Aldebaran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAldebaran
Occultation.jpg
Nomenclatura
Bayerα Tau Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed87 Tau Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 35m 55.2391s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)16° 30' 33.4885''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,86[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable irregular lenta Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi65,15 mas/a[3] (ascensió recta)
−190,02 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial54,26 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi50 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deHexàgon d'hivern Modifica el valor a Wikidata
PlanetesAldebaran b (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralK5III[36] Modifica el valor a Wikidata
Radi44,13 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.885 K[37]
3.893 K[37] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació4,3 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,24[37]
−0,28[37] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf Tau Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
2MASS J04355524+1630331 (2MASS)
GSC 01266-01416 (GSC)
HD 29139 (Henry Draper Catalogue)
HIP 21421 (Catàleg Hipparcos)
HR 1457 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 04330+1624 (IRAS)
SAO 94027 (Catàleg SAO)
GJ 171.1 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 9159 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Tau (nomenclatura de Bayer)
ADS 3321 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+16 400 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 838711 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+16 629 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J04359+1631A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 436 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+16 629 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 6116 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 168 (FK5)
GC 5605 (Catàleg General de Boss)
GCRV 2689 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 21421 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 04302+1619 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +20087 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 898 (JP11)
LSPM J0435+1630 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 11462 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 962 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 13584 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 1014 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 119 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 120061 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 601 (RAFGL)
ROT 655 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30168 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 3349 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 1266-1416-1 (Catàleg Tycho)
UBV 4426 (UBV)
UBV M 10223 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100029139 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Tau (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J04359+1631A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 16 1233 (YZ)
uvby98 100029139 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
87 Tau (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol

Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja i gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment, Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol). El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la Terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que es deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'UA. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 júpiters i orbitant a una distància d'1,35 UA.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa 'el seguidor', una referència al fet que l'estrella sembla seguir les plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla el membre més brillant del cúmul obert de les híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les híades i és, de fet, una estrella independent.

Ocultisme nazi[modifica]

Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la "raça ària" i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[38]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldebaran
  1. ↑ 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «ASTROMETRIC STUDIES OF ALDEBARAN, ARCTURUS, VEGA, THE HYADES, AND OTHER REGIONS» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 13-06-2008, pàg. 452–460. DOI: 10.1088/0004-6256/136/1/452.
  4. ↑ 4,0 4,1 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  5. ↑ Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  6. ↑ «Calibrating the metallicity of M dwarfs in wide physical binaries with F-, G-, and K-primaries - I: High-resolution spectroscopy with HERMES: stellar parameters, abundances, and kinematics» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2018, pàg. 1332–1382. DOI: 10.1093/MNRAS/STY1295.
  7. ↑ «G.P. Kuiper's spectral classifications of proper-motion stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1985, pàg. 197–227. DOI: 10.1086/191069.
  8. ↑ «Spectral classification» (en anglès). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 1973, pàg. 29.
  9. ↑ Afirmat a: Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity. Autor: Olin J. Eggen. Pàgina: 79. Data de publicació: 1962.
  10. ↑ Afirmat a: Spectral classification of Southern fundamental stars. Pàgina: 1. Data de publicació: 1962.
  11. ↑ «Stellar groups. VI. Space motions of the dwarfs A-type and giant M-type stars in the solar neighbourhood» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1960, pàg. 448–462. DOI: 10.1093/MNRAS/120.5.448.
  12. ↑ «Photoelectric measurements of the lambda 4200 A CN band and the G band in G8-K5 spectra» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1960, pàg. 287–316. DOI: 10.1093/MNRAS/120.4.287.
  13. ↑ Afirmat a: Contribution aux recherches de photometrie photoelectrique dans la Galaxie. Pàgina: 52. Data de publicació: 1959.
  14. ↑ Afirmat a: Standard stars for spectral classification. Pàgina: 1. Data de publicació: 1959.
  15. ↑ «The abundance of Lithium and convective mixing in stars of type K» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1959, pàg. 843–871. DOI: 10.1086/146777.
  16. ↑ Afirmat a: Spectral types of bright southern stars. Pàgina: 125. Data de publicació: 1955.
  17. ↑ Afirmat a: A quantitative spectral classification of F0-K5 stars with well determined distances. Pàgina: 3. Data de publicació: 1958.
  18. ↑ «Some theoretical aspects of H and K emission in late-type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 604–615. DOI: 10.1086/146574.
  19. ↑ «Multicolor photoelectric photometry of stars with composite spectra» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 572–594. DOI: 10.1086/146571.
  20. ↑ Afirmat a: Intensities of isotopic C bands in the spectra of 12 N-type stars. Pàgina: 67. Data de publicació: 1958.
  21. ↑ Afirmat a: The color-luminosity diagram for stars in the vicinity of the Sun. Pàgina: 42. Data de publicació: 1957.
  22. ↑ «H and K Emission in Late-Type Stars: Dependence of Line Width on Luminosity and Related Topics» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1957, pàg. 661–683. DOI: 10.1086/146339.
  23. ↑ «A spectroscopic comparison between high and low velocity K giants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1957, pàg. 123–138. DOI: 10.1086/146288.
  24. ↑ «Distribution of the nearer bright stars in the color-luminosity array». Astronomical Journal, 1957, pàg. 45–55. DOI: 10.1086/107457.
  25. ↑ «The infrared spectral classification of M-type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 342–345. DOI: 10.1086/146229.
  26. ↑ «Six-color photometry of stars. VIII. The colors of 409 stars of different spectral types» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 440–457. DOI: 10.1086/146181.
  27. ↑ «Axial Rotation and Line Broadening in Stars of Spectral Types F0-K5» (en anglès). Astrophysical Journal, gener 1955, pàg. 118–143. DOI: 10.1086/145969.
  28. ↑ «Magnitudes and colors for 833 Northern and Southern stars». Astronomical Journal, 1955, pàg. 65–92. DOI: 10.1086/107118.
  29. ↑ «Catalogue and bibliography of emission-line stars of types later than B». The Astrophysical Journal Supplement Series, novembre 1954, pàg. 175–268. DOI: 10.1086/190007.
  30. ↑ «A study of the galactic cluster NGC 2287» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 188–196. DOI: 10.1086/145809.
  31. ↑ «Some characteristics of color systems» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1953, pàg. 92–105. DOI: 10.1086/145729.
  32. ↑ «Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1953, pàg. 313–352. DOI: 10.1086/145697.
  33. ↑ «Some emission-line G-type stars». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1952, pàg. 71–74. DOI: 10.1086/126425.
  34. ↑ Nancy Roman «The Spectra of the Bright Stars of Types F5-K5» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1952, pàg. 122–143. DOI: 10.1086/145598.
  35. ↑ Afirmat a: An atlas of stellar spectra with an outline of spectral classification. Pàgina: 0. Data de publicació: 1943.
  36. ↑ Davide Gandolfi «REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 04-11-2009, pàg. 1313-1330. DOI: 10.1051/0004-6361/200913327.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  38. ↑ Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aldebaran&oldid=25890616»