Aleksandr Txerepnín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Txerepnín
TchAlar3-part.JPG
Biografia
Naixement 21 gener 1899
Sant Petersburg
Mort 29 setembre 1977 (78 anys)
París
Religió Església Ortodoxa
Educació Conservatori de Sant Petersburg
Activitat
Ocupació Compositor, pianista, musicòleg, teòric de la música, professor d'universitat i compositor de bandes sonores
Ocupador Universitat DePaul
Gènere artístic Òpera i simfonia
Alumnes Marilyn J Ziffrin
Instrument Piano
Obra
Obres destacables Piano Concerto No. 3 Tradueix
Q4351298 Tradueix
Família
Fills Serge Tcherepnine
Ivan Alexandrovitch Tcherepnine
Pares Nikolai TxerepnínMaria Tcherepnin Tradueix

IMDB: nm2499250
Modifica les dades a Wikidata

Aleksandr Nikolàievitx Txerepnín (en alfabet ciríl·lic Александр Николаевич Черепнин) (Sant Petersburg, Rússia, 8 de gener de 1899 - París, França, 29 de setembre de 1977) fou un compositor rus nacionalitzat nord-americà.

Des de la infància donà mostres d'una gran aptitud per la música, i a Rússia fou deixeble del seu pare Nikolai Txerepnín, d'Anatoli Liàdov i de Nikolay Sokolov; el 1921 marxà amb el seu pare a París. En aquesta ciutat perfeccionà els estudis amb André Gedalge (composició) i Isidor Philipp (piano) i pertany al grup de compositors estrangers –que assumeixen els corresponents influxos folklòrics— de l'anomenada École de París. Converteix a la capital de França en el seu centre de residència, a pesar de les seves llargues estances en altres països, on va donar concerts –Gran Bretanya (1922), Xina i Japó (1933-34), Països Nòrdics i Egipte (1946-48)— o exercir el professorat: així en la Facultat de Música i l'Institut d'Art de San Francisco (1948) i la Universitat De Paul, de Chicago (1949-64). Va tenir entre els seus alumnes al japonès Yoritsune Matsudaira.[1]

La seva música no exempta d'influències alienes, és fluida i de melodia exuberant i hàbil desenvolupament, però les seves obres més originals són les de curtes proporcions.

Guanyà el premi Glinka de 1959.

Passen de 100 el nombre d'obres entre les de majors dimensions cal citar:

  • Danses russes: per a orquestra
  • Romança sense paraules
  • La dona i la seva ombra: ballet
  • Els frescos d'Ajanta: fou interpreat per Anna Pàvlova el 1923
  • Quatre simfonies
  • The Farmer and the Nymph: premi David Bispham, (1960)
  • Serenata: per a cordes (1965)
  • Ol-Ol: òpera en tres actes

Música pel teatre[modifica]

Composicions menors[modifica]

  • Concerts: dos
  • Sonata: una per a violí i piano
  • Sonates: dues per a violoncel i piano
  • Rapsòdia georgiana: per a violoncel i orquestra
  • Trio: un per a violí, violoncel i piano
  • Concert: un per a flauta, violí i petita orquestra
  • Quartet: per a instruments de corda

Tres peces per a orquestra de cambra

Bibliografia[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 814. (ISBN 84-7291-227-2)