Aldrich Ames
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 maig 1941  River Falls (Wisconsin) | ||
| Mort | 5 gener 2026 (84 anys) Institució Correccional Federal de Cumberland (Maryland) | ||
| Formació | Universitat George Washington - historiografia (–1967) Universitat de Chicago (–1962) institut de McLean | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Servei d'intel·ligència, intel·ligència militar i espionatge | ||
| Ocupació | espia, agent del govern | ||
| Ocupador | CIA | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Rússia | ||
| Altres | |||
| Cònjuge | Rosario Casas Dupuy | ||
| Pare | Carleton Cecil Ames | ||
| Condemnat per | espionatge (1994) → (cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional) | ||
 | |||
Aldrich Ames (anglès: Aldrich Hazen Ames) (River Falls, 26 de maig de 1941 - Institució Correccional Federal de Cumberland, 5 de gener de 2026)[1] fou un agent de contraespionatge de la CIA que va actuar com a agent doble pel KGB soviètic. Durant gairebé una dècada, va revelar la identitat de nombrosos agents estatunidencs actius a l'URSS, molts dels quals van ser executats. Detingut i jutjat el 1994, el seu cas és considerat un dels més greus en la història de l'espionatge dels Estats Units d'Amèrica.[2][3]
Biografia
[modifica]Aldrich Ames va néixer el 26 de maig de 1941 a River Falls, Wisconsin, fill de Carleton Cecil Ames, professor al Wisconsin State College–River Falls, i de Rachel Aldrich, professora d'anglès. El 1952, el seu pare va entrar a treballar a la Direcció d'Operacions de la CIA, fet que va portar la família a traslladar-se a Virgínia. L'Aldrich, el fill gran de tres germans, va estudiar a l'institut McLean, a McLean, Virgínia. Durant els estius va treballar a la CIA com a analista d'arxius dins un programa per a fills d'empleats. El 1959 es va matricular a la Universitat de Chicago per estudiar cultures estrangeres i història, però el seu rendiment acadèmic es va ressentir a causa del seu interès pel teatre. Tot i això, després de cinc anys, va poder obtenir el grau d'Història a la Universitat de Chicago.[4]
Agent de la CIA
[modifica]A partir de 1962 va treballar a la Divisió d’Integració de Registres del Directori d'Operacions (Records Integration Division of the Operations Directorate). Les seves bones avaluacions van fer possible que, el 1969, obtingués la seva primera destinació com a agent de camp a Ankara, Turquia, amb la missió de reclutar oficials d'intel·ligència soviètics perquè actuessin com a agents dobles al servei dels Estats Units. Aquell mateix any, Aldrich Ames es va casar Nancy Segebarth, companya de la CIA a qui havia conegut durant el programa de formació de l'agència.
Durant la seva estada a Ankara, Ames va aconseguir infiltrar-se en l'organització comunista DEV-GENÇ a través d'un company d'habitació de l'estudiant activista Deniz Gezmiş, que més tard seria executat pel govern turc. A canvi de 75 dòlars, li va demanar els noms dels membres de l'organització que coneixia, així com detalls específics sobre les seves activitats.[5]
Talp del KGB
[modifica]El 1983 va ser destinat a l'ambaixada dels Estats Units a Mèxic, on va conèixer Rosario Casas Dupuy, empleada de la missió diplomàtica colombiana. Després de retornar als Estats Units, va iniciar el procés de divorci de la seva esposa Nancy i va començar una relació amb la Rosario, amb qui posteriorment es casaria. Les dificultats econòmiques derivades del divorci i el seu elevat nivell de vida van contribuir a la seva decisió de buscar ingressos addicionals. A mitjan anys vuitanta, en el context de la Guerra Freda, Ames va començar a vendre informació classificada a la Unió Soviètica.[4]
Ames va començar a espiar per a la Unió Soviètica el 1985, quan va acudir a l'ambaixada de l'URSS a Washington per oferir informació classificada dels Estats Units a canvi de diners. En aquell moment estava destinat a la Divisió Europea i de Contraespionatge de la CIA, on era responsable de l'anàlisi de les operacions d'intel·ligència soviètiques. Això li proporcionava accés a la identitat de nombroses fonts dels Estats Units dins del KGB i de les Forces Armades Soviètiques. La informació que va transmetre va comprometre prop d'un centenar d'operacions d'intel·ligència i va provocar l'execució d'almenys deu agents nord-americans a l'altra banda del Teló d'Acer.
