Alcuí de York

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personabeat Alcuí de York
Raban-Maur Alcuin Otgar.jpg
Alcuí (al mig) amb Raban Maur; miniatura del manuscrit Fuldense (ca. 836) (Österreichische Nationalbibliothek Wien) modifica
Nom original(ang) Ealhwine
(ang) Alhwin
(la) Alcuinus
(la) Albinus modifica
Biografia
NaixementEalhwine (anomenat Albinus o Flaccus)
c. 735 modifica
York modifica
Mort19 maig 804 modifica (68/69 anys)
Tours modifica
Lloc d'enterramentSt. Martí de Tours? 
Abat
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Conegut perfigura intel·lectual de la cort de Carlemany
Activitat
OcupacióTeòleg, poeta, sacerdot, clergue, escriptor i filòsof modifica
ProfessorsEgbert i Æthelbert (en) Tradueix modifica
AlumnesHaimó d'Halberstadt i Hilduin (en) Tradueix modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
diaca i abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificacióantiga
Festivitat19 de maig
PatrocinadorCarlemany modifica

Musicbrainz: ff72ce32-9229-4099-ac28-5d18056b5082 Modifica els identificadors a Wikidata
Alcuí, figura a la teulada del Museu d'Història de l'Art, Viena

Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès. Fou un dels principals amics i consellers de Carlemany i un dels promotors de la renaixença carolíngia del segle VIII. Va estar al davant de l'Escola Palatina, l'escola més gran de l'Imperi carolingi. Va dur a terme diferents reformes per tal de dotar una identitat europea que s'assentava damunt de la civilització antiga i de diverses herències aràbigues.[1]

Biografia[modifica]

El monjo anglès originari de Northumbria va estudiar teologia a l'escola episcopal de York, sota la direcció d'un deixeble de Beda el Venerable, Aelbert, que en va esdevenir el mestre.

L'any 781, el rei Ælfwald II va enviar Alcuí a Roma per a sol·licitar al Papa la confirmació oficial de la condició d'arquebisbat de York i per a confirmar l'elecció del nou arquebisbe, Eanbald I. De retorn cap a York, va trobar Carlemany a Parma i va decidir acceptar-li l'oferta de dirigir l'escola palatina d'Aquisgrà el 782. Des de llavors, fou un dels mestres pensadors del món franc, europeu i un dels promotors de la renaixença intel·lectual.

Va prendre part en els concilis principals de l'època, com el de Frankfurt l'any 794, i es va mostrar molt combatiu contra l'adopcionisme, concretament contra un dels seus màxims impulsors: el bisbe català Fèlix d'Urgell. Va participar en la reforma de la litúrgia i en particular de la revisió dels llibres com el Lectionarium i el Sacramentarium gregorians. Va organitzar l'ensenyament necessari per a la formació de les futures elits administratives de l'imperi i de l'Església catòlica. Va portar a terme un programa d'ensenyament amb una base de la lectura i l'escriptura, organitzant-lo en les set arts liberals (trivium i quadrivium).

Alcuí va figurar en les reunions de l'acadèmia Palatina, on els grans membres de la cort debatien sota la presidència del rei, anomenat David, d'Alcuí que es feia dir Horaci i de Teodulf d'Orleans que es feia dir Píndar.

Abat de Sant Martí de Tours el 796, s'hi va instal·lar el 801 i en va fer un centre del renaixement carolingi. En estretes relacions epistolars amb Carlemany i amb els principals personatges del seu temps, va continuar fins a la mort exercint un veritable magisteri intel·lectual en l'imperi. Aquí va fundar una acadèmia de filosofia i de teologia molt innovadora que va ser un precedent de la universitat i un centre de producció de manuscrits molt important.

Alcuí va morir el 19 de maig de 804 a Tours a l'edat de 74 anys, després d'una vida austera i dedicada a l'estudi.

Obra[modifica]

Alcuí lliura uns manuscrits a Carlemany per Victor Schnetz (1830) (París, Museu del Louvre)

Alcuí va deixar nombroses obres, molt diverses, sobretot tractats de pedagogia i de teologia. De la seva activitat literària, n'han quedat uns poemes llatins, una Bíblia corregida, i el famós Capitularium de Villis, tot i que encara se'n posa en dubte l'autoria.

Bíblia corregida[modifica]

Alcuí, per la seva formació, va preparar una Bíblia corregida, segurament sota les ordres directes de Carlemany.

El Capitularium de villis[modifica]

Més concretament Capitulare de villis vel curtis imperii (ou imperialibus), anomenat Capitularium de villis. És un ordenament sorgit de Carlemany que disposa diverses regles i observances als governadors (Villici) i als dominis (Villae/Villis). No és, com s'ha dit, simples recomanacions, sinó que són regles molt estrictes per ser respectades escrupolosament, sota la pena de sancions dures (multes, revocació, presó...), ja que el text és un recull d'ordenament reial i l'aplicació concreta serà controlada en el terreny pels missi dominici, els enviats del senyor.

Ensenyament[modifica]

Alcuí va ser un promotor de l'ensenyament de les arts liberals. L'estructura de les set arts, el trivi i el quadrivi, va sorgir amb Marcià Capel·la al segle VI, Cassiodor va desenvolupar el trivi i Boeci el quadrivi. Va ser Beda el Venerable qui va transmetre a Occident en l'alta edat mitjana les arts liberals tal com es coneixen avui en dia. Alcuí va promocionar l'aparició de tallers de còpia (scriptorium) que van permetre la difusió de textos sagrats i profans, de l'antiguitat romana.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 4 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcuí de York