Alberto Ginastera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlberto Ginastera
Fotografía del compositor argentino Alberto Ginastera.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1916 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri dels Reis o de Plainpalais Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, musicòleg, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsYoura Guller Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0319914 Spotify: 08yq6CRUV0KSOn1J3t3vZk iTunes: 283214 Last fm: Alberto+Ginastera Musicbrainz: 8df82ee7-bb7d-46c2-804b-6fefef50c6c0 Songkick: 215697 Discogs: 690972 Allmusic: mn0000739363 Find a Grave: 22820767 Modifica el valor a Wikidata

Alberto Evaristo Ginastera (Buenos Aires, 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 de juny de 1983) va ser un compositor de música clàssica argentí. Fill de pare català i mare italiana, és considerat un dels compositors llatinoamericans més importants.[1]

Biografia[modifica]

Alberto Ginastera va néixer l'11 d'abril de 1916 a Buenos Aires, Argentina, com el petit de dos fills. El seu pare, també Alberto Ginastera, era d'ascendència catalana, i la seva mare, Luisa Bossi, era italiana. No hi havia antecedents musicals previs a la família Ginastera.[2] Va entrar al conservatori Williams de Buenos Aires el 1928, fins que es gradua el 1935 amb medalla d'or en composició. Després va passar al Conservatori Nacional d'Argentina. Un conjunt de fragments del ballet Panambi es van interpretar l'any 1937 en un concert dirigit per un dels principals directors de l'Argentina, aquest ballet va guanyar el Premi Nacional d'Argentina tres anys més tard.

El 1943 va estrenar el ballet Estancia. Gràcies a una beca de la Guggenheim Foundation va viatjar als Estats Units entre 1945 i 1947, on va estudiar amb Aaron Copland a Tanglewood, torna a la seva ciutat natal i funda al costat d'altres compositors la Lliga de compositors de l'Argentina. Treballa com docent, tenint entre els seus alumnes alguns que més tard serien coneguts com a Antonio d'Almeida.[3] Més tard es trasllada als EUA el 1968 i a Europa el 1970. Mor a Ginebra.

Entre les seves obres trobem òperes (Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967), censurada per «obscena», i Beatrix Cenci (1971), concerts (dos per a piano, dos per a violoncel, un per a violí i un per a arpa), altres peces orquestrals, música per a ballets, entre altres, Panambí (1940) i Estancia (1941), música de cambra i un gran nombre de peces per a piano.

Va compartir amb Manuel Mujica Láinez el Premi Pulitzer que es va conferir a l'òpera Bomarzo.

El Lincoln Center de Nova York va ser inaugurat amb una òpera seva.

Ginastera va ser conegut fora del cercle de músics de la música clàssica, quan el grup de rock Emerson Lake and Palmer va adaptar el quart moviment del seu primer concert per a piano i el va gravar al seu popular àlbum Brain Salad Surgery, amb el nom de Toccata.

Referències[modifica]

  1. «Alberto Evaristo Ginastera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Henderson, 2003, p. 109.
  3. Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 47 (ISBN 84-239-7591-6)

Bibliografia[modifica]

*Henderson, Ashyia N. Contemporary hispanic biography (en anglès). Volume 3. Detroit: Gale, 2003. ISBN 978-0787671501. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Ginastera