Aldoè
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 609  Sancy-les-Cheminots | ||
| Mort | 24 agost 686 (76/77 anys) Clichy | ||
| Bisbe de Rouen | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, escriptor | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 24 d'agost | ||
| Família | |||
| Pare | Autharius | ||
| Germans | Rado Adon de Jouarre | ||
Aldoè (francès: Ouen de Rouen) (Sancy-les-Cheminots, 609 - Clichy, 24 d'agost de 686) Audoè, en francès Ouen o Dadon, fou un aristòcrata franc, conseller de diversos reis merovingis i bisbe de Rouen. És venerat com a sant a l'Església catòlica i l'ortodoxa.
Biografia
[modifica]Va néixer a prop de Soissons en una família noble de Nèustria, que tenia terres a les valls superiors del Sena i de l'Oise. El seu pare era Authaire (Audecharius). Audoin era cosí germà d' Agilbert, bisbe dels saxons occidentals. Va passar la seva infantesa a Ussy-sur-Marne, i després va ser enviat a ser educat a l'abadia de Saint-Médard de Soissons. D'allà va passar a la cort de Clotar II (m.629), i a la cort conegué altres personalitats, com Vandregisil, Romà, Desideri de Caors o Sulpici el Pietós, després canonitzats. Se li va donar formació tant militar com literària a joves nobles, va servir a Dagobert I com un dels seus referents (administradors).[1] "La llar de Clothar sembla haver tingut una importància especial per determinar qui havia de tenir importància política durant els dos regnats següents".[2]
Va formar part d'un grup de joves cortesans com Wandrille i Didier de Cahors i era un amic íntim d'Eligius, del qual va escriure la vita. Ell i Eligius van servir com a enviats reials per persuadir Amadus de batejar el fill de Dagobert. Segons Ian Wood, "...Audoin i Eligius van ser sens dubte els eclesiàstics més influents a França durant el segle VII".[3]
El 634 Audoin va ser ordenat sacerdot per Dieudonné, bisbe de Mâcon. L'any següent, ell i els seus germans Ado i Rado van fundar l'abadia de Rebais, en uns terrenys donats pel rei Dagobert. Audoin va nomenar el seu parent, Agilus, com a primer abat. També va participar en la fundació del monestir de Saint-Wandrille a Rouen i d'un monestir a Fécamp. Fredegar informa que, fins i tot com a referèndum judicial, Audoin tenia la reputació de ser un home religiós.[4] Segons Wilhelm Levison a la seva Vita Audoini episcopi Rotomagensis, Audoin va passar un any a l'exili evangèlic com a missioner a Espanya just abans de convertir-se en bisbe.[5]
El seu successor Dagobert I el feu conseller seu, càrrec que també va tenir amb el seu fill Clodoveu II. També aconsellà santa Batilde, esposa de Clodoveu i regent en nom de Clotari III.
Laic encara, el 636 Audoè va fundar l'abadia de Rebais, de monjos columbanians procedents de Luxeuil. El 640 fou elegit bisbe de Rouen i el 13 de maig de 641 fou ordenat bisbe.[6] El 644 va convocar el sínode de Chalon-sur-Saône per combatre la simonia; va afavorir les missions d'evangelització dels pagans i la difusió dels monestirs, especialment els columbanians, fundant-ne els de Fontenelle i Jumièges. Va escriure una Vita Eligii, explicant la vida del seu bon amic Eloi de Noyon.
Morí el 684 a Clichy, prop de París i fou sebollit al monestir de Saint-Pierre de Rouen, anomenat llavors de Saint-Ouen.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Fouracre, Paul and Gerberding, Richard A., Late Merovingian France, Manchester University Press, 1996 ISBN 9780719047916
- ↑ Wood, Ian.
- ↑ Wood, Ian.
- ↑ The Chronicle of Fredegar, IV, Ch.78, (J.M. Wallace-Hadrill, ed.), London, 1960, p. 66
- ↑ Levison, Wilhelm, Life of Audoin, Bishop of Rouen (Vita Audoini episcopi Rotomagensis, BHL 750, CPL 2088), 1910, pp. 553-567.
- ↑ Fouracre, Paul and Gerberding, Richard A., Late Merovingian France, Manchester University Press, 1996 ISBN 9780719047916
- ↑ «Sant' Audoeno» (en italià). [Consulta: 20 abril 2025].
