Aldaia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAldaia
Escut d'Aldaia
Escut d'Aldaia
Aldaia. Plaça de la Constitució 2.jpg

Localització
Localització d'Aldaia respecte del País Valencià.png
39° 27′ 53″ N, 0° 27′ 39″ O / 39.4647207°N,0.460781°O / 39.4647207; -0.460781
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Horta Oest
Municipis 1
Població
Total 31.320 (2017)
• Densitat 1.957,5 hab/km²
Gentilici Aldaier, aldaiera
Malnom Càneu, càneua[1]
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 16 km²
Altitud 50 m
Limita amb
Partit judicial Torrent
Història
Festa major Del 27 de juliol al 6 d'agost
Patró Crist dels Necessitats
Organització i govern
• Alcalde Guillermo Luján Valero
Economia
Pressupost 26.823.816,00 (2007)
Indicatius
Codi postal 46960
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46021
Codi ARGOS 46021
Altres dades

Web www.aldaia.es
Modifica dades a Wikidata
Dipòsit de l'aigua

Aldaia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.

Geografia[modifica]

El poble està situat en la zona de contacte entre l'Horta de València i el Pla de Quart, fins a les estribacions de la Serra Perenxisa. El terme és completament pla. El terme municipal limita amb el d'Alaquàs, Quart de Poblet i Xirivella (a la mateixa comarca); amb Torrent (a l'Horta Sud) i amb Xiva (a la Foia de Bunyol).

El terme, molt pla, està travessat de nord a sud pel barranc de Xiva (o del Poio) i pel sud de la població pel barranc d'Aldaia.[2] La zona d'horta es rega amb la séquia de Benàger, provinent de Quart de Poblet. Des del nord-oest, el barranc de la Saleta finalitza el seu recorregut prop de l'estació del ferrocarril.[2] Creua el terme la séquia de Manises, que porta aigua del riu Túria, distribuïdes després per la séquia del Comuner d'Aldaia. La població d'Aldaia està dividida per la línia fèrria de Madrid-València. El poble està molt prop d'Alaquàs, amb el qual gairebé formen un sol nucli urbà.

Per accedir a la població, es pot fer des de l'autovia A-3 a través de les eixides 345 i 349B. Des d'Alaquàs es fa a través de la carretera CV-33 i des de Xirivella a través de la carretera CV-409.

Història[modifica]

Bacus d'Aldaia (M.A.N., Madrid).

Hi ha nombrosos vestigis que apunten que la zona va estar poblada en època romana, com ho testifiquen les restes trobades en l'Ereta dels Moros, La Punja i Les Bases, jaciments quasi totalment destruïts per a usos industrials i agrícoles.[2] El primer dels llocs s'identifica com una vila romana, lloc de procedència del Bacus d'Aldaia, actualment exposat al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.[3]

El topònim és d'origen musulmà, Ad daya, que va donar origen a la paraula "aldea". Esta etimologia suggereix que l'origen del poble fóra una aldea més que una senzilla alqueria. A més de tot açò, es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Després de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, igual que la població veïna de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds històriques fins a l'extinció de les senyories en el segle XIX.

El nucli original d'Aldaia se situava en entorn de l'actual plaça de la Constitució, format pels carrers de Coladors, Santa Bàrbara, Sant Antoni i el carrer Major.​ A partir del nucli central, el poble es va estendre cap al sud en la dècada de 1930, en direcció a l'estació de ferrocarril i perllongant el carrer de l'Església, una via perpendicular del carrer major.​ L'expansió posterior es va realitzar en totes les direccions, fusionant-se el casc urbà amb el d'Alaquàs en l'avinguda del Dos de Maig.[2]

Demografia[modifica]

En 1510 el poble tenia 46 famílies (més de 200 habitants), que van ascendir a 60 en 1572 i a 130 en 1609. Amb l'expulsió dels moriscos i la crisi general del segle XVII, la població del terme va descendir a 110 famílies o veïns en 1646, que es van mantenir estables fins a 1713. En 1787, a Aldaia vivien 1500 persones i en 1877 ja hi havia 2175 habitants. A partir d'aquesta etapa, el creixement ha sigut constant.

El corrent immigratori de la dècada dels seixanta i setanta, amb l'arribada de nombrosos immigrants provinents de l'interior valencià i províncies de Castella-la Manxa, explica que en 1981 Aldaia concentrara 20.800 persones, quasi triplicant el nombre d'habitants en vint anys.[2] Aldaia tenia 31.320 habitants en 2017 (INE).

Evolució demogràfica d'Aldaia
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2011 2017
2.050 2.326 2.906 3.236 3.423 3.974 4.570 6.382 9.579 16.157 20.800 22.350 24.485 27.704 28.138 30.645 31.320

Economia[modifica]

Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial. Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls (o palmitos) caracteritzaven la manufactura del poble. Actualment el el sector industrial és molt important, especialment `la indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i fabricació de ventalls o palmitos. Més del 20% del terme municipal és sòl industrial.[2] Una de les principals fàbriques del municipi és la planta de Danone.

