Albocàsser

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlbocàsser
Escut d'Albocàsser
Escut d'Albocàsser
VGeneral Albocàsser.jpg

Localització
Localització d'Albocàsser respecte del País Valencià.png
 40° 21′ 26″ N, 0° 01′ 28″ E / 40.3571915°N,0.0245058°E / 40.3571915; 0.0245058
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat
Capital de
Població
Total 1.234 (2018)
• Densitat 14,99 hab/km²
Gentilici Bocassí, bocassina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 82,3 km²
Altitud 538 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història i celebracions
Creació 1239
Festa major Mare de Déu de l'Assumpció
15 d'agost
Organització política
• Alcalde Antonio Querol Ferrando
Identificador descriptiu
Codi postal 12140
Fus horari
Codi de municipi INE 12003
Codi ARGOS de municipis 12003
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Albocàsser és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alt Maestrat. Té 1.234 habitants (INE 2018).

Geografia[modifica]

La vila d'Albocàsser (també coneguda com a El Bocàsser)[1] constituïx un important nus de comunicacions en el nord del País Valencià. El nucli urbà està situat en un corredor que no supera els 600 m d'altitud, perllongat cap al sud pel passadís d'Els Ibarsos i cap al NE pel corredor de Tírig que desemboca en el pla de Sant Mateu. Les rambles Carbonera al sud i Morellana-Valltorta al NE, constituïxen els aparells fluvials del terme.

El clima es caracteritza per la suavitat de les temperatures, tant estivals (20°-24°) com hivernals (3°-9°). El règim pluviomètric és també característicament mediterrani, amb màxim en la temporada tardorenca.

Transformades les zones més planes per a l'agricultura, el paisatge vegetal mostra la varietat de la flora en l'antany omnipresent carrasca (alzina) i les masses de coscolla o garriga, amb l'agradable presència de les espècies aromàtiques (espígol, romer, timó, sajolida, etc.).

Entitats de població[modifica]

Al terme municipal d'Albocàsser es troben els següents nuclis de població:[2][3]

  • La Calçada.
  • Les Casetes.
  • La Masia de Brusca.
  • La Masia del Pati.
  • Sant Pau.

Accessos[modifica]

Es pot accedir a Albocàsser, des de Castelló de la Plana, per la CV-15 i després per la CV-129 i CV-164.

Municipis limítrofs[modifica]

Limita amb les poblacions d'Ares del Maestrat, Catí, Tírig, Les Coves de Vinromà, La Serratella, La Serra d'en Galceran, Culla i Vilar de Canes.

Història[modifica]

Barraca de pedra construida en l'any 1950 (Albocàsser)

A més dels antecedents que presenten les freqüents restes arqueològiques de temps prehistòrics, ibèrics, romans i àrabs, la vila d'Albocàsser neix com a tal a partir de la carta de poblament atorgada per Balasc d'Alagó, lloctinent del rei Jaume I, en 25 de gener de 1239, a Joan de Brusca i trenta pobladors més que es regirien pels furs d'Aragó. En 1243 apareix com a senyoriu de l'Orde de Calatrava, que va confirmar la seua carta de poblament el dia 24 de gener d'aquell mateix any. El 2 de juny de 1275, l'orde va intercanviar el districte amb Artal d'Alagón, qui al seu torn farà lliurament del mateix al rei Jaume el Just el 14 de juny de 1293. Va ser elevat a la categoria de Vila durant el domini d'Artal d'Alagón (1275-1293). A l'any següent és el monarca qui lliura este i altres llocs a l'Orde del Temple. Quan eixa orde es dissol, passa a formar part del patrimoni de l'Orde de Montesa, situació que dura fins al segle XIX. Durant el segle XIX va ser escenari de freqüents enfrontaments en el curs de les guerres carlines.

En maig de 1938, durant la Guerra civil espanyola, Albocàsser va patir, junt amb Benassal, Ares del Maestrat i Vilar de Canes, l'experimentació l'aviació de l'Alemanya nazi, que hi va provar els bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[4]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[5]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[6]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.344 1.348 1.381 1.378 1.385 1.395 1.377 1.381 1.446 1.447 1.439 1.443 1.422 1.424

Economia[modifica]

Panorámica rural del terme municipal d'Albocàsser

Desapareguda la vinya, l'ametler i l'olivera constituïxen les bases de l'agricultura d'Albocàsser. Completen l'oferta agrícola de la vila els arbres fruiters i productes de les petites hortes regades amb aigua de sénia.

Quant a la ramaderia, existixen principalment explotacions avícoles i porcines, així com el pasturatge de bestiar oví i caprí.

