Albert Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el director de cinema Albert Serra. Vegeu-ne altres significats a «Albert Serra Figueras».
Infotaula de personaAlbert Serra
Albert Serra al MACBA.jpg
Albert Serra en una conferència al MACBA
Naixement Albert Serra
1975
Banyoles, Catalunya
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació guionista i director de cinema
Premis
Premis Gaudí
Millor director
2008 - El cant dels ocells

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Albert Serra (Banyoles, 1975) és un director i productor de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Canes d'aquest mateix any.[1][2] El 2013 va guanyar el Lleopard d'Or al Festival Internacional de Cinema de Locarno gràcies a la pel·lícula Història de la meva mort i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56ena edició de la Biennal d’Art de Venècia amb el projecte La singularitat, comissariat per Chus Martínez.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als 18 anys va anar a viure a Barcelona per estudiar filologia hispànica, teoria de la literatura espanyola i part de la carrera d'història de l'art.

Llicenciat en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, on ha fet també el primer cicle d'Història de l'Art. Ha estat col·laborador de la desapareguda revista Scope i del suplement Culturas de La Vanguardia, a banda de participar en l'edició de diversos volums cinematogràfics. Ha estat seleccionat per Cahiers du Cinéma i Fil Comment com un dels quinze nous directors cinematogràfics més importants de l'última dècada en el panorama internacional.

El 2009 va ser triat per ser la icona del nou cinema d'avantguarda de la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, on ha estrenat els seus dos darrers films.[4] El 24 de febrer de 2010 va ser per un dia director convidat de Vilaweb.[5]

El 2013 va enllestir el muntatge d'Història de la meva mort, un film que parteix dels mites de Giacomo Casanova i Dràcula, amb el qual va guanyar el Lleopard d'Or del Festival Internacional de Cinema de Locarno.[6] El film és protagonitzat pel poeta i gestor cultural Vicenç Altaió.

Actualment (2016) està treballant en un projecte que es titularà I am an artist, una pel·lícula de ficció sobre el món de l'art i la vida d'un artista.[7]

Estil[modifica | modifica el codi]

És considerat una de les figures més originals del panorama europeu recent.[8] Entre les seves pel·lícules destaquen els llargmetratges Honor de cavalleria (2006), El cant dels ocells (2008) i El senyor ha fet en mi meravelles (2011).[9] El 2010 va col·laborar amb el MACBA en el projecte Esteu a punt per a la televisió?, per al qual va dirigir la minisèrie Els noms de Crist (2010).[10]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • St. Pere de Rodes (2006)
  • Bauçà (2006)
  • Rússia (2007)
  • L'Alto Arrigo (2008)
  • Fiasco (2008)
  • Lectura d'un poema (2010)
  • Cuba Libre (2013)

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

Sèries[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Pulgasari (2010)
  • Més enllà dels Alps (2011)

Exposicions i retrospectives[modifica | modifica el codi]

Albert Serra durant la presentació a la seu de l'Institut Ramon Llull

El 2010 l'Arts Santa Mònica li va dedicar l'exposició Albert Serra. El cinema en llibertat.[14] També ha col·laborat amb el MACBA, on va realitzar la sèrie Els noms de crist.

El 2012 va participar en la documenta 13, a Kassel.[15] Del 17 d'abril al 12 de maig de 2013 el Centre Georges Pompidou (París) li dedicà una àmplia retrospectiva on presenta en primícia Els tres porquets.[16]

El 2015 presentà La Singularitat a la 56a Biennal de Venècia.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El 2012 el periodista Albert Forns va guanyar el Premi Documenta de narrativa amb una novel·la titulada Albert Serra (la novel·la no el cineasta).[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]