Albert de Quintana i Combis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert de Quintana i Combis
Albert de Quintana i Combis.jpg
Biografia
Naixement 28 novembre 1834
Torroella de Montgrí
Mort 17 març 1907 (72 anys)
Girona
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

1r setembre 1881 – 17 febrer 1888
← Narcís Pagès i PratsPere Antoni Torres i Jordi →
Circumscripció electoral: Torroella de Montgrí


Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

18 febrer 1876 – 31 desembre 1878
Circumscripció electoral: Torroella de Montgrí


Escudo de España Amadeo de Saboya.svg  Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic 

29 abril 1872 – 28 juny 1872
← Antoni Vicens i PujolAntoni Vicens i Pujol →
Circumscripció electoral: Santa Coloma de Farners


  Governador civil de la província d'Osca 

Activitat
Ocupació Poeta, polític i viticultor
Partit Partit Liberal Fusionista
Família
Fills Pompeu de Quintana i Serra
Modifica les dades a Wikidata

Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.[1]

Biografia[modifica]

Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, participà en la revolució de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Torroella de Montgrí del 1876 al 1886[2] i intendent general d'hisenda a Cuba l'any següent.[3] Introduí algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a més de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.[4]

Com a escriptor, fou premiat per l'Acadèmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudònim de Lo cantor del Ter també fou premiat en els Jocs Florals de 1859 (Llágrimas de sanch), 1860 (Las áligas del any vuyt.-Una llágrima á Girona!), 1869 (Lo rey Pere del Punyal) i 1870 (Cançó del comte d'Urgell en Jaume lo Desditxat); endemés en fou mantenidor el 1873 i president el 1874. Endemés, tingué un destacat paper les relacions amb els felibres de Provença, ja que formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell, Marià Aguiló i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. També fou candidat per La Renaixença a presidir el Primer Congrés Catalanista, però fou derrotat per Valentí Almirall.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Albert de Quintana i Combis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana: inquietud, impuls, innovació». Papers de Montgrí, núm. 20, 2002, p. 12-78 [Consulta: 28 febrer 2014 (2014-02-28)].
  4. Vilamitjana, Dolors «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, núm. 245, novembre - desembre 2007, p. 84-93 [Consulta: 13 octubre 2013].

Bibliografia[modifica]