Ajuntament d'Albocàsser

L'escassa indústria pertany al sector tèxtil (confecció de peces de vestir).

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ismael Monfort Ferrando UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ismael Monfort Ferrando AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Querol Montañéz Independent 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Manuel Sales Escrig PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Manuel Sales Escrig PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antonio Querol Ferrando PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Querol Ferrando PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Querol Ferrando PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antonio Querol Ferrando PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Antonio Querol Ferrando PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Isabel Albalat Celades PSPV 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Monuments civils[modifica]

  • Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser. El castell d'Albocàsser, construït per l'Orde del Temple, en l'actualitat només resten unes interessants ruïnes amb llenços de muralla i alguna torre. En diversos llocs del terme poden veure's les nombroses barraques de pedra seca, testimoniatge de la intensa explotació ramadera llanar dels segles medievals.
  • Palau Fuster. Entre els edificis del carrer Major destaca el palau construït per la família Fuster en el segle XVIII.
  • Torre de la Fonteta. Anomenada també la Torre o Torre dels Blanco.
  • Torre de l'Alfalsar. També coneguda com a Torre de la Falsa, Torre Falzà, o simplement Torre L'Alfasar.

Llocs d'interés[modifica]

El terme municipal és ric en paratges interessants i d'importància històrica, com ara les múltiples coves que alberguen pintures rupestres, o l'Ermita de Sant Pau, enclavament afable i bell en una fèrtil plana, ocupada ja des de temps romans.

Altres paratges com les Fonts de Na Tosca i Masia Brusca acompanyen al bon nombre de masies disseminades pel seu terme municipal, moltes de les quals han estat rehabilitades recentment com habitatges de turisme rural.

  • Cova dels Cavalls. Pintures rupestres.

Festes locals[modifica]

Festes de Sant Antoni
  • Sant Antoni Abad. Se celebra el cap de setmana més pròxim al dia del Sant, 16 i 17 de gener. Destacar l'arrossegament d'arbres amb cavalleries "*rossegades", la tradicional foguera monumental en la plaça de l'església i la processó amb animals, durant el recorregut dels quals es dóna lectura a la popular "publicata", crítica satírica anual sobre la població.
  • Festes Patronals. En el mes d'agost tenen lloc les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Assumpció. Durant 10 dies consecutius al voltant del 15 d'agost, es desenvolupen actes taurins denominats "bous al carrer", actes culturals (teatre, danses, exposicions, concerts, concessió premis literaris i fotogràfics, etc.) actes esportius i d'esplai.
  • Romiatges a Sant Pere Màrtir, Sant Miquel i Sant Pau. Se celebren l'últim diumenge d'abril, i el primer diumenge de maig, respectivament, amb benedicció de rams i repartiment de cosines. La de Sant Pau se celebra amb el ball típic del "Ball Pla", a càrrec de la Banda de Música Local.
  • Immaculada Concepció. Un dels costums autòctons d'Albocàsser populars és la Cantada de les cartes, que es realitza cada any la nit del 7 de desembre, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepció, en la qual els jóvens (quintos) demanen a la Verge protecció i empara durant el servici militar. Eixa nit es reunixen en la plaça de l'Església, acompanyats d'alguns músics i d'un nombrós públic i, quatre d'ells (u per cada pal de la baralla) col·locats davant la façana de l'Església Parroquial van entonant una cobla (diferent cada any), relacionant cadascuna de les cartes de la baralla amb els misteris de la Passió del Senyor i Dolors de la Mare de Déu. Després tots recorren els diferents carrers de la població entonant les tradicionals albaes. L'origen d'esta singular tradició està datat en 1870 sobre un fet ocorregut a un soldat de la vila en la Guerra de Cuba.
  • Festa de l'Oferta. Se celebra el cap de setmana anterior a Carnestoltes i consistix en l'oferiment de productes locals (pastissos, rebosteria típica, etc.) per particulars, colles i associacions per a sortejar-los en la plaça de l'Església. Antigament, els diners es destinaven a fins d'interés general de la població. Els grups d'amics sopen i assistixen a un ball de disfresses.

Referències[modifica]

  1. http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Nuclis de Població del CIVIS (Direcció General de l'Administració Local de la Generalitat Valenciana)
  3. Unitats poblacionals de l'INE
  4. «Deadly wartime bombing raid in Spain 'was target practice for Nazi Stukas', documentary reveals». Telegraph, 29-12-2015 [Consulta: 19 abril 2018].
  5. Dades de la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  6. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica]