Alcione

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlcione

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Alcione Dias Nazareth Modifica el valor a Wikidata
21 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
São Luís (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAlcione Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, música, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica Popular Brasileira Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentTrompeta i veu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webalcioneamarrom.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1171501 Spotify: 0hPar6ePAELiu9rYMdvMEo iTunes: 1740403 Musicbrainz: 51bde19b-feed-4e6c-99e7-84327defabe2 Songkick: 219270 Discogs: 339600 Modifica el valor a Wikidata

Alcione Dias Nazareth (São Luís, Maranhão, 21 de novembre de 1947) és una cantant, compositora i multiinstrumentista brasilera. Una de les més notòries sambistes del país, la cantant ha estat anomenada amb el sobrenom de «Marrom», i els apel·latius «Reina de la Samba» i «La Veu de la Samba». En els seus més de cinquanta anys de carrera ha publicat trenta àlbums d'estudi, nou en directe, ha obtingut vint-i-un discos d'or, cinc de platí i tres de doble platí, ha guanyat un Premi Grammy Llatí i vint-i-dos Premis de la Música Brasilera, un dels quals en reconeixement a tota la seva carrera.[1][2]

Biografia[modifica]

És filla de Filipa Teles Rodrigues i Joan Carlos Dias Nazareth. El nom d'Alcione va ser idea del seu pare, inspirat en la protagonista de la novel·la esperitista Renúncia.[3] El pare, que era policia i integrant de la banda la Policia Militar de Maranhão -popular en l'entorn musical-, a més de professor de música i compositor, li va ensenyar ben aviat a tocar diversos instruments de vent, com la trompeta i el clarinet, que va començar a practicar als nou anys. Amb aquesta edat, tocava i cantava en festes d'amics i familiars, i en celebracions populars.[cal citació]

Als dotze anys Alcione va fer la seva primera presentació professional, en l'Orquestra Jazz Guaraní, dirigida pel seu pare. Una nit que va poder substituir el crooner de l'orquestra, va cantar la cançó "Pombinha Branca" i el fado "Ai, Mouraria". El malnom Marrom, donat pels integrants d'aquella orquestra, va sorgir en aquesta època.[4] Als 18 anys es va llicenciar a l'Escola Normal com a mestra. Va treballar durant dos anys, i després va ser acomiadada per ensenyar als seus alumnes com es tocava la trompeta.[3] Després d'això es va centrar en la dedicació a la música, de forma més intensa i exclusiva. Va guanyar una plaça fixa a la Televisió de Maranhão, on va cantar en la dècada de 1960; a més també cantava en bars i clubs de diverses ciutats de l'estat.[cal citació]

Alcione, 1970. Arxiu Nacional

Al 1967 es va traslladar a Rio de Janeiro, on va començar a cantar a la nit. Assajava al Little Club, situat al conegut Beco das Garrafas, bastió històric del naixement de la bossa nova, a Copacabana. També en discoteques com Barroco, Bacarat, Holiday i Bolero. Va començar a inscriure's en programes de principiants i va ser seleccionada per actuar. Va guanyar les dues primeres eliminatòries del programa A Grande Chance, de Flávio Cavalcanti. Al mateix temps, va signar el seu primer contracte professional amb TV Excelsior, i aparegué al programa Sendas do Sucesso.[cal citació]

Després de sis mesos en l'emissora, va girar durant quatre mesos per l'Amèrica Llatina, en la primera vegada que sortia del Brasil. Seguí una gira a Itàlia, i una estada a Europa de dos anys. Va tornar al Brasil el 1972 i va gravar el seu primer senzill. El 1973 va viatjar a Mèxic i l'any següent a Portugal, on va gravar el primer àlbum. El 1975 va llançar el seu LP A Voz do Samba, amb cançons com «Não Deixe o Samba Morrer» i «O Surdo». A finals de la dècada del 1970 ja era una reconeguda sambista internacional. El 1978 llançava al mercat l'àlbum Alerta Geral, amb el títol de l'espectacle televisiu que Alcione havia conduït a TV Globo durant dos anys. Seguint el seu èxit, Alcione va continuar editant molts altres àlbums a final dels setanta i principis dels vuitanta, incloent el seu àlbum homònim.[cal citació]

El 1997 va signar amb Universal Records, posteriorment edità un àlbum titulat Valeu, el 1998. A aquest van seguir Celebração, el mateix any, i Claridade. Uma Homenagem a Clara Nunes, el 1999. Al desembre de 2002 va ser reconeguda per la seva participació en la fundació de l'Escola de Samba Paradise, a Londres.  El seu àlbum Ao Vivo, d'aquell mateix any, va rebre el premi a Millor Àlbum de Samba en la quarta edició dels Premis Grammy Llatins el 2003.[5]

