Albert de Saxònia (filòsof)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1316 ![]() Bahrdorf (Sacre Imperi Romanogermànic) ![]() |
Mort | 8 juliol 1390 ![]() Halberstadt (Sacre Imperi Romanogermànic) ![]() |
Roman Catholic Bishop of Halberstadt (en) ![]() | |
21 octubre 1366 – ← Louis of Meissen (en) ![]() ![]() Diòcesi: bisbat de Halberstadt | |
Bisbe | |
Diòcesi: bisbat de Halberstadt ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat Carolina de Praga ![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, sacerdot catòlic, professor d'universitat, filòsof, bisbe catòlic ![]() |
Ocupador | Universitat de Viena Universitat de París ![]() |
Professors | Jean Buridan ![]() |
Albert de Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física. Va ser el bisbe d'Halberstadt des de 1366 fins a la seva mort.

Biografia[modifica]
Albert va néixer a Rickensdorf prop de Helmstedt, era fill d'un pagès en una ciutat petita; però pel seu talent, va estudiar a la Universitat de Praga i la Universitat de París.
A París, va ser mestre d'Arts i (professor), des de 1351 fins a 1362. Estudià teologia a la Sorbonne. Després del 1362, Albert anà a la cort del Papa Urbà V a Avignon per tal de negociar la fundació de la Universitat de Viena d'on va ser el primer rector.
Morí a Halberstadt el 1390.
Filosofia[modifica]
Albert era deixeble de Jean Buridan. Va practicar la filosofia natural dins la tradició de Buridan. De manera semblant a Buridan Albert combinà l'anàlisi crítica del llenguatge amb el realisme epistemològic.
En la lògica Albert mostra molta influència respecte a Guillem d'Ockham, els comentaris del qual sobre la logica vetus (de Porfiri) i les Categoriae i De interpretatione d'Aristòtil) van ser objecte d'una sèrie d'obres d'Albert anomenades Quaestiones.

Els ensenyaments d'Albert de Saxònia en lògica i metafísica estaven molt influenciats per la Teoria de l'ímpetu.[1]
Aquesta teoria era la precursora de l'actual teoria de la inèrcia.
Obra[modifica]
- Perutilis Logica Magistri Alberti de Saxonia (Lògica molt útil), Venècia 1522
- Albert of Saxony's twenty-five disputed questions on logic. A critical edition of his Quaestiones circa logicam / by Michael J. Fitzgerald, Leiden: Brill, 2002
- Quaestiones in artem veterem edició crítica per Angel Muñoz Garcia, Maracaibo, Venezuela: Universidad del Zulia,1988
- Quaestiones on the Posterior Analytics
- Quaestiones logicales (Questions lògiques)
- De consequentiis - atribuïda
- De locis dialecticis atribuïda
- Sophismata et Insolubilia et Obligationes, Paris 1489 and Hildesheim 1975 (reproduction)
- Expositio et quaestiones in Aristotelis Physicam ad Albertum de Saxonia attributae critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 1999
- Questiones subtilissime in libros Aristotelis de caelo et mundo, Venetiis, 1492. Questiones subtilissime super libros posteriorum, Venetiis 1497 Hildesheim 1986 (reproduction)
- Alberti de Saxonia Quæstiones in Aristotelis De cælo critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 2008
- De latudinibus, Pàdua 1505
- De latitudinibus formarum
- De maximo et minimo
- De quadratura circuli - Question on the Squaring of the Circle
- Tractatus proportionum, Venice 1496 and Vienna 1971: editor Hubertus L. Busard
Referències[modifica]
- ↑ Michael McCloskey: Impetustheorie und Intuition in der Physik.. In: Spektrum der Wissenschaft: Newtons Universum, Heidelberg 1990, ISBN 3-89330-750-8, S.18
Enllaços externs[modifica]
- Moody, Ernest A. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albert de Saxònia (filòsof)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Thijjsen, Johannes MMH. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
- Grant, Edward, (2003) A Companion to Philosophy in the Middle Ages, In Gracia, J., J., E. & Noone, T. B. (Eds.), Blackwell Companions to Philosophy (Malden, MA: Blackwell).
- Pasnau, Robert. The Cambridge History of Medieval Philosophy (Cambridge: Cambridge University Press, 2010).
- Zedlers Universal-Lexicon, vol. 1, p. 542 Arxivat 2011-06-11 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Joel Biard (ed.), Itinéraires d'Albert de Saxe. Paris Vienne au XIVe siècle Paris, Vrin, 1991.