Aleksandr Tanéiev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Serguéievitx Tanéiev
Taneev Alexandr Sergeevitsch (Mladschy).jpg
Aleksandr Tanéiev el 1904
Biografia
Naixement17 de gener de 1850
Sant Petersburg, Rússia
Mort7 de febrer de 1918(1918-02-07) (als 68 anys)
Sant Petersburg, Rússia
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera modifica
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaTaneevy (en) Tradueix modifica
CònjugeQ61738953 Tradueix modifica
FillsAlexandra Pistohlkors (en) Tradueix
Anna Vírubova modifica
ParesSergei Aleksandrovich Taneev (en) Tradueix modificaQ61738790 Tradueix modifica
ParentsSerguei Tanéiev (nebot) modifica

Musicbrainz: 18c1af97-2bf8-4bef-82b5-b7bf115d1833 IMSLP: Category:Taneyev,_Aleksandr Modifica els identificadors a Wikidata

Aleksandr Serguéievitx Tanéiev (Sant Petersburg, Rússia, 17 de gener de 18507 de febrer de 1918) fou un compositor rus.

Aleksandr Tanéiev no és gaire conegut fora de Rússia. El seu nom sovint es confon amb el del seu cosí llunyà, Serguei Tanéiev (1856-1915), ensems que la carrera de Dret, estudià Música, sent deixeble de Nikolai Rimski-Kórsakov.

I després compartí el cultiu d’aquesta amb la tasca burocràtica, arribant a ser cap de la cancelleria del tsar. Va compondre l’òpera La venjança de l’amor, dues simfonies, dos suites per a orquestra, una Réverie oer a violí i orquestra, quartets per a instruments d’arc, peces per a piano i altres instruments, melodies vocals, i cors a cappella i amb acompanyament d’orquestra.

Tanéiev era el pare d’Anna Vírubova, una dama de companyia i la millor amiga de la tsarina Alexandra. Vírubova fou més coneguda per la seva relació amb la família Romànov i per la seva tirada al starets Grigori Rasputin.

Es casà amb Nadejda Il·larionovna Tolstoi (1860-1937). Tingueren tres fills: Anna Vírubova (1884-1964), Serguei Aleksàndrovitx (1886-1968), i Aleksandra Aleksàndrovna (1888-1968), que es casà amb Aleksandr Érikovitx von Pistohlkors , fillastre del gran duc Pau Aleksàndrovitx de Rússia.

Bibliografia[modifica]