Albert Mallofré i Milà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Albert Mallofré)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlbert Mallofré i Milà
Nom original Albert
Dades biogràfiques
Naixement Albert Mallofré i Milà
1926
Vilanova i la Geltrú
Mort 9 de setembre de 2017 (90/91 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista, escriptor i crític musical
Nom de ploma A. d'Aderró
Francisco Milà

IMDB: nm2847506
Modifica dades a Wikidata

Albert Mallofré i Milà (Vilanova i la Geltrú, 1926 - Barcelona, 9 de setembre de 2017) fou un periodista i crític musical català.[1] Va ser un dels pioners en la crítica musical, especialment del jazz, però també del pop, el rock i la música clàssica.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Iniciat a la dècada de 1940 com a columnista del setmanari local de Vilafranca del Penedès, un cop llicenciat va exercir de corresponsal de publicacions esportives establertes a Madrid a partir de 1951.[3] El 1953 va ingressar al setmanari gràfic barceloní Vida Deportiva fins a la seva desaparició, on cobria les notícies d'esports sobre rodes.[4] De 1959 a 1974 col·laborà amb la revista Destino. Des de 1964 també va treballar a La Vanguardia (on va arribar a ser el màxim responsable de la secció Cultura i Espectacles)[5] fins al 1996, moment en què va començar a treballar com a periodista freelance.[3]

Al llarg de la seva carrera va col·laborar a les emissores de ràdio Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Radio Nacional, Radio Peninsular, Ràdio 4, Catalunya Ràdio i Catalunya Música;[6] a més d'aparèixer a Televisió de Catalunya, a La 1 i a La 2, on va dirigir un programa de jazz.[3] Va escriure nombrosos guions radiofònics i televisius.[6]

Fou promotor i impulsor discogràfic i de diversos concerts i festivals de música.[5] El 2000 es va estrenar com a narrador amb la novel·la L'any passat a Valldordis, conjuntament amb l'arquitecte Pere Marsé i el fotògraf Lluís Gené, i el 2009 publicà Simplemente, vivíamos.[7]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • La memòria captiva (guió audiovisual, 1998)[6]
  • L'any passat a Valldordis, conjuntament amb Pere Marsé i Lluís Gené (novel·la, 2000)[6]
  • Con la música a esta parte (recull d'articles, 2005)
  • Simplemente, vivíamos (2009)

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 2008 va rebre el premi a la trajectòria periodística en el marc de la tercera edició dels premis Nit Canallesca, atorgat pels seus companys de professió.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor el periodista i crític musical Albert Mallofré als 92 anys». [Consulta: 9 setembre 2017].
  2. «Mor el periodista Albert Mallofré, degà de la crítica musical». ccma. [Consulta: 11 setembre 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Albert Mallofré». El Cep i la Nansa edicions. [Consulta: 1 juliol 2012].
  4. «Conversa amb el periodista Albert Mallofré». Solistes (Catalunya Ràdio), 05-04-2006. [Consulta: 1 juliol 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 «El periodista Albert Mallofré serà premiat pels seus companys de professió». Vilanova Digital, 10-01-2008. [Consulta: 1 juliol 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Albert Mallofré i Milà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  7. «Albert Mallofré Milà». Ediciones Carena. [Consulta: 10 setembre 2017].