Alcione Dias Nazareth ha cantat duets amb els intèrprets més importants, entre els quals Caetano Veloso, Maria Bethânia, Tom Jobim, Djavan o Roberto Carlos. I la seva veu ha donat a conèixer un gran nombre de cançons, entre les quals «Não Deixe o Samba Morrer», «Sufoco», «Gostoso veneno», «Rio Antigo», «Nem morta», «Garoto maroto», «A profecia», «Delírios de amor», «Uma nova paixão», «Depois do prazer», «Enquanto houver saudade», «Estranha loucura», «Faz uma loucura por mim», «A loba», «Retalhos de cetim», «Qualquer dia desses», «Pode esperar», «O que eu faço amanhã», «O surdo», «Pior é que eu gosto», «Meu vício e você», «Pandeiro é meu nome», «Você me vira a cabeça», «Quem de nós», «Mineira» o «Meu ébano», entre d'altres.[6][7]

Col·laboracions[modifica]

En 1987 va dedicar la cançó «João de Deus» al Papa Joan Pau II davant de 500.000 persones durant la seva segona visita a Brasil. El 2007 Alcione va interpretar la cantant americana Lady Brown en la minisèrie Amazônia, de Galvez a Chico Mendes, en la TV Globo. El 2015 cantà «Juízo Final» en l'obertura de la novel·la de TV Globo, A Regra do Jogo.[8]

Carnaval[modifica]

Alcione durant la desfilada de la Mocidade Alegre el 2018, quan va ser homenatjada per l'escola de samba.

Alcione va visitar l'Estação Primeira de Mangueira per primer cop el 1974 i des de llavors la cantant ha estat membre destacada de l'agremiació.[9] El 1987 va participar de la fundació de l'escola de samba infantil Mangueira do Amanhã, i n'és presidenta d'honor.[10]

En 1989 va ser homenatjada per l'escola de samba Independentes de Cordovil, en el llavors anomenat grup 2, la segona divisió del Carnaval carioca.[11] Posteriorment, el 1994, va ser novament homenatjada per la Unidos da Ponte, aquesta vegada en el grup especial del Carnaval carioca.[12] El 2018, la tradicional escola de samba de São Paulo, Mocidade Alegre, va homenatjar els 70 anys de vida i els 45 anys de carrera d'Alcione.[cal citació]

Alcione ja va interpretar sambes d'exaltació a les escoles de samba: Mocidade Independente, Imperatriz Leopoldinense, União da Ilha do Governador, Beija-flor de Nilópolis i Portela.[13]

Reconeixements[modifica]

  • Al 1995 es va donar el seu nom a un important teatre situat al centre històric de São Luís, on nasqué, el Teatre Praia Grande, rebatejat com a Teatro Alcione Nazaré.[14]
  • El 2003 es va inaugurar el viaducte Elevado Alcione Nazareth, també a São Luís, que connecta els barris d'Ipase i Vila Palmeira.[7]
  • Al 2022 es va estrenar a Rio de Janeiro, al Teatro Cidade das Artes Bibi Ferreira, un espectacle -Marrom, o musical- per commemorar els seus cinquanta anys de carrera.[1][15]
  • Al 2023 ha rebut l'homenatge en el lliurament de la 30a edició dels Premis a la Música Brasilera.[16][17]
  • Mangueira homenatjarà la cantant en el carnaval de 2024, seguint un desig antic de la comunitat, encara no realitzat per les contínues negatives de la mateixa Marrom.[18]

Discografia[modifica]

  • A Voz do Samba (1975)
  • Morte de Um Poeta (1976)
  • Pra Que Chorar (1977)
  • Alerta Geral (1978)
  • Gostoso Veneno (1979)
  • E Vamos à Luta (1980)
  • Alcione (1981)
  • Dez Anos Depois (1982)
  • Vamos Arrepiar (1982)
  • Almas e Corações (1983)
  • Da cor do Brasil (1984)
  • Fogo da Vida (1985)
  • Fruto e Raiz (1986)
  • Nosso Nome: Resistência (1987)
  • Ouro & Cobre (1988)
  • Simplesmente Marrom (1989)
  • Emoções Reais (1990)
  • Promessa (1991)
  • Pulsa, Coração (1992)
  • Brasil de Oliveira da Silva do Samba (1994)
  • Profissão: Cantora (1995)
  • Tempo de Guarnicê (1996)
  • Celebração (1998)
  • Claridade (1999)
  • A Paixão tem Memória (2001)
  • Alcione - Duetos(2004)
  • Faz Uma Loucura por Mim (2004)
  • Alcione e Amigos (2005)
  • Uma Nova Paixão (2005)
  • De Tudo Que eu Gosto (2007)
  • Acesa (2009)
  • Eterna Alegria (2013)
  • Tijolo por Tijolo (2020)

Cinema i televisió[modifica]

Any Títol Paper Emissora
1979-1981 Alerta Geral Presentadora TELE Globo
1997 Por Amor Ella mateixa
2001 O Clone
2007 Amazònia, de Galvez a Chico Mendes Lady Brown
2011 Zorra Total Ella mateixa
2012 Cheias de Charme
2013 Salve Jorge
2015 Mister Brau Tia Marizilda
2017 A Força do Querer Ella mateixa
2023 Travessia

Premis i distincions[modifica]

