Vés al contingut

Alberto Zaccheroni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlberto Zaccheroni
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Meldola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de futbol (1983–) Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Equips entrenats
1983–1985 Cesenatico
1985–1987 Riccione
1987–1988 Boca San Lazzaro
1988–1990 Baracca Lugo
1990–1993 Venezia FC
1993–1994 Bologna FC 1909
1994–1995 Cosenza
1995–1998 Udinese Calcio
1998–2001 AC Milan
2001–2002 SS Lazio
2003–2004 Inter de Milà
2006–2007 Torino FC
2010 Juventus FC
2010–2014 Japó Japó
2016 Beijing Guoan
2017–2019 Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units


Instagram: ao1zr Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
AC Milan
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
AC Milan Modifica el valor a Wikidata

Alberto Zaccheroni (Meldola, 1 d'abril de 1953) és un exfutbolista i entrenador de futbol italià. Ha dirigit diverses seleccions estatals, entre d'altres la selecció japonesa a la Copa del Món de Futbol de 2014.[1]

Carrera com a entrenador

[modifica]

Zaccheroni va començar la seva trajectòria com a tècnic el 1983, al capdavant de l'AS Cesenatico Chimicart.

La temporada 1994-95, va aconseguir una còmoda permanència amb el Cosenza Calcio, equip que partia amb una penalització de 9 punts.

El 1995 va signar amb l'Udinese Calcio, i va ser allí on va guanyar reconeixement, sent premiat com a millor entrenador de la Lliga italiana.[2] La seva bona tasca (va portar a l'equip d'Udine fins al 3r lloc la temporada 1997-98) faria que, durant els anys següents, dirigís els equips més importants del seu país.

Així, el 1998 va arribar a la banqueta de l'AC Milan,[3] amb el qual va aconseguir guanyar el "Scudetto" en la seva primera temporada, posant fi a dos anys de sequera.[4] Romandria en el conjunt llombard fins al març de 2001.[5]

La temporada 2001-02, va entrenar la SS Lazio,[6] classificant-la per la Copa de la UEFA; i durant la temporada 2003-04, va portar les regnes de l'Inter de Milà,[7] amb el qual va acabar 4t en el "Calcio", sent substituït per Roberto Mancini a la banqueta "nerazzurri".[8]

Després d'una fallida experiència al Torino FC,[9][10] es va fer càrrec de la Juventus de Torí en la segona meitat de la temporada 2009-10,[11] però el 7è lloc final en el campionat no li va servir per seguir en el club.[12]

L'agost de 2010, després de la disputa del Mundial de Sud-àfrica, va rellevar Takeshi Okada com a nou seleccionador del Japó.[13] Sota la seva direcció, el conjunt nipó es va proclamar campió de la Copa d'Àsia 2011[14] i va obtenir la classificació pel Mundial 2014.[15] L'eliminació del combinat asiàtic en la primera fase d'aquest torneig va provocar la seva renúncia al lloc.[16]

El 29 de gener de 2016, firma pel Beijing Guoan FC de la Superlliga de la Xina.[17] Va ser destituït el 19 de maig de 2016, després d'encaixar 4 derrotes en 9 jornades del campionat xinès.[18]

El 16 d'octubre de 2017, relleva Edgardo Bauza al capdavant de la selecció dels Emirats Àrabs Units.[19] Va deixar el seu lloc després de perdre contra Qatar en semifinals de la Copa d'Àsia.[20]

Referències

[modifica]
  1. footballdatabase.eu
  2. «Zaccheroni, millor tècnic italià en 1997» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 07-10-1997, pàg. 29. Arxivat de l'original el 2020-12-02 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 2020-12-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 30 maig 2021].
  3. «Milan confirma a Zaccheroni» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 26-05-1998, pàg. 55. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 21 maig 2019].
  4. «El Milan conquista el seu 16º "scudetto"» (en castellà). El País, 24-05-1999.
  5. Agència EFE. «El Milan anuncia la destitució de Zaccheroni» (en castellà). La Veu de Galícia, 14-03-2001. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2013.
  6. «Zaccheroni relleva a Zoff en el Lazio» (en castellà). El País, 21-09-2001.
  7. Agència EFE. «Zaccheroni substitueix a Cúper en la banqueta de l'Inter» (en castellà). La Vanguardia, 19-10-2003.
  8. Marchetti, Pierpaolo «Mancini, nou tècnic de l'Inter» (PDF) (en castellà). Mundo Deportivo, 16-06-2004, pàg. 50. Arxivat de l'original el 2020-07-28 [Consulta: 21 maig 2019]. Arxivat 2020-07-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-07-28. [Consulta: 30 maig 2021].
  9. Bramardo, Francesco. «Cairo, addio De Biasi. Zaccheroni al Toro» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 08-09-2006.
  10. Bramardo, Francesco. «Cairo si scusa i licenzia Zac. Riecco De Biasi» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 27-02-2007.
  11. Agència EFE. «Zaccheroni, nou entrenador del Juventus» (en castellà). El País, 29-01-2010.
  12. «La Juventus confia la seva ressorgir a De el Neri» (en castellà). El Mundo, 19-05-2010.
  13. Agència EFE. «Zaccheroni, nou seleccionador del Japó» (en castellà). ABC, 30-08-2010.
  14. Agència EFE. «Japó derrota a Austràlia i aconsegueix la seva quarta Copa d'Àsia» (en castellà). AS, 29-01-2011.
  15. Agència EFE. «Japó, primera selecció classificada per al Mundial» (en castellà). AS, 04-06-2013.
  16. «Dimiteix Zaccheroni» (en castellà). Marca, 25-06-2014.
  17. Agència EFE. «El Beijing Guoan ja té substitut per a Manzano, Alberto Zaccheroni» (en castellà). Marca, 29-01-2016. [Consulta: 29 gener 2016].
  18. Agència EFE. «Zaccheroni, destituït en Xinesa» (en castellà). Mundo Deportivo, 19-05-2016.
  19. AFP. «Alberto Zaccheroni és el nou seleccionador d'Emirats Àrabs» (en castellà). Gol Caragol, 16-10-2017.
  20. McAuley, John. «Alberto Zaccheroni's reign as UAE manager set to end following Asian Cup exit» (en anglès). The National, 30-01-2019.

Enllaços externs

[modifica]