Alcalalí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlcalalí
Escut d'Alcalalí
Escut d'Alcalalí
Carrer Major d'Alcalalí.JPG
Carrer Major d'Alcalalí

Localització
Localització d'Alcalalí respecte del País Valencià.png
38° 44′ 58″ N, 0° 02′ 30″ O / 38.749444444444°N,0.041666666666667°O / 38.749444444444; -0.041666666666667
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Entitats de població
Capital Alcalalí
Municipis 2
Població
Total 1.291 (2016)
• Densitat 89,65 hab/km²
Gentilici Alcalalí, alcalalina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 14,4 km²
Altitud 230 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història
Festa major Del 23 al 26 de juny
Organització i govern
• Alcalde José Vicente Marcó Mestre
Indicatius
Codi postal 03728
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03006
Codi ARGOS 03006
Altres dades

Web www.alcalali.es
Modifica dades a Wikidata

Alcalalí, també conegut com a Alcanalí, és una població i municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Alcalalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcalalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àrabs, que és l'origen de l'actual població d'Alcalalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camatxo, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la xicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km2.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Alcalalí limita amb els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (a la mateixa comarca); i també amb el terme de Tàrbena (a la comarca de la Marina Baixa).

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix sortint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existeixen dues possibles alternatives que surten de Pedreguer: prenet la carretera CV-720 que passa per la Llosa de Camatxo, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

Història[modifica | modifica el codi]

Jaume I prengué Alcalalí el 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina el 1268. El 1325 l'adquirí n'Hug de Cardona. Fins a l'any 1408 en Pere de Castellví fou senyor d'Alcalalí i Mosquera. L'any 1409 se li atorgà la independència jurídica. El 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó. Quedà despoblat el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i el 1610 se'ls atorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. El 1616, es creà la baronia d'Alcalalí, amb aquesta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró va ser José Roiç de Lihori. El títol va passar als barons de Llaurí. El segle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del segle XIV.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

És remarcable l'evolució demogràfica: el 1572 tenia 36 famílies; el 1787 n'eren 369 habitants; el 1845, 450; el 1900, 1.118; i ja més recentment, el 1986, 649, i el 2002 va pujar fins als 1.081, sens dubte a causa de l'emigració de luxe europea. El 2007 ja n'eren 1.395.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció d'ametlla, raïm i taronges.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.118 925 909 1.010 961 831 731 685 611 855 981 1.352 1.395

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pascual Molina Serer AI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Pascual Molina Serer AI 28/05/1983 --
1987 - 1991 Pedro Ferrer Escoda PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Miguel Montserrat Cervera Independent 15/06/1991 --
1995 - 1999 Miguel Montserrat Cervera PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Rosa Ferrer Sendra PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Vicente Marcó Mestre PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Vicente Marcó Mestre PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Vicente Marcó Mestre PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Maria Isabel Molina Vicens Compromís 13/06/2015 --


Resultats electorals - Alcalalí, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana José Vicente Marcó Mestre 210 4 34,09%
Compromís per Alcalalí Maria Isabel Molina Vicens 205 3 33,28%
Partit Socialista del País Valencià Bernardo Ferrer Pastor 93 1 15,10%
EUPV-ERPV-LVPV-AS: Acord Ciutadà Francisco Miguel Costa Llàcer 85 1 13,80%
Total 629 9 73,05%

Monuments[modifica | modifica el codi]

Torre medieval d'Alcalalí
  • Torre Medieval. Del segle XV, declarada Bé d'Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
  • Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcalalí, Ruiz de Lihori.
  • Església de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del segle XVIII.
  • Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del segle XVI.
  • Ermita del Calvari. Construïda entre 1952 i 1954.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu de la Pansa. Situat a la Torre Medieval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Aquest museu mostra el procés de producció de la pansa a través de textos, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
  • Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fou adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per ser utilitzada com Museu Etnològic. Aquesta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

Esports[modifica | modifica el codi]

Alcalalí, igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques esportives més antigues del poble valencià: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes de vesprada es pot gaudir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les llargues que només permet la seua pràctica al carrer.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els menjars tradicionals són el putxero, les coques i l'arròs amb fesols i naps.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, revetlles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
  • Festes de Sant Miquel. Tradicionalment se celebraven el 29 de setembre o en octubre, després de les feines al camp, però darrerament s'ha traslladat la festa al darrer cap de setmana d'agost. Se celebren misses, processons, sopars populars, revetlles, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alcalalí
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcalalí Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]