Oleksandr Dovjenko

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aleksandr Dovjenko)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaOleksandr Dovjenko; Aleksandr Dovjenko
Довженко Олександр.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Oleksandr Petróvytx Dovjenko
10 de setembre de 1894
Bandera de Rússia Viúnysxe, avui Sósnytsia, Ucraïna,
Imperi Rus
Mort 25 de novembre de 1956(1956-11-25) (als 62 anys)
Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Moscou, Rússia, Unió Soviètica
Sepultura cementiri de Novodèvitxi
Nacionalitat Bandera de la Unió Soviètica Soviètic
Bandera d'Ucraïna ucraïnès
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema, escriptor, muntador i diplomàtic
Període en actiu 1923-1946
Productora / Companyia Institut Gueràssimov de Cinematografia (1955–)
Gènere Realisme socialista
Obra
Obres destacades Zemlya (1930)
La batalla per la nostra Ucraïna soviètica (1943)
Dades familiars
Cònjuge Iúlia Sólntseva
Premis i reconeixements

IMDB: 0235590
Modifica dades a Wikidata

Oleksandr o Alexander Dovjenko (en ucraïnès: Олекса́ндр Петро́вич Довже́нко, Oleksandr Petròvytx Dovjenko, Viúnysxe [ara part de la vila de Sósnytsia], óblast de Txerníhiv, Ucraïna, imperi Rus, 1894 - Peredielkino, óblast de Moscou, 1956) va ser un director cinematogràfic ucraïnès i soviètic, amb un gran impuls líric que queda palès en la pel·lícula Zemlya (1930). També fou guionista, actor, artista, dramaturg i escriptor en llengua ucraïnesa. Com a director de cinema, fou un glossador de grans temes universals, com ara la mort, l'amor i l'esforç humà, expressats dintre dels límits de la seva Ucraïna nadiua. Altres grans pel·lícules d'ell foren: Zvenyhora / Zvenigora (1928), L'arsenal (1929), Alliberament (1939), el documental La batalla per la nostra Ucraïna soviètica (1943) i Mitxurin (1948). Deixà inacabada Poema del mar, obra que la seva dona Iúlia Sólntseva (directora i actora russa i ucraïnesa, Ю́лія Іполи́тівна Со́лнцева, Moscou 1901 — 1989), que també era la seva principal col·laboradora, es proposà d'acabar, sense aconseguir-ho.[1][2][3][4]

Va guanyar un orde de Lenin, un orde de la Bandera Roja i un orde de la Bandera Roja del Treball, a més del Premi Lenin (1959) i el Premi Stalin (1941 i 1949).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bird, Robert; Beumers, Birgit (ed.). «Oleksandr (Oleksandr) Dovjenko». A: Directory of World Cinema: RUSSIA 2. Intellect Books, 29 de juliol de 2015, p. 32–33. ISBN 978-1-78320-010-8. 
  2. Gili, Jean A. Los Grandes Directores de Cine. Ediciones Robinbook, 2006. ISBN 978-84-96924-23-9. 
  3. Borrero, Mauricio. Russia: A Reference Guide from the Renaissance to the Present. Infobase Publishing, 2009, p. 133–134. ISBN 978-0-8160-7475-4. 
  4. Nowell-Smith, Geoffrey. The Oxford History of World Cinema. Oxford University Press, 1997, p. 394–395. ISBN 978-0-19-874242-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oleksandr Dovjenko Modifica l'enllaç a Wikidata