En total, els soviètics van pagar a Ames prop de 4,6 milions de dòlars pels seus serveis, cosa que li va permetre mantenir un nivell de vida molt superior al que podia sostenir amb el seu salari com a agent de la CIA. Amb tot, Ames no mostrava cap afinitat ideològica amb la Unió Soviètica. Més aviat, s'havia convertit en un oportunista motivat per l'ambició econòmica i el desig d'obtenir ingressos molt per sobre dels que li proporcionava la seva feina oficial. Ames i la seva esposa Rosario van gastar aproximadament 2,5 milions de dòlars dels fons que havien rebut de la Unió Soviètica, mentre que uns 2,1 milions addicionals van quedar dipositats en un compte secret d'un banc rus, amb la intenció d'utilitzar-los després de la seva retirada de les activitats d'espionatge.[4][5][6]
A la caça del talp
[modifica]
A partir de 1985, la xarxa d'espionatge de la CIA dins del bloc soviètic, que havia costat anys d'establir, va començar a desintegrar-se de manera alarmant. Diversos agents i col·laboradors van desaparèixer o van ser detinguts en un lapse de temps molt curt, cosa que va comprometre greument la capacitat operativa de l'agència en un moment en què la Guerra Freda encara no havia conclòs. Davant aquesta situació, la direcció de la CIA es va mostrar reticent a admetre que la causa podia ser la infiltració d'un talp dins de la mateixa organització.[7]
Les primeres investigacions es van centrar principalment en la possibilitat d'una bretxa en les comunicacions, provocada per dispositius d'escolta soviètics ocults, o bé en una intrusió informàtica del KGB a la xarxa de la CIA mitjançant vulnerabilitats de seguretat o la filtració de contrasenyes.
Amb el pas dels anys, i especialment a partir de 1990, la CIA va arribar a la conclusió que existia un talp dins de l'agència, després que tots els intents per identificar l'origen de les filtracions d'informació confidencial i documents classificats resultessin infructuosos. Al mateix temps, el reclutament de nous agents soviètics havia quedat pràcticament paralitzat.
Anys més tard, la CIA seria durament criticada per no haver sospitat abans d'Aldrich Ames, malgrat el notable increment del seu nivell de vida a partir de mitjan anys vuitanta. Una companya seva —també amiga de la seva esposa, Rosario Ames— va observar, per exemple, que aquesta havia pogut pagar al comptat unes costoses cortines per a tota la seva casa, mentre ella, amb un salari similar, havia hagut de fer front a una compra comparable mitjançant pagaments ajornats. Aquest i altres signes externs de riquesa no van despertar sospites dins de l'agència fins molt més tard.
Tot i que el salari oficial d'Ames a la CIA era d'uns 60.000 dòlars anuals, va poder permetre’s diversos luxes poc coherents amb la seva situació econòmica:
- Un habitatge valorat en uns 400.000 dòlars a Arlington (Virgínia), adquirit íntegrament en efectiu.
- Un automòbil esportiu Jaguar valorat en aproximadament 60.000 dòlars.
- Factures telefòniques mensuals superiors als 6.000 dòlars, majoritàriament corresponents a trucades internacionals a Bogotà, realitzades per la seva esposa Rosario per mantenir contacte amb la seva família.
- Vestits fets a mida, que van substituir la roba més modesta que havia utilitzat anteriorment, i que destacaven clarament per sobre de la dels seus companys de la CIA.
