Albert de Saxònia (filòsof)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Albert de Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física. Va ser el bisbe d'Halberstadt des de 1366 fins a la seva mort.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Albert va néixer a Rickensdorf prop de Helmstedt, era fill d'un pagès en una ciutat petita; però pel seu talent, va estudiar a la Universitat de Praga i la Universitat de París.

A París, va ser mestre d'Arts i (professor), des de 1351 fins a 1362. Estudià teologia a la Sorbonne. Després del 1362, Albert anà a la cort del Papa Urbà V a Avignon per tal de negociar la fundació de la Universitat de Viena d'on va ser el primer rector.

Morí a Halberstadt el 1390.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Albert era deixeble de Jean Buridan. Va practicar la filosofia natural dins la tradició de Buridan. De manera semblant a Buridan Albert combinà l'anàlisi crítica del llenguatge amb el realisme epistemològic.

En la lògica Albert mostra molta influència respecte a Guillem d'Ockham, els comentaris del qual sobre la logica vetus (de Porfiri) i les Categoriae i De interpretatione d'Aristòtil) van ser objecte d'una sèrie d'obres d'Albert anomenades Quaestiones.

Els tres estadis de la teoria de límpetu segons Albert von Sachsen

Els ensenyaments d'Albert de Saxònia en lògica i metafísica estaven molt influenciats per la Teoria de l'ímpetu.[1]

Aquesta teoria era la precursora de l'actual teoria de la inèrcia.


Obra[modifica | modifica el codi]

  • Perutilis Logica Magistri Alberti de Saxonia (Lògica molt útil), Venècia 1522
  • Albert of Saxony's twenty-five disputed questions on logic. A critical edition of his Quaestiones circa logicam / by Michael J. Fitzgerald, Leiden: Brill, 2002
  • Quaestiones in artem veterem edició crítica per Angel Muñoz Garcia, Maracaibo, Venezuela: Universidad del Zulia,1988
  • Quaestiones on the Posterior Analytics
  • Quaestiones logicales (Questions lògiques)
  • De consequentiis - atribuïda
  • De locis dialecticis atribuïda
  • Sophismata et Insolubilia et Obligationes, Paris 1489 and Hildesheim 1975 (reproduction)
  • Expositio et quaestiones in Aristotelis Physicam ad Albertum de Saxonia attributae critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 1999
  • Questiones subtilissime in libros Aristotelis de caelo et mundo, Venetiis, 1492. Questiones subtilissime super libros posteriorum, Venetiis 1497 Hildesheim 1986 (reproduction)
  • Alberti de Saxonia Quæstiones in Aristotelis De cælo critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 2008
  • De latudinibus, Pàdua 1505
  • De latitudinibus formarum
  • De maximo et minimo
  • De quadratura circuli - Question on the Squaring of the Circle
  • Tractatus proportionum, Venice 1496 and Vienna 1971: editor Hubertus L. Busard



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Michael McCloskey: Impetustheorie und Intuition in der Physik.. In: Spektrum der Wissenschaft: Newtons Universum, Heidelberg 1990, ISBN 3-89330-750-8, S.18

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Moody, Ernest A. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albert de Saxònia (filòsof)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • Thijjsen, Johannes MMH. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
  • Grant, Edward, (2003) A Companion to Philosophy in the Middle Ages, In Gracia, J., J., E. & Noone, T. B. (Eds.), Blackwell Companions to Philosophy (Malden, MA: Blackwell).
  • Pasnau, Robert. The Cambridge History of Medieval Philosophy (Cambridge: Cambridge University Press, 2010).
  • Zedlers Universal-Lexicon, vol. 1, p. 542

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joel Biard (ed.), Itinéraires d’Albert de Saxe. Paris Vienne au XIVe siècle Paris, Vrin, 1991.