377 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1404 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Klosterneuburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdisenteria Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Sant Esteve de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoana Sofia de Baviera (1390, 1390 (Gregorià)–1404) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarita d'Àustria, Albert II d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert III d'Habsburg Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari educatiu d'Otto
Allgemeine Deutsche Biographie
Vlastenský slovník historický Modifica el valor a Wikidata

Albert IV d'Habsburg (alemany: Albrecht, II.) (Viena, 19 de setembre de 1377 - Klosterneuburg, 14 de setembre de 1404) dit el Pacient fou arxiduc-duc d'Àustria.

Va néixer a Viena, fill del duc Albert III d'Àustria i Beatriu de Nuremberg. Fou duc d'Àustria de 1395 a 1404; llavors l'arxiducat incloïa la moderna Baixa Àustria i la major part de l'Àustria mentre la resta de dominis dels Habsburg estaven governats aleshores pels seus parents de la línia leopoldina dels Habsburg.[1] El govern d'Albert es va caracteritzar per enfrontaments amb aquesta branca de la família i amb els la dinastia de Luxemburg, representada per Wenceslau i per Segimon de Luxemburg.

Albert va morir a Klosterneuburg, a la Baixa Àustria, el 1404. Està enterrat a la cripta ducal a l'Stephansdom a Viena. El va succeir el seu fill Albert V d'Àustria (després Albert II d'Alemanya).

Matrimoni i fills

[modifica]

Es va casar a Viena el 24 d'abril de 1390[2] amb Joana Sofia de Baviera, filla d'Albert I d'Holanda, duc de Baviera-Straubing i de Margarida de Brieg. Els seus fills foren:[3]

  1. Margarida (26 de juny de 1395, Viena - 24 de desembre de 1447), casada a Landshut el 25 de novembre de 1412 amb el duc Enric XVI de Baviera.[3][2]
  2. Albert V (16 d'agost de 1397 - 27 d'octubre de 1439 a Neszmély, Hongria).[3][2]

Ancestres

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Albert I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Gertrudis d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Albert II d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Meinard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
9. Elisabet de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Elisabet de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
2. Albert III d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Teobald II de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
10. Ulric III de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Caterina de Klingen
 
 
 
 
 
 
 
5. Joana de Pfirt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Reginald de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
11. Joana de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Guillemeta de Neufchâtel
 
 
 
 
 
 
 
1. Albert IV d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Frederic IV de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
12. Joan II de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Margarida de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
6. Frederic V de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Bertold VII d'Henneberg-Schleusingen
 
 
 
 
 
 
 
13. Elisabet d'Henneberg-Schleusingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Adelaida de Hesse
 
 
 
 
 
 
 
3. Beatriu de Nuremberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Frederic I de Meissen
 
 
 
 
 
 
 
14. Frederic II de Meissen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Elisabet de Lobdeburg-Arnshaugk
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Meissen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
15. Matilde de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Beatriu de Silèsia
 
 
 
 
 
 

Rerències

[modifica]
  1. «Albert IV d'Habsburg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Jiri Louda et Michael MacLagan, Les Dynasties d'Europe, Bordas, 1995 ISBN 2-04-027115-5
  3. 3,0 3,1 3,2 Previte-Orton, 1952, p. 796.

Bibliografia

[modifica]
  • Previte-Orton, C.W.. The Shorter Cambridge Medieval History: The Twelfth Century to the Renaissance. Vol. 2. Cambridge University Press, 1952.