Albert Mallofré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlbert Mallofré
Naixement Albert Mallofré
1926
Vilanova i la Geltrú
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació periodista i escriptor
Nom de ploma A. d'Aderró; Francisco Milà[1]

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Albert Mallofré (Vilanova i la Geltrú, 1926) és un periodista i crític musical català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Iniciat a la dècada de 1940 com a columnista del setmanari local de Vilafranca del Penedès, un cop llicenciat va exercir de corresponsal de publicacions esportives establertes a Madrid a partir de 1951.[2] El 1953 va ingressar al setmanari gràfic barceloní Vida Deportiva fins a la seva desaparició, on cobria les notícies d'esports sobre rodes.[3] De 1959 a 1974 col·laborà amb la revista Destino. Des de 1964 també va treballar a La Vanguardia (on va arribar a ser el màxim responsable de la secció Cultura i Espectacles)[4] fins al 1996, moment en què va començar a treballar com a periodista freelance.[2]

Al llarg de la seva carrera ha col·laborat a les emissores de ràdio Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Radio Nacional, Radio Peninsular, Ràdio 4, Catalunya Ràdio i Catalunya Música;[1] a més d'aparèixer a Televisió de Catalunya, a La 1 i a La 2, on va dirigir un programa de jazz.[2] Ha escrit nombrosos guions radiofònics i televisius.[1]

Mallofré ha estat promotor i impulsor discogràfic i de diversos concerts i festivals de música.[4] El 2000 es va estrenar com a narrador amb la novel·la L'any passat a Valldordis, conjuntament amb l'arquitecte Pere Marsé i el fotògraf Lluís Gené, i el 2009 publicà Simplemente, vivíamos.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • La memòria captiva (guió audiovisual, 1998)[1]
  • L'any passat a Valldordis, conjuntament amb Pere Marsé i Lluís Gené (novel·la, 2000)[1]
  • Con la música a esta parte (recull d'articles, 2005)
  • Simplemente, vivíamos (2009)

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 2008 va rebre el premi a la trajectòria periodística en el marc de la tercera edició dels premis Nit Canallesca, atorgat pels seus companys de professió.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Albert Mallofré al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 2,2 «Albert Mallofré». El Cep i la Nansa edicions. [Consulta: 1 juliol 2012].
  3. «Conversa amb el periodista Albert Mallofré». Solistes (Catalunya Ràdio), 05-04-2006. [Consulta: 1 juliol 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «El periodista Albert Mallofré serà premiat pels seus companys de professió». Vilanova Digital, 10-01-2008. [Consulta: 1 juliol 2012].