Grammy Llatí[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2000 Millor Àlbum de Samba/Pagode Claridade Nominada
2003 Ao vivo Guanyadora
2006 Uma Nova Paixão Nominada
2010 Acesa Nominada
2012 Duas Faces Nominada
2015 Eterna Alegria Nominada

Premi de la Música Brasilera[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat[19]
1988 Millor Cantant de Samba Alcione Guanyadora
1989 Millor Cantant de Samba Guanyadora
1991 Millor Cantant de Samba Guanyadora
1992 Millor Cantant de Samba Guanyadora
1995 Millor Cantant de Samba Guanyadora
1997 Millor Cantant de Samba Guanyadora
1999 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2002 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2003 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2004 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2005 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2006 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2008 Millor Cantant de Samba Guanyadora
2010 Millor Cantant de Samba[20] Guanyadora
2011 Millor Cantant de Samba[20] Guanyadora
2012 Millor Àlbum (Cançó Popular)[20] Duas Faces (Jam Session) Guanyadora
2012 Millor Cantant (Cançó Popular) Alcione Guanyadora
2013 Millor Cantant de Samba[20] Guanyadora
2014 Millor Cantant de Samba[21] Guanyadora
2015 Millor Cantant de Samba[22] Guanyadora
2018 Millor Cantant[23] Guanyadora
2023 Homenatge Guanyadora

Premi Contigo! MPB FM[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2012 Millor Àlbum de Samba Duas Faces Nominada
Millor Cantant Alcione Nominada
2013 Millor Àlbum de Samba Eterna Alegria Nominada
Millor Cantant Alcione Nominada
2014 Nominada

Premis de la premsa[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2006 Lifetime Achievement Award Alcione Guanyadora

Acadèmia Arts - Sciences - Lettres[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2006 Medalla d'Or Alcione Guanyadora
Any Categoria Candidatura Resultat
2006 Homenatge Alcione Guanyadora

Trofeu de la Premsa[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2003 Millor Cantant Alcione Nominada

Women's Music Events Awards[modifica]

Any Categoria Candidatura Resultat
2020 Homenatge Alcione Guanyadora

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Alcione» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 19 maig 2023].
  2. «Alcione canta em Goiânia nesta sexta». E mais Goiás. [Consulta: 24 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 «Alcione revela que foi demitida aos 20 anos, tem nove irmãos bastardos e é amiga dos ex-maridos» (en portuguès brasiler), 16-04-2012. [Consulta: 21 maig 2023].
  4. «Qual o nome da Alcione?». treinamento24.com. [Consulta: 19 gener 2022].
  5. «Latin GRAMMYs» (en castellà). The Recording Academy. [Consulta: 19 maig 2023].
  6. Figueredo, Emilio. «Alcione, la auténtica Reina de la Samba» (en castellà). Analítica, 04-09-2021. [Consulta: 20 maig 2023].
  7. 7,0 7,1 «Biografia da cantora maranhense Alcione» (en portuguès). Guia de turismo e viagem de Salvador, Bahia e Nordeste Brasileiro, 08-05-2016. [Consulta: 20 maig 2023].
  8. «Abertura de 'A Regra do Jogo' tem música de Alcione e batalha de xadrez épica em 3D». [Consulta: 25 setembre 2016].
  9. Moraes, Pedro. «Alcione declara seu amor pela Mangueira». Veja Rio, 23-02-2017.
  10. «Mangueira do Amanhã in: Instituto Mangueira do Futuro». Arxivat de l'original el 2018-07-31. [Consulta: 20 maig 2023].
  11. «Galeria do Samba: Independentes de Cordovil 1989».
  12. «Galeria do Samba: Unidos da Ponte 1994».
  13. «Alcione, página oficial. Seção discografia».
  14. «Teatro Alcione Nazaré» (en portuguès). Secretaria de Cultura. Centro de criatividade Odylo Costa. [Consulta: 20 maig 2023].
  15. «São Luís recebe “Marrom, O Musical”, homenagem os 50 anos de carreira de Alcione» (en portuguès). O Imparcial, 14-02-2023. [Consulta: 20 maig 2023].
  16. «Alcione será a homenageada do Prêmio da Música Brasileira 2023: “O coração da preta não aguentou!”» (en portuguès). Lu Lacerda. O site da Rio, 26-10-2022. [Consulta: 20 maig 2023].
  17. «Mônica Bergamo: Caetano Veloso vai homenagear Alcione no Prêmio da Música Brasileira» (en portuguès). Folha de S. Paulo, 02-05-2023. [Consulta: 20 maig 2023].
  18. «Alcione será homenageada pela Mangueira no Carnaval 2024». UOL, 13-03-2023.
  19. «Alcyone» (en portuguès). PMB - Prêmio da Música Brasileira. [Consulta: 20 maig 2023].
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 «Confira os ganhadores do Prêmio da Música Brasileira».
  21. «Alcione ganha mais uma vez o Prêmio da Música Brasileira».
  22. «Veja os vencedores do 26º Prêmio da Música Brasileira». G1. Grupo Globo, 11-06-2015. [Consulta: 16 juny 2015].
  23. «Alcione é a melhor cantora no Prêmio da Música Brasileira».

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcione