Aldebaran

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaAldebaran
Taurus constellation map.png
Nomenclatura
Bayer α Tauri
Flamsteed 87 Tauri
Altres HD 29139; HR 1457; BD+16°629
Dades d'observació
època 2000
Constel·lació Taure
Ascensió recta (α) 4h 35m 55,2s
Declinació (δ) +16° 30' 33"
Magnitud aparent (V) 0,85m
Variabilitat polsant
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 65 a.ll. 20 pc
Magnitud absoluta -0,6m
Paral·laxi 0,048"
Part de Taure i Triangle hivernal
Característiques físiques
Tipus espectral K5+ III
Lluminositat ~150 LS
Radi ~40 RS
Massa ~4 MS
Temperatura superficial 3.700 K
Més informació
Codi de catàleg 2MASS J04355524+1630331 (2MASS)
GSC 01266-01416 (GSC)
HD 29139 (Henry Draper Catalogue)
HIP 21421 (Catàleg Hipparcos)
HR 1457 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 04330+1624 (IRAS)
SAO 94027 (Catàleg SAO)
GJ 171.1 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 9159 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Tau (Nomenclatura de Bayer)
ADS 3321 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+16 400 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 838711 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+16 629 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J04359+1631A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 436 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+16 629 1 (Catalog of Stellar Identifications)
CSV 6116 (Catalogue of suspected variable stars)
FK5 168 (FK5)
GC 5605 (Catàleg General de Boss)
GCRV 2689 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 21421 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 04302+1619 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
IRC +20087 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 898 (JP11)
LSPM J0435+1630 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 11462 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 962 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 13584 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 1014 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 119 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 120061 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 601 (RAFGL)
ROT 655 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
SRS 30168 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 3349 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 1266-1416-1 (Tycho Catalogue)
UBV 4426 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 10223 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100029139 V (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
V* alf Tau (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J04359+1631A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 16 1233 (YZ)
Modifica dades a Wikidata

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol

Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja, gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment, Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol). El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la Terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que es deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'UA. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 júpiters i orbitant a una distància d'1,35 UA.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa 'el seguidor', una referència al fet que l'estrella sembla seguir les plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla ser el membre més brillant del cúmul obert de les híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les híades i és, de fet, una estrella independent.

Ocultisme nazi[modifica]

Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la "raça ària" i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldebaran Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550.