Palau d'en Jaume Colom
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu  | |||
| Part de | Ciudad Colonial | |||
| Mesura | 16,5 ( ) × 47 ( ) m | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1990 (14a Sessió) | |||
| Activitat | ||||
| Període d'obertura | de dimarts a diumenge (10:00–18:00) | |||
El Palau d'en Jaume Colom[1] o Palau de l'Almirall,[2] era un palau gòtic residència del virrei de les Índies, construït pels primers colonitzadors de la ciutat de Santo Domingo, a la República Dominicana. L'edifici, servia com a residència del Virrei, de la seva família i com a lloc per a tractar els temes importants de govern de l'illa, lloc on rebre a persones importants com podria ser el rei.
Actualment se l'anomena Alcázar de Don Diego Colón, tot i que a mitjans del s.XX en Barroso l'anomena com a Palacio del Almirante. Per tant, la denominació actual no té ni 50 anys. L'estat actual no correspon a la forma original, sinó a una reconstrucció romàntica de mitjans del S. XX.
Denominació oficial[modifica]
En la relació del segon viatge a les Índies entre els anys 1493 i 1496, en Guillem Coma, barceloní[3] que s'hi embarcà, indica que: ...la residència del Prefecte es diu Palau Reial.[4]
La primera menció "oficial" a l'edifici és com a "casas de la Morada", en el testament del fill d'en Cristòfol Colom escrit en aquest mateix indret. I el trobem altre cop anomenat igual en l'obertura del mateix testament.
En tant que com a residència del Virrei de les Índies, i en cas de fer-hi estada el Rei, se l'anomenava Palau del Virrei o Palau Reial.
Història[modifica]
Tot i que segons en Guillem Coma, ja hi hauria un edifici anterior o provisional, en Francisco Garay va construir l'edifici per al segon Almirall de les Índies[5] entre 1510 i 1514.[6] (Garay fou governador del Iucatán en el 1519).[7]
N'Amador de Lares l'ordenaren que anés a visitar las casas o cuarto de casa que había hecho el Almirante, per veure si era una casa forta. Va veure'n moltes obertures i/o finestres i també va dir que era molt plana.[8]
Sabem que Sir. Francis Drake va saquejar els principals edificis de Santo Domingo durant la seva invasió de l'illa en el 1586 i s'endugué objectes del Palau.[9][6] En el 1767, quan estava en ruines, es va pensar d'utilitzar l'edifici com a presó.[6] El 1790, en una descripció de l'edifici, se sap que ja estava en runes.[10] Havien caigut els sostres amb els terres de la primera planta i la coberta ja feia anys que havia caigut. En el 1870, va ser declarat pel govern dominicà, Monumento Nacional.[6]
En el període de dictadura del Generalíssim Trujillo, en el 1955, en Javier Barroso Sánchez-Guerra (1990†) començà a reconstruir-lo, canviant-li l'aspecte original,[2] tot ignorant-ne la documentació històrica de l'edifici, les restes i els gravats antics. Per entendre el perquè d'aquests canvis arquitectònics cal veure que; aquest arquitecte espanyol afí al Franquisme, era germà del general franquista i ministre de l'exèrcit Antonio Barroso. Amb aquests contactes el dictador Trujillo contactà amb ell per tal de reconstruir el Palau de l'Almirall. Segons ell mateix, en Barroso feu la reconstrucció a partir d'una interpretació romàntica de l'edifici.[2]
En la reconstrucció l'ajudà l'arquitecte dominicà Teófilo Carbonell (2001†). Tardaren 2 anys a acabar les obres de reconstrucció. Durant la Guerra Civil dominicana, en el 1965, l'edifici sofrí desperfectes que foren reparats més tard amb fons de l'OEA.
Situació[modifica]
El Palau es troba dalt d'una petita elevació al marge oriental del riu Ozama, dins el seu propi recinte emmurallat. En la seva construcció aquesta muralla protegia del mar i de zona interior de la ciutat. La seva orientació és de Nord-oest cap a Sud-est recorrent l'edifici pel costat més llarg.
Límita al Nord amb les Drassanes Reials, a l'Est amb el riu Ozama (actualment hi passa una carretera), a l'Oest amb el carrer La Atarazana i al Sud amb l'edifici de les Casas Reales.
N'Emiliano Tejera, escriu en el Boletín del Archivo General de la Nación número 18-05 de 1941 que precisament l'edifici del Palau de l'Almirall ha tingut sempre l'aspecte que li varen donar els seus constructors.[11]
Espais[modifica]
Façanes[modifica]
En la façana X hi havia una inscripció que avui encara no es pot identificar. Una lectura[11] moderna la descriu com:
| « | QVERE M NENDO IMEIASSEM I D METIHMV | » |
| — Emiliano Tejera. , El palacio de Don Diego Colon en Santo Domingo, 1941. | ||
Capella[modifica]
Hi ha encara, una capella petita, sota les escales que donen accés a la primera planta per la galeria Est de l'edifici. En aquesta capella hi havia un retaule gòtic de fusta. S'accedeix a ella, a través de la sala, contigua al passadís central, que dona accés també a les habitacions de la cara Nord de l'edifici. A part de la porta d'accés, la capella té dues obertures a l'exterior, una de gran i una de molt petita.
Referències[modifica]
- ↑ Tais Bastida, El primer art europeu a Amèrica: possible projecció del gòtic català.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Barroso, Javier, PALACIO DE COLON - MEMORIA; Editora del Caribe, C.porA. Santo Domingo, 1955
- ↑ Margarit i Torras, Llorenç, QUI FOU GUILLEM COMA?, BUTLLETÍ DEL CENTRE D'ESTUDIS COLOMBINS ANY XVI Núm. 46, febrer 2009
- ↑ Relación de Guillermo Coma, traducida por Nicolás Esquilache, dins Cartas de particulares a Colón y Relaciones coetáneas; edició de Juan Gil i Consuelo Varela, AlanzaUniversidad-398, Alianza Editorial, SA, Madrid, 1984, p. 199. Citat per J. Bilbeny. a Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya, pàg 35, nota 67.
- ↑ de las Casas, Bartolomé, Historia de las Indias. Llibre Segon, Capítol LI
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Alcázar de Diego Colón» (en castellà). Museo Alcázar de Diego Colón. Arxivat de l'original el 2/8/2009. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ de las Casas, Bartolomé, op. cit., vol. III, p. 233.
- ↑ de las Casas, Bartolomé, Historia de las Indias. Llibre Segon, Capítol LIII
- ↑ Andrea Ragusa. Cultural Heritage in a Comparative Approach: In the Name of Aphrodite. Cambridge Scholars Publishing, 11 May 2017, p. 37. ISBN 144389186X.
- ↑ Moreau, M. Descripción de la parte Española de Santo Domingo
- ↑ 11,0 11,1 Tejera, Emiliano. El palacio de Don Diego Colon en Santo Domingo, BAGN 18-05, 1941.