Aleksandr Radísxev

Aleksandr Radísxev

Biografia
Naixement	20 agost 1749 (Julià) Radischevo (Imperi Rus)
Mort	12 setembre 1802 (Julià) (53 anys) Sant Petersburg (Imperi Rus)
Causa de mort	suïcidi, enverinament amb àcid nítric
Sepultura	Cementiri Volkovo
Formació	Universitat de Leipzig (1766–1771)
Activitat
Camp de treball	Literatura
Ocupació	filòsof, poeta, novel·lista, escriptor, economista
Obra
Obres destacables (1790) Journey from St. Petersburg to Moscow (en)
Família
Família	Radishchev (en)
Cònjuge	Anna V. Radishcheva (1775–1783)
Fills	Nikolay Radishchev, Pavel Radishchev, Fiokla Alexandrovna Radichtcheva, Aphanasy Radishchev
Pare	Nikolay Radishchev
Signatura

Aleksandr Radísxev (rus: Александр Радищев) (Radischevo i Moscou, 20 d'agost de 1749 ^(Julià) - Sant Petersburg, 12 de setembre de 1802 ^(Julià)), nom complet amb patronímic Aleksandr Nikolàievitx Radísxev, rus: Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев, fou un autor rus i crític social que va ser arrestat i obligat a exiliar-se durant el govern de Caterina la Gran. Portà la tradició del radicalisme en la literatura russa a un nivell prominent amb la publicació el 1790 del seu Viatge de Sant Petersburg a Moscou. La seva descripció de les condicions socioeconòmiques a Rússia el va fer creditor de l'exili intern a Sibèria fins al 1797.

Biografia

Radísxev va néixer en una família noble menor, en una propietat just a fora de Moscou. La seva joventut, la passà amb un parent a Moscou, on se li permetia passar temps a la nova Universitat de Moscou. Les seves connexions familiars li donaren l'oportunitat de servir com a patge a la cort de Caterina, en què el seu excepcional servei i capacitat intel·lectuals el posen a part. Com que es preveia que tindria una capacitat acadèmica excepcional, Radísxev va ser escollit amb una dotzena de nois per ser enviats a l'estranger, per tal d'adquirir aprenentatge occidental. Durant diversos anys, estudià a la Universitat de Leipzig. La seva educació estrangera influí en el seu acostament a la societat russa i al seu retorn esperava incorporar filosofies de la Il·lustració com ara el dret natural i el contracte social a les condicions russes. Lloava revolucionaris com George Washington i les primeres etapes de la Revolució Francesa. El seu treball més famós, Viatge de Sant Petersburg a Moscou, és una crítica de la societat russa. Era especialment crític amb la servitud i els límits a la llibertat personal imposats per l'autocràcia.

Quan Caterina la Gran va llegir l'obra, va veure les crides a la reforma de Radísxev com a prova de radicalisme d'estil jacobí, i ordenà que les còpies del text fossin confiscades i destruïdes. Se l'arrestà i condemnà a mort. Aquesta sentència va ser posteriorment commutada per l'exili a Ilimsk, Sibèria, per bé que abans de l'exili sofrí tortura tant física com psicològica.

Radísxev va ser alliberat pel tsar successor de Caterina, Pau, i intentà de nou pressionar perquè hi hagués reformes en el govern de Rússia. Sota el regnat d'Alexandre I, Radísxev va ser breument contractat per ajudar a revisar la llei russa, una realització del seu somni etern. Desafortunadament, la seva estada en aquest cos administratiu va ser breu i infructuosa. El 1802, un abatut Radísxev -possiblement amenaçat amb un altre exili siberià- se suïcidà bevent verí.