Aleksandr Golovànov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Golovànov
GolovanovCropped.jpg
Biografia
Naixement 25 de juliol de 1904
Bandera de Rússia Nizgniy Novgorod, Imperi Rus
Mort 22 de setembre de 1975(1975-09-22) (als 71 anys)
Bandera de la Unió Soviètica Moscou, Unió Soviètica
Lloc d'enterrament cementiri de Novodèvitxi
  Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica 

Dades personals
Educació Acadèmia Militar de l'Estat Major (Rússia)
Activitat
Ocupació Militar i polític
Període d'activitat 1919-1953
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Lleialtat Bandera de Rússia Imperi Rus
Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Branca militar Força aèria soviètica Força Aèria Soviètica
Rang militar Mariscal de la Força Aèria
Comandament 18è Exèrcit de l'Aire
Conflicte Guerra Soviètico-Japonesa
Guerra Soviètico-Finesa
Segona Guerra Mundial
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Aleksandr Evgenievitx Golovànov (1904-1975) va ser un pilot soviètic. El 1943 esdevingué Mariscal de la Força Aèria (el segon després d'Aleksandr Nóvikov, i el 19 d'agost de 1944 va ser promogut al rang de Cap Mariscal de la Força Aèria.

Fill d'un treballador de transport fluvial, va ingressar el 1919 a l'Exèrcit Roig, i membre del Partit Comunista des del 1929. El 1931 treballà al Comissariat dels Treballadors de la Indústria Pesant, aprenent a volar a un aero-club. Es graduà a l'Escola de Vol de Osoaviakhim el 1932, obtenint el títol de pilot. Entre 1933 i 1941 treballà a l'aviació civil. El 1938 és cap de la Flota Aèria Experimental. Participà en les Guerres Frontereres Soviètico-Japoneses de 1938-1939 (prenent part a la batalla de Khalkhin Gol) i a la Guerra Soviètico-Finesa de l'hivern de 1939-40 (a on obtingué la seva Orde de Lenin).

Des de l'inici de la Gran Guerra Patriòtica va ser comandant del 212è Regiment de l'Aire de Bombarders de Llarg Abast, sent nomenat posteriorment comandant d'una divisió de bombarders de llarg abast, subordinat a la Comandament Suprem. La divisió realitzà bombardeigs (amb la seva participació personal) en el curs de les operacions de Stalingrad, Kursk, Kharkov, així com ciutats enemigues com Berlín, Königsberg, Danzig, Ploiesti i d'altres. Des de febrer de 1943 va ser nomenat Comandant de la Força Aèria de Llarg Abast, transformada en el 18è Exèrcit de l'Aire al desembre de 1944. Les seves unitats van portar a terme diversos atacs aeris contra la rereguarda de l'Eix, recolzant les forces terrestres a les operacions de Prússia Oriental, Viena o Berlín, així com als Partisans iugoslaus.

Després de la guerra, comandà l'aviació soviètica de llarg abast; el 1952 és nomenat Comandant del Cos Aerotransportat, i el 1953 passa a la reserva. També el 1953 ingressa com a diputat al Soviet Suprem.

Condecoracions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Golovànov Modifica l'enllaç a Wikidata