Aleksàndrov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAleksàndrov
Алексaндров
Bandera d'Aleksàndrov Escut d'Aleksàndrov
Q4485325
Russia-aleksandrov-courthouse,lenin statue.jpg
Plaça Sovétskaia, on es pot veure el monument a Lenin i els jutjats.

Localització

56° 23′ 37″ N, 38° 42′ 54″ E / 56.393611111111°N,38.715°E / 56.393611111111; 38.715
Estat Rússia
Província Província de Vladímir
Població
Total 61.551 (2010)
• Densitat 2.367,35 hab/km²
Geografia
Superfície 26 km²
Altitud 190 m
Història
Fundació segle XIV
Indicatius
Codi postal 601650-601657
Fus horari UTC+03:00
Prefix telefònic 49244
Codi OKTMO 17605101001
Codi OKATO 17205501000
Altres dades

Web http://gorodaleksandrov.ru/
Modifica dades a Wikidata

Aleksàndrov (en rus Алексaндров) és una ciutat, i centre administratiu, de la província de Vladímir, a Rússia. Es troba a la vora del riu Sèraia, un afluent del Xernà, a 120 km al nord-est de Moscou. Les ciutats més properes són Strúnino (a 8 km a l'oest) i Karabànovo (a 9 km al sud). El 2010 tenia prop de 62.300 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Ilià Repin (1844-1930), Ivan el Terrible i el seu fill Ivan el 16 de novembre de 1581 (1885).

La primera menció de la ciutat es troba en un ukaz del segle XIV d'Ivan I, on s'anomenava Aleksàndrovskaia Slobodà. El 1513 es va construir al costat de la població un palau envoltat per un gran jardi per ordre del gran príncep Basili III, per això la ciutat va rebre el nom de la "Versalles russa".

La ciutat d'Aleksàndrov fou la capital de Rússia durant disset anys, del 1564 al 1581, sota el govern d'Ivan el Terrible, fins que va acceptar tornar la cort a Moscou, únicament després d'obtenir el permís de l'Església Ortodoxa Russa per fundar l'Oprítxnina. És durant aquesta època que, el 1553, havia mort poc després de néixer el seu fill primogènit Dmitri, ofegat en un riu. De l'època d'Ivan se'n conserva l'actual monestir de l'Ascensió de la Mare de Déu. Els edificis oficials de la residència foren malmesos a començaments del segle XVII durant l'anomenada smuta per les tropes poloneses i lituanes. A mitjan segle, el tsar Miquel I va construir-hi un palau de fusta. La ciutat, tot i perdre l'estatus de capital, va continuar sent una important residència de caça per al tsar.

El segle XVIII l'antiga sloboda va créixer mitjançant un model planificat, per tant va rebre l'estatus de ciutat el 1778 per decret de Caterina II. El 1788 la tsarina va impulsar un pla d'infraestructures que facilitava la comunicació entre Moscou i Aleksàndrov. El 1870 fou connectada amb tren a la capital de l'Imperi (l'edifici actual de l'esetació fou construït el 1903). A les acaballes del segle XIX es desenvolupa una creixent indústria tèxtil. La localitat va créixer força ja al segle XX. Amb la construcció d'una fàbrica de ràdios durant el 1930 la ciutat continuà industrialitzant-se durant el període soviètic.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1897 1939 1959 1970 1979 1989 2002 2008 2010
6 800 28 000 36 700 49 900 60 400 66 000 64 824 63 028 62 300

Galeria[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksàndrov Modifica l'enllaç a Wikidata