Aleksandr Iegórov

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aleksandr Iegorov)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Iegórov
Alexander Yegorov 1.jpg
Biografia
Naixement13 octubre 1883 modifica
Buzuluk (Rússia) modifica
Mort22 febrer 1939 modifica (55 anys)
Moscou (Rússia) modifica
Causa de mortPena de mort modifica
Lloc d'enterramentCementiri Donskoe modifica
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
modifica
Dades personals
FormacióEscola Militar de Kazan modifica
Activitat
OcupacióPolític i oficial modifica
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica modifica
Carrera militar
LleialtatUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques modifica
Branca militarInfanteria modifica
Rang militarMariscal de la Unió Soviètica
coronel modifica
ConflictePrimera Guerra Mundial i Guerra Civil Russa modifica
Participà en
26 gener 193417è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica modifica
Modifica les dades a Wikidata

Aleksandr Ilitx Iegórov (rus: Александр Ильич Егоров) (3 d'octubre de 188322 de febrer de 1939 va ser un comandant militar soviètic, Mariscal de la Unió Soviètica i víctima de la Gran Purga estalinista de finals de la dècada dels 30.

Iegorov (de vegades transliterat Egorov) nasqué en el si d'una família camperola prop de Samara, a la Rússia central. Ingressà a l'Exèrcit del Tsar el 1901, graduant-se com a oficial el 1905. Durant la Primera Guerra Mundial arribà al rang de Tinent Coronel, sent ferit en 5 ocasions. El 1904 s'afilià al Partit Social-Revolucionari, però després de la conquesta del poder dels bolxevics a la Revolució d'Octubre de 1917, acceptà el nou règim i es convertí en comandant del nou Exèrcit Roig.

Durant la Guerra Civil Russa, Iegorov va ser comandant del Front del Sud de l'Exèrcit Roig i tingué una participació destacada en la derrota de l'Exèrcit Blanc a Ucraïna. El 1920 va ser un dels comandants soviètics durant la Guerra Poloneso-Soviètica, sent un estret aliat en aquesta campanya de Stalin i de Semió Budionni. El 1925-26 va ser enviat com a conseller militar a la Xina. El 1927 va ser nomenat comandant de l'Exèrcit Roig a Bielorússia. El 1931 esdevingué Vice-Ministre de Defensa i Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Roig. El 1934 va ser escollit membre candidat al Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1935, va ser un dels 5 primers Mariscals de la Unió Soviètica.

Donades la seva vella amb Stalin i Budionni, Iegorov se sentí segur davant l'onada d'arrestos que va haver a l'Exèrcit Roig el 1937, amb l'inici de la Gran Purga estalinista. Oficialment va ser nomenat jutge al judici de Mikhaïl Tukhatxevski al juny d'aquell any, tot i que és dubtós que el judici arribés a tenir lloc. Però aquell mateix any va ser detingut al febrer de 1938 i executat algun temps després (oficialment s'anuncià el febrer de 1939, però hi ha fonts soviètiques que daten la seva mort el 1941.

Va ser rehabilitat per Nikita Khrusxov durant la desestalinització.

Condecoracions[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Iegórov