Albert de Quintana i Combis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert de Quintana i Combis
Naixement 28 de novembre de 1834
Torroella de Montgrí, Província de Girona,
Defunció 17 de març de 1907 (als 72 anys)[1]
Girona
Ocupació Escriptor i polític

Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, 1834 - Girona, 1907) fou un viticultor, polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra.[2] Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, participà en la revolució de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Torroella de Montgrí del 1876 al 1886[3] i intendent general d'hisenda a Cuba l'any següent.[1] Introduí algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a més de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.[4]

Com a escriptor, fou premiat per l'Acadèmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudònim de Lo cantor del Ter també fou premiat en els Jocs Florals de 1859, 1860, 1869 i 1870; endemés en fou mantenidor el 1873 i president el 1874 . Endemés, tingué un destacat paper les relacions amb els felibres de Provença, ja que formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell, Marià Aguiló i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. També fou candidat per La Renaixença a presidir el Primer Congrés Catalanista, però fou derrotat per Valentí Almirall.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Vilamitjana, Dolors. «Albert de Quintana: inquietud, impuls, innovació». Papers de Montgrí, núm. 20, 2002, p. 12-78 [Consulta: 28 de febrer de 2014 (2014-02-28)].
  2. «Albert de Quintana i Combis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Vilamitjana, Dolors. «Albert de Quintana, entre la Renaixença i el felibritge». Revista de Girona, núm. 245, novembre - desembre 2007, p. 84-93 [Consulta: 13 d'octubre de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]