Aleksandr Spendiarian

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Spendiarian
A. Spendiaryan 1954t esqiz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1871 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kakhovka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1928 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Erevan Modifica el valor a Wikidata
Sepulturagrave of Alexander Spendiaryan (en) Tradueix 40° 11′ 08″ N, 44° 30′ 57″ E / 40.185514°N,44.515906°E / 40.185514; 44.515906 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou
Conservatori Estatal Komitas d'Erevan
Simferopol gymnasium №1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano i violí Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTatyana Spendiarova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansLeonid Spendiarjan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1650553 Musicbrainz: 54fc2519-145e-4042-bc24-71d2a9b8ca5b IMSLP: Category:Spendiarov,_Aleksandr Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Spendiarian (Kakhovka, 20 d'octubre de 1871 (Julià) Erevan, 7 de maig de 1928), armeni: Ալեքսանդր Սպենդիարյան, rus: Алекса́ндр Афана́сьевич Спендиа́ров, Aleksandr Afanàssiefitx Spendiàrov, fou un compositor i director d'orquestra armeni.

Estàtua de Spendiarian a la ciutat d'Erevan

Des de la infància mostrà grans disposicions per a la música i ja llavors estudià piano i violí. Després fou enviat per la família a seguir els estudis en la Universitat de Moscou, on estudià composició amb Nikolai Klenovski i més tard fou deixeble de Rimski-Kórsakov a Sant Petersburg. Més tard s'establí a Crimea i allà començà a desenvolupar la seva activitat musical, basada principalment, en una profunda investigació de l'art popular.

A partir de 1924 desenvolupà el càrrec de director del Conservatori d'Erevan, on no tan sols reorganitzà per complet l'ensenyança sinó que exercí considerable influència en el moviment musical d'Armènia, tenint molts alumnes i entre ells a Kodjà-Einàtov[1] i pel que va merèixer el qualificatiu d'artista nacional.

Les seves composicions, inspirades sovint en la melodia popular caucàsica o armènia, són d'un sentiment exquisit, de gran riquesa de matisos i, tant pel ritme com brillantor de la instrumentació, poden comparar-se a les del seu mestre Rimski-Kórsakov.

Entre les seves obres principals cal mencionar:

  • una obertura de concert;
  • els poemes simfònics Esborranys de Crimea i Les tres palmeres;
  • gran nombre de cançoners populars, exquisidament harmonitzades;
  • Almast, òpera basada en l'obra homònima de Hovhannes Tumanyan, la representació de la qual fou prohibida durant el període comunista, perquè el protagonista era un príncep.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Spendiarian
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 667. (ISBN 84-7291-255-8)