- Un nivell de crèdit molt superior als seus ingressos formals, amb diverses targetes de crèdit les quotes mensuals de les quals excedien el seu salari com a agent.[8]
Alguns analistes han suggerit que la investigació sobre l'origen de les filtracions d'informació confidencial va perdre empenta perquè, a finals de la dècada de 1980, la CIA encara patia les conseqüències polítiques i institucionals de l'escàndol Iran-Contra, i volia evitar un nou episodi que pogués danyar encara més la seva imatge. Una altra possible explicació és que l'agència volia prevenir una situació semblant a la viscuda durant la dècada de 1970, quan el seu exdirector James Angleton, conegut per la seva obsessiva convicció que la CIA estava “infestada” d'agents dobles soviètics, va provocar una profunda inestabilitat interna. Malgrat les sospites i els indicis, Ames va aconseguir superar sense dificultats els exàmens poligràfics als quals va ser sotmès el 1986 i el 1991, mentre encara treballava activament per a la Unió Soviètica.
Diverses anàlisis psicològiques posteriors han suggerit que Ames podria haver presentat trets sociopàtics, cosa que li hauria conferit una certa immunitat emocional davant el polígraf, o bé que s'havia entrenat específicament per enganyar-lo. El mateix Ames admetria més tard que les tècniques per superar amb èxit el detector de mentides són relativament senzilles d'aprendre i aplicar. Alguns crítics han argumentat que l'excessiva confiança de la CIA en el polígraf va resultar perjudicial per a la seguretat nacional dels Estats Units. En realitat, l'ús del polígraf com a detector de mentides no té una validació científica sòlida, i altres espies coneguts també van aconseguir enganyar-lo durant anys.[9][10]
Davant la incapacitat de la CIA per identificar l'origen de les filtracions d'informació i, sobretot, per la por que la seva pròpia divisió de contraespionatge no fos prou segura per gestionar la investigació, l'agència va decidir sol·licitar la col·laboració de l'FBI. Aquest organisme va centrar ràpidament la seva atenció en Ames com a un dels principals sospitosos i va començar a mantenir-lo sota vigilància constant.
Arrest i judici
[modifica]
El febrer de 1994, Aldrich Ames tenia previst un viatge a Moscou en el marc de les seves funcions a la CIA, fet que va despertar el temor de l'FBI que pogués aprofitar l'ocasió per desertar i sol·licitar asil polític a Rússia. Davant aquest risc, l’FBI va detenir Ames i la seva esposa, Rosario Casas Dupuy, el 21 de febrer de 1994, acusats d'haver proporcionat informació altament classificada al KGB i, posteriorment, al seu organisme successor, el Servei d’Intel·ligència Exterior (SVR) de la Federació Russa.[8]
En la seva declaració davant el tribunal, Aldrich Ames va admetre haver compromès “pràcticament tots els agents soviètics de la CIA i d'altres serveis d'intel·ligència estrangers que coneixia”, així com haver proporcionat a la Unió Soviètica i posteriorment a Rússia una “enorme quantitat d'informació sobre la política exterior, la defensa i la seguretat dels Estats Units”. El 22 de febrer de 1994, Ames i la seva esposa van ser acusats formalment pel Departament de Justícia dels Estats Units d'haver espiat per a la Unió Soviètica i, durant un breu període posterior, per a la Rússia postsoviètica.[2]
Ames podria haver estat condemnat a pena de mort, ja que la seva traïció va provocar l'execució de diversos agents de la CIA a la Unió Soviètica. No obstant això, va optar per cooperar amb la fiscalia i declarar-se culpable dels càrrecs d'espionatge per evitar la pena capital, rebent finalment una condemna de cadena perpètua. La seva esposa, Rosario Casas Dupuy, va ser condemnada a cinc anys de presó per conspiració per cometre espionatge i evasió fiscal; un cop completada la pena, va ser deportada a Colòmbia. Ames, registrat com a pres federal núm. 40087-083, va ser reclòs a la Penitenciaria d'Alta Seguretat d'Allenwood, a Pennsilvània.[4]
Encara que va rebre un total de 4,6 milions de dòlars per les seves activitats d'espionatge a favor de la Unió Soviètica, més de dos milions continuen avui dia dipositats en un compte bancari secret. El Servei d’Intel·ligència Exterior (SVR) de la Rússia postcomunista s'ha negat a facilitar al govern dels Estats Units informació sobre aquest compte, argumentant que els fons van ser guanyats legítimament per Aldrich Ames i que, per tant, li continuaven pertanyent.
