Vés al contingut

Alceste (Lully)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula obra musicalAlceste

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJean-Baptiste Lully
LlibretistaJean-Philippe Quinault
Llenguafrancès
Gèneretragédie en musique
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
PartsPròleg i cinc actes
Personatges
  • Nimfa del Sena - soprano
  • Alceste, esposa d'Alceste - soprano
  • Admète, rei de Tessàlia - tenor
  • Alcide (Hércules), heroi grec - baríton
  • Licomède, triador amic de Straton - baix
  • Lycas, confident d'Alcide
  • Straton, confident de Lycomedes - baríton
  • Céphise, nimfa amiga d'Alcestis - soprano
  • Cléamte, breu paper de - baríton
  • Pherès, pare de Admetus - tenor
  • Pluton, déu de l'avern - baríton
  • Thétis, deessa del mar - soprano
  • Apollon, déu de la música - tenor
  • Proserpine, esposa de Pluton - soprano
Estrena
Estrena19 de gener de 1674
EscenariOpéra de París,
Musicbrainz (obra): 9a4b2c35-b114-4b03-9f65-368f893d885e IMSLP: Alceste,_LWV_50_(Lully,_Jean-Baptiste) Modifica el valor a Wikidata

Alceste, ou Le triomphe d'Alcide és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully. El llibret en francès és de Jean-Philippe Quinault, basat en Alcestis d'Eurípides.[1] S'estrenà a l'Opéra de París el 19 de gener de 1674.[2]

A Alceste es pot apreciar fins a quin punt va arribar el grau d'adulteració de l'òpera durant l'època barroca. De vegades fins i tot dona la impressió de què l'autor s'ha oblidat per complet de la trama. En tot cas, Lully, va començar una àmplia tradició operística francesa, considerablement distant de la italiana, però que, per culpa de la seva inferioritat vocal, mai va tenir el mateix èxit a Europa.

A petició del rei Lluís XIV, els assaigs d'Alceste van tenir lloc a Versalles. El mateix rei havia donat unes temes de l'obra.[3] Si l'obra va ser acollida amb entusiasme a la cort, no va tenir la mateixa sort a París. Els enemics de Lully, que eren nombrosos desprès que va obtenir el privilegi de l'Opéra, s'havien reagrupat a la sala, en el moment de l'estrena parisenca. No se'ls hi va escapar ni un aplaudiment en tota la vesprada i l'endemà ja es van publicar libels àcids.

« Dieu! Le bel opéra! Rien de plus pitoyable!

Cerbère y vient japper d'un aboi lamentable!
Oh! Quelle musique de chien!
Oh! Quelle musique du diable!

Déu meu, quina òpera tan bella! Res no pot ser més miserable!

Cèrber hi entra lladrant amb un udol espantable!
Oh, quina música de gos!
Oh, quina música del diable!'

»
— anònim (1674), [4]

Tanmateix, les representacions següents van conèixer més succés i les males llengües van callar. El públic va acabar reconeixent-ne el valor. Vuit anys després, el setembre 1682, la revista Mercure Galant escrigué «Per bé que aquesta òpera es va compondre fa uns anys, tostemps s'hi descobreixen noves belleses, i el públic hi corre en massa, com si en fos l'estrena.».[5]

Referències

[modifica]
  1. Marcos Hierro, Ernest «La querella de l'Alceste: Eurípides corregit per Quinault i Lully». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, 30, 2015, p. 115–134. DOI: 10.2436/20.2501.01.53.
  2. Lully, Jean-Baptiste. Alceste, ou Le triomphe d'Alcide (pdf) (en francès). París: René Baudry, 1674.
  3. «Jean-Baptiste Lully». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. V, Ph. Bertrand Dermoncourt. L'univers de l'opéra (en francès). Groupe Robert Laffont, 2012-10-18. ISBN 978-2-221-13404-7.
  5. «Alceste» (en francès). Mercure Galant, 9-1682, p. 84-87. «Il y a plusieurs années que cet Opéra est fait, & on ne laisse pas d’y découvrir tous les jours des beautez nouvelles, qui y font courir en foule, comme si c’estoient les premieres Représentations que l’on en donnast.»

Enllaços externs

[modifica]