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu (95% de les terres cultivades), aprofitant l'aigua del Túria, a través de la séquia de Manises.[4] Ara, sols un 1,5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectàrees de regadiu i les 45 de secà. En les primeres destaquen els cítrics (amb 613 hectàrees) i en les segons les garrofes (26 hectàrees).[2] Les terres, molt repartides (el 98% són menors de 5 ha), són explotades per administració directa.[4] Els treballadors dels serveis són un 49%, mentre que els del sector de la construcció són un 12%. A Aldaia se situa a més un gran centre comercial inaugurat en 2000 i que compta amb 135.000 m², un dels més grans d'Espanya.[2]

Aldaia està situada en un lloc privilegiat, perquè està molt ben connectada mitjançant una xarxa de comunicacions terrestres amb la ciutat de València i l'aeroport de Manises. A més, pel seu terme passa l'autovia de Madrid (A-3), que uneix la gran ciutat amb els pobles de l'interior de la província de València, i la Ronda Est, que enllaça els pobles de la comarca de l'Horta Sud. Respecte al transport públic, dos mitjans de comunicació travessen el poble: una línia d'autobusos i dues de tren, una de rodalia (València-Bunyol-Utiel) i una regional (València-Cuenca-Madrid). Disposa d'un macrocentre comercial, , Bonaire, inaugurat l'any 2000, que és un dels més grans de l'Estat espanyol, amb 135.000m2 de superfície.[2]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 8 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Ciutadans, 3 de Sí que es pot Aldaia, 2 de Compromís i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Escudo de Aldaia.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Aldaia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Guillermo Luján Valero 5.391 32,82% 8 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Carmen Javega Martínez 3.035 18,47% 4 (Red Arrow Down.svg-7)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Patrícia García Guasp 2.102 12,80% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Sí que es pot Aldaia Si-que-es-pot-Aldaia.png Gloria Folch Blanca 2.058 12,53% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Compromís per Aldaia Compromís (isotip).svg Carles Andrés Raga 1.888 11,49% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Unida-Els Verds: Acord Ciutadà EUPV-EVPV.png Juanjo Llorente Albert 832 5,06% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Altres candidatures[5] Transparent.gif 926 5,64% 0
Vots en blanc Transparent.gif 196 1,19%
Total vots vàlids i regidors 16.618 100 % 21
Vots nuls 211 1,27%**
Participació (vots vàlids més nuls) 16.639 70,10%**
Abstenció 7.098* 29,9%**
Total cens electoral 23.737* 100 %**
Alcalde: Guillermo Luján Valero (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PSPV[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de València.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Aldaia és Guillermo Luján Valero de PSPV-PSOE.[10][11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Vilanova Almenar PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Enric Luján Folgado PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Enric Luján Folgado PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Enric Luján Folgado PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Enric Luján Folgado
Desamparats Navarro i Pròsper
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
25/10/1997
Dimissió/renúncia
--
1999 - 2003 Desamparats Navarro i Pròsper PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Desamparats Navarro i Pròsper PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Desamparats Navarro i Pròsper PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Carmen Jávega Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Guillermo Luján Valero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments[modifica]

Església de l'Anunciació
  • Església de la Mare de Déu de l'Anunciació. Edifici construït entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gòtics de la fàbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que té 16 metres de longitud, 15 d'alçada i 9 d'amplitud. La capella de la Comunió és del segle XIX.
  • Església del Salvador i la Mare de Déu de la Salette.[12]
  • Ermita de la Mare de Déu de la Saleta, construïda en 1887.
  • Ermita de Sant Miquel, xicotet temple situat al carrer Sant Miquel.
  • Casa del Bollo. Típica casa de poble de finals del XVIII, restaurada i destinada a Centre de Convivència.
  • Casa del Tio Carmelo. Vivenda típica de l'horta, actualment Centre Mediambiental.
  • Casa de la Llotgeta'. Edifici senyorial d'estil renaixentista de finals del segle XVI i principis del XVII. Està situada davant de l'Església de l'Anunciació, va ser propietat dels comtes de Nules i és un exemple de l'arquitectura civil d'aqueix període, en el qual destaquen els arcs de la façana. Actualment alberga el Museu del Palmito, una mostra etnològica i artística dels ventalls realitzats en la població.[13]
  • Antiga cisterna d'aigua, del s. XVII.
  • Mina d'Aldaia. Es conserva en mal estat però queden alguns pous i part de les estructures.

Festes i celebracions[modifica]

Les festes majors d'Aldaia se celebren entre el 24 de juliol i el 6 d'agost, dia del seu patró, el Santíssim Crist dels Necessitats, quan se celebra la solemne processó i el cant de la carxofa. El dia abans es produeix la tradicional "Baixà" del Crist dels Necessitats des de la parròquia de La Saleta fins a la de L'Anunciació, declarada Bé d'Interés turístic Local en 2010.[14] De les festes majors destacar també altres actes típics del municipi com són la festa del farolet, el corretraca, la "Cordà", la "Pujà" del Crist, la cavalcada, l'ofrena, el tir i arrossegament, els festivals de bandes, el sopar dels majors, la setmana "barrakuda", la desfilada de moda, concerts destacats a l'aire lliure...

A Aldaia se celebren també multitudinàriament les falles i el dia de Sant Josep entre el 15 i el 19 de març, la diada del 9 d'octubre, el Cant de l'Aurora a principis de maig, la Festa de les Fadrines el 8 de setembre. la Festa de Sant Roc en setembre. Les festes dels barris són igualment importants com poden ser a La Saleta, Sant Miquel, Sant Rafel, La Verge del Pilar o Sant Antoni.

Persones rellevants[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Càneu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Aldaia». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. «Baco de Aldaia, El». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. 4,0 4,1 «Aldaia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. També hi participaren Gent d'Aldaia (GA) (660 vots,4,02%) i Unió, Progrés i Democràcia (266 vots, 1,62%).
  6. Redacció «Guillermo Lujan se convierte en el nuevo alcalde de Aldaia» (en castellà). hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 31 [Consulta: 3 agost 2015].
  9. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Aldaia», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  10. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  11. 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Aldaia. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  12. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 30 desembre 2016].
  13. «Museu del Palmito. Aldaia». Museu Valencià d'Etnologia.
  14. «Festes d'Interés Turístic de la Comunitat Valenciana».

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldaia Modifica l'enllaç a Wikidata