Agents dobles descoberts per Aldrich Ames
[modifica]| Nom[2][5] | Afilació/Càrrec | Paper o informació facilitada | Destí final |
| Dmitri Poliakov | GRU, general | Una de les fonts més valuoses de la CIA | Arrestat el 1986 i executat el 1988 |
| Adolf Tolkatxov | Enginyer d'aviònica | Clau per als programes de radar i caça soviètics | Arrestat el 1985 i executat el 1986 |
| Valeri Martinov | KGB | Reclutat a Washington; forçat a tornar a Moscou | Executat el 1987 |
| Serguei Motorin | KGB | Reclutat per l'FBI a Washington; identificat per Ames | Executat el 1986 |
| Boris Iujin | KGB | Informà la CIA sobre xarxes del KGB | Empresonat 15 anys; amnistiat el 1992 |
| Vladimir Potaixov | Institut EUA-Canadà | Analista que informava la CIA | Condemnat a 13 anys; amnistiat el 1992 |
| Leonid Polesxuk | KGB, contrainformació | Agent de contrainformació que col·laborava amb la CIA | Arrestat i executat el 1986 |
| Vladímir Piguzov | KGB (Indonèsia) | Informador de la CIA | Arrestat i executat el 1987 |
| Oleg Gordievski | KGB (Londres) | Agent de l'MI6; delatat i posteriorment exfiltrat pel Regne Unit | Va sobreviure. La delació d'Ames és discutida. |
| Serguei Bokhan | GRU | Agent de la CIA a Atenes | Alertat del perill i exfiltrat als EUA |
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Aldrich Ames, l’agent de la CIA que va vendre secrets als soviètics» (en anglès). El Punt Avui, 07-01-2026. [Consulta: 7 gener 2026].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 U.S. Senate Select Committee on Intelligence (1994), An Assessment of the Aldrich H. Ames Espionage Case and Its Implications for U.S. Intelligence (Vol. I i II). https://www.intelligence.senate.gov/wp-content/uploads/2024/08/sites-default-filesations-10390.pdf
- ↑ https://www.britannica.com/biography/Aldrich-Ames Enciclopèdia Britannica. Biografia
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Werner, Tim. Betrayal: The Story of Aldrich Ames, an American Spy (en anglès). 1995. New York: Random House..
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Earley, Pete. Confessions of a Spy: The Real Story of Aldrich Ames. (en anglès). 1997. Putnam Pub Group.
- ↑ Riehl, Richard; Powers, Thomas. The Main Enemy: The Inside Story of the CIA’s Final Showdown with the KGB. (en anglès). 1997. New York: Random House..
- ↑ Powell, Bill (2002), Treason: How a Russian Spy Led an American Journalist to a U.S. Double Agent, Simon & Schuster, ISBN 0-7432-2915-0
- ↑ 8,0 8,1 Wise, David (1995), Nightmover: How Aldrich Ames Sold the CIA to the KGB for $4.6 Million, HarperCollins.
- ↑ Ross, Brian and Richard Esposito. «Investigation Continues: Security Breach at the White House». ABC News, 06-10-2005. "Officials say Aragoncillo passed several lie detector tests that are routinely given to individuals with top secret clearances."
- ↑ Bachelet, Pablo. «Book outlines how spy exposed U.S. intelligence secrets to Cuba». McClatchey Washington Bureau, 13-10-2006. Arxivat de l'original el 18 de abril de 2015. "She first came under U.S. suspicion in 1994, when Cuba detected a highly secret electronic surveillance system. Montes took a polygraph test and passed it."