Alberto García-Alix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlberto García-Alix
FD13 ec Alberto García Alix (España) 03.png
Biografia
Naixement 22 març 1956 (63 anys)
Lleó
Activitat
Ocupació Fotògraf
Moviment Movida madrileña
Representat per Galerie Kamel Mennour Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Alberto García-Alix (Lleó, 22 de març de 1956)[1] és un fotògraf espanyol, que va rebre el Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.[2]

Especialitzat en el retrat, les seves fotografies solen ser en blanc i negre, i les temàtiques giren entorn de les motos, els tatuatges, la música, la vida nocturna, els drogoaddictes, les estrelles del porno, i els presos. També destaquen els seus autoretrats i els nus.

Va estar molt lligat a la movida madrileña de la dècada de 1980,[3] època de la qual han quedat els seus documents gràfics de personatges com Pedro Almodóvar, Rossy de Palma, Camarón de la Isla, Alaska, o Emma Suárez, entre d'altres.

Ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País, ABC, o El Mundo[4] i revistes, i ha fet exposicions individuals i també col·lectives per tot el món.

El 2003 va començar a experimentar amb el format vídeo.

Biografia i trajectòria[modifica]

Neix a Lleó el 22 de març de 1956, fill d'una llicenciada en Història i un oftalmòleg. L'any 1967 es trasllada a Madrid. L'any següent els seus pares li regalen una motocicleta, una de les seves grans passions i sobre les quals posteriorment editaria un llibre.[5]

Comença a fotografiar el 1976, i el 1986 decideix dedicar-s'hi de manera professional.[6] El 1987 treballa amb Carlos Saura fent les fotografies de la pel·lícula "Eldorado", a Costa Rica.[7] Tres anys més tard funda el col·lectiu i la revista "El canto de la tripulación". L'any següent es mor el seu pare. El 1994 edita el seu llibre "Bikers" i es casa a La Corunya amb la dissenyadora Susana Loureda, la seva parella fins a l'any 2000.[8] L'any 1997 imparteix un taller sobre el retrat als Rencontres internationales de la Photographie" d'Arles (Vallespir).[8] El 2003 es trasllada a París, on experimenta amb el format vídeo,[8] i el 2005 torna a Madrid.[8]

Exposicions[modifica]

  • 1981: Galeria Buades (Madrid), primera exposició individual, i "De Madrid al frío (Diez fotógrafos madrileños)", a Barcelona (col·lectiva).
  • 1982: Galeria Moriarty (Madrid).
  • 1984: exposició col·lectiva "Foto-Picnic", i individuals a les galeries Portfolio (Londres) i a la Palace (Granada).
  • 1985: Galeria Moriarty (individual), i "Les nouveaux imaginaires" (col·lectiva) al Museu de la Fotografia de Charleroi (Bèlgica).
  • 1986: Galeries La Cúpula (Madrid), i Forum (Tarragona).
  • 1988: "Bajo la luz de las tapias", a la galeria Moriarty, i "El lápiz borracho" al bar madrileny 4 Rosas.
  • 1989: Universitat de València.
  • 1991: Exposició col·lectiva "Cuatro Direcciones. Fotografía española contemporánea", al Museu Reina Sofia (Madrid).
  • 1992: "Tatuajes", a la galeria Espacio D (Bubión, Granada), i "El canto de la tripulación", a les galeries Tráfico de Arte (Lleó) i Detursa (Madrid).
  • 1993: pavelló "Babelia" de la Fira ARCO (Madrid), i "Los malheridos, los bien amados, los traidores" a la Universitat de Salamanca i la Universitat de València.
  • 1994: "Autorretratos" (col·lectiva), a la galeria Railowsky (València), "Seven Spanish Photographers" (Londres), "Madrid años 80. Imágenes de la Movida", durant el "Mes de la Fotografia" (París), i "Fotografía española. Un paseo por los noventa" (itinerant per diverses ciutats europees), totes elles col·lectives, i "El eco de los pasos", a la Galeria H2O (Barcelona).
  • 1995: "Mi canción", a la Galeria Debla (Bubión, Granada), "La doble abstracción" (col·lectiva), al Centre Albert Borschette (Brussel·les), i "La soledad de mis delirios", a la galeria Moriarty.
  • 1996: "La soledad de mis delirios", a la Galeria Saro León (Las Palmas de Gran Canaria), i "Retratos", a la H2O (Barcelona).
  • 1997: Teatro García Lorca (L'Havana, Cuba), Sala Spectrum (Saragossa), i Galeria Van der Voort (Eivissa).
  • 1998: "Zapatos", a la Galeria H2O, i "Retrospectiva", inaugurada al Círculo de Bellas Artes de Madrid dins del certamen internacional PHotoEspaña.
  • 1999: "Alberto García-Alix", a la V'U Gallery (París), "Color", a la Mayor Gallery (Palma), i "Retrospectiva", a la Fundación Municipal de Cultura (Valladolid).
  • 2000: "El eco de mis pasos", a l'EFTI (Madrid).
  • 2001: "García-Alix. Fotografies 1977-2000", al Centre Cultural Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat), "Retrospectiva", a la Sala Rekalde (Bilbao), i "Madrid, Movida and Beyond", a l'Institut Cervantes (Londres).
  • 2002: "Tell Me Words of Love in Spanish", a l'Institut Cervantes (Manchester, Anglaterra) i al Modern Culture del Gershwin Hotel (Nova York), "Trottoirs-Sidewalks", a la Galerie Chantal Crousel (París), "Llorando a aquella que creyó amarme", al MEAC (Madrid), i "Lo que dura un beso", a la Galerie Kamel Mennour (París).
  • 2003: "Llorando a aquella que creyó amarme", al Museo de Arte Contemporáneo d'Oaxaca, i "Je t'en prie", a la Galeria Juana de Aizpuru (Madrid).
  • 2004: "Llorando a aquella que creyó amarme", a la Fototeca (Veracruz, Mèxic), "Je t'en prie", al MIAC (Lanzarote), i "Paisajes y memoria", a La Casa Encendida (Madrid).
  • 2005: "La línea de sombra", a la Galerie Kamel Mennour (París).
  • 2006: "Life Tattooed on Paper", al FFI-Fotografie Forum International (Frankfurt, Alemanya), "Alberto García-Alix. Trilogía en vídeo 03-06", al CCEBA (Buenos Aires, Argentina), "Tres vídeos tristes", a la Sala de Exposiciones del Canal Isabel II (Madrid), "Llorando a aquella que creyó amarme", al Centro Cultural Sao Paulo (São Paulo, Brasil), "Alberto García-Alix", a la Brancolini Grimaldi Arte Contemporanea (Florència, Itàlia), i "No me sigas... Estoy perdido", a la Fundación Canal (Madrid)
  • 2007: "Tres vídeos tristes",[9][10] al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, "214x1=317", a la Galeria Juana de Aizpuru (Madrid), "Llorando a aquella que creyó amarme", a l'AECI (Caracas, Veneçuela), "Alberto García-Alix. Retrospective", a Les Rencontres internationales de la Photographie d'Arles, i "Siempre el mismo cielo", a la Galeria Carles Taché (Barcelona).
  • 2008: "Viaje al bosque de la noche", a la Sala Robayera (Santander, Cantàbria), "De la misma carne", a la Box Galerie (Brussel·les), "Far From Home", a la Galerie Kamel Mennour (París), i "De donde no se vuelve" (retrospectiva), al Museu Reina Sofia (Madrid).
  • 2009: "Tres vídeos tristes", a Espacio Ciudad (Vitòria)
  • 2013: "Alberto García-Alix. Autoretrat", al Palau de la Virreina (Barcelona)[11]

Càmeres[modifica]

Les càmeres amb què ha treballat i l'any en què les va adquirir són:

Premis[modifica]

Publicacions[modifica]

  • "Mujeres", Ediciones Cúbicas, 1989, Madrid.
  • "Bikers", La Tripulación, 1993, Madrid.
  • "Poética", La Tripulación, 1997, Madrid.
  • Revista "El Canto de la Tripulación", números 1-10. La Tripulación, 1997, Madrid.
  • "García-Alix Fotografías 1977-1998", Tf Editores, La Fábrica, 1998, Madrid.
  • "Alberto García-Alix", nº 21, Col·lecció PhotoBolsillo, La Fábrica, 2000, Madrid.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Lo que dura un beso, fotografies d'Alberto García-Alix, catàleg de l'exposició, edició Kamel Mennour, París, 2002, 130 p. ISBN 2-914171-13-7
  • Alberto García-Alix.: Alberto García-Alix; F Calvo Serraller; Madrid: La Fábrica, amb la col·laboració d'Obra Social Caja Madrid, 2000. OCLC 45667776
  • Alberto García-Alix, 1978-1983.: Alberto García-Alix; Círculo de Bellas Artes; Madrid: Ardora, 1999. OCLC 43284425
  • García Alix fotografías: Titto Ferreira; Alberto Anaut; Madrid: TF: La Fábrica, 2002. OCLC 49859540
  • Moriremos mirando: García-Alix, Alberto; La Fábrica; Madrid; 2008.

Enllaços